Monthly Archives: November 2007

Violència de gènere

L’ONU, al 1995, va definir la violència contra la dona com: “tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s’esdevé en la vida pública com en la privada”. És a dir, és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones en el sistema social anomenat patriarcat.

La millor prevenció de totes les formes de violència de gènere és l’educació en la igualtat. La violència és una conducta apresa modificable. La socialització de nens i nenes contra aquesta problemàtica i la reeducació dels adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.

Dona i Art: Homenatge

Jocs de nens

bruegel1.jpg

Dos-cents cinquanta nens i nenes són els protagonistes del quadre “jocs de nens” de BRUEGHEL s.XVI. Hi ha molta gent que s’ha dedicat a comptar el nombre de jocs que es poden veure al quadre, n’han comptat més de vuitanta, la gallineta, cavall fort, saltar, equilibris amb l’escombra, boletes…

HOMENATGE A BRUEGEL EL VELL
En aquesta nit nostra té cada cop més interès parlar
tots junts de la carícia dels vestits que desllinden
l’home del món, la carn de l’instrument de treball.
Perquè estem recordant el vell Bruegel i els seus
primaverals blaus que allunyen els camps
i l’or polsós del blat i dels capells de palla,
els ramats indòcils com fulles de coure
i el glaç i la neu del poble que pateix
l’hivern i la injustícia d’una terra
feta a mida d’una llei senyorial.
(Recordeu que va néixer el 1528 a la ciutat de Breda.)
Parlem de l’exemple del vell Bruegel
perquè l’amor al treball i a la vida de l’oci,
amb camperols sorruts que juguen a bitlles
i patinadors que rellisquen i cauen de cul,
té totes les expressions més belles en la mà
del mestre flamenc. En aquesta nit fosca
en un minso país com el nostre encara s’esmunyen
idealistes cabòries del que hauria d’ésser i no és.
I ell, Bruegel el vell, mort en plena verema,
agafà uns color i amb els dits del cor
ens proposà la història de tota l’estètica:
‘jo pinto la vida dels homes’.
Descobriu-vos el cap.
Francecs Parcerisas

Els drets dels infants

Demà 20 de novembre es celebra el dia mundial dels drets dels infants, al bloc LIC de l’escola hi trobareu alguns enllaços interessants sobre el tema

 Declaració Universal dels Drets de l’Infant

(resumida i en llenguatge senzill)

1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l’educació gratuita. Dret a divertir-se i a jugar.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom.

BEATRIX POTTER

Ahir vaig veure la pel·licula  “Miss Potter”, interpretada per Renée Zellweger. Conta la vida de la dibuixant i escriptora de contes infantils, Beatrix Potter . Parla de la seva lluita per assolir una vida independent en un temps en què l’única opció per una dona de la societat de l’època, era convertir-se en una esposa coformista, posició contra la que es revelà. Va ser una dona que caminava en direcció contraria a la del seu temps. Va néixer a finals del s. XIX a Londres.

Aquest matí he buscat informació d’aquesta il·lustradora i he trobat moltes coses interesants pels nens i nenes.

calendar_home_20071.jpg         250px-benjamin_and_flopsy_bunny_-_project_gutenberg_etext_142201.jpg                                        

Jane Austen – Virginia Woolf

escanear0005.jpg escanear00042.jpg

Jane Austen (1775-1817) i Virginia Woolf (1882-1941) Dos de les escriptores més conegudes del Regne Unit. Últimament recordades gràcies al cinema, la primera per les seves novel·les en versió cinematogràfica i la segona per la màgnifica novel·la “Les hores” de Michael Cunninghan, també portada al cinema. Al National Portrait Gallery de Londres hi trobem dos retrats realitzats curiosament per les seves respectives germanes; Cassandra Austen (1810) i Vanessa Bell (1912).