Aquestes dues setmanes pasades han estat una mica més mogudes a l’escola. Vam anar a veure l’exposició “rodamón” a la Biblioteca, sobre llibres que ens parlen de viatges a diferents llocs del món o de la imaginació, viatjar per plaer o per obligació, com és el cas dels que han de marxar del seu país per una guerra… La Montse ens en va fer cinc cèntims d’algunes de les històries que amagaven els llibres.

El dilluns per la tarda vam visitar la colònia de la Fàbrica, més conegut com el barri. A social ens tocava la revolució industrial i no volíem desaprofitar la magnífica colònia industrial que tenim al poble, així que hi vam anar d’excursió.

La Colònia: el Barri Internacional

“Generalment, en parlar de colònies industrials a Catalunya, hom pensa en les colònies tèxtils dels rius Cardener, Llobregat i Ter. La colònia de Flix és única al principat pel seu caràcter químic i amb la singularitat del seu component humà. Situada gairebé a un quilòmetre al nord-oest dels casc urbà, aigües amunt del característic meandre que envolta Flix, davant per davant de les instal·lacions industrials, pensem que caldria conèixer la seva construcció i distingir els diversos equipaments. […]

La Colònia de la Fàbrica tingué des d’un principi un estil clarament alemany, fins i tot les vessants de les teulades mantenen els nivells alemanys, el mercat, l’economat, l’edifici destinat a rentadors, les escoles; les diferents tipus d’habitatges, cases unifamiliars amb jardí per als tècnics amb dimensions apropiades al seu nivell; els blocs d’habitatges, les cases més humils, els hortets, els galliners, els cosidors, la capella, la caserna de la Guàrdia Civil, el Casino amb els seus jardins i glorietes, pistes de tennis i “bolera”[…]

Cronològicament podríem diferenciar dues etapes en la seva construcció: la primera es realitzà sota la supervisió del director W. Müller, de l’any 1907 fins al 36, en què s’arribà a construir 70 habitatges estructurats en diverses tipologies, de l’edifici habitatge del director, els xalets de dues plantes per als tècnics, construïts segons la categoria laboral corresponent, les cases per als encarregats i contramestres i, per últim, les cases barates que corresponien a la zona del “Clorato”.[…]

La segona etapa coincidí amb la corresponent reconstrucció de la Colònia després de la Guerra Civil i arribà fins la dècada dels setanta. S’amplià el nombre d’habitatges fins arribar a 144.”

“Alemanys a l’Ebre”
Pere Muñoz

L’última sortida va ser el divendres per la tarda que vam anar al teatre a veure Tarzan el anglès.