ORIENTACIONS PER AJUDAR LA FAMÍLIA EN L’APRENENTATGE DELS SEUS FILLS

QUÈ PUC FER PER SER MÉS AUTÒNOM?

§ Desvestir-me, vestir-me.

§ Rentar-me les dents sol/a després dels àpats.

§ Dutxar-me tot/a sol/a, rentar-me el cap i fregar-me el cos amb l’esponja.

§ Estar asseguts a la cadira quan realitzo una tasca: menjar, fer puzles, dibuixos… i no aixecar-me fins que acabi.

§ Fer cas a la primera; que no m’hagin de repetir les coses moltes vegades.

§ Ajudar els pares: a recollir l’habitació, parar taula, portar la roba bruta…

§ Marcar un horari diari per fer els deures sense que m’ho hagin de repetir.

QUÈ PUC FER PER CONSOLIDAR LA LECTURA I ESCRIPTURA?

§ Explicar alguna pel·lícula que haguem vist.

§ Llegir tots els dies a casa una estoneta. És molt important crear l’hàbit lector des de que es comença a aprendre a llegir. Escull un llibre que t’agradi!

§ Escriure cada dia dues oracions ( d’una paraula fer-ne frases)

§ Fer notes senzilles per informar d’alguna cosa, llista de la compra, etc.

§ Enviar postals o e-mails als amics o amigues.

§ Jugar al joc del penjat, passa-paraula, etc. Jugar a jocs de paraules (endevinalles, relacionar una imatge amb el seu significat,…).

§ Fer ús de la biblioteca municipal agafant llibres o contes en préstec.

QUÈ PUC FER PER AFAVORIR EL RAONAMENT MATEMÀTIC?

§ Escriure cada dia la data sencera i penjar-la a la nevera. (dies de la setmana i mesos de l’any).

§ Jugar a l’oca, parxís, amb daus, etc.

§ Acompanyar-vos a comprar i jugar a calcular quants diners ens gastarem.

§ Elaborar una agenda de telèfons amb els pares per poder-nos posar en contacte amb amics i amigues del col·legi (anar al cinema, a la piscina, al parc, etc.)

§ Llibres de passatemps infantils, on hi ha laberints, observar diferències, jocs de lògica, simetries, etc.

§ Resoldre problemes matemàtics senzills.

§ Realitzar mesures amb metro, peus, mans, etc., comparant les mides.

§ A final de cicle, fer sumes i restes portant i multiplicacions i divisions senzilles.,

… ÉS IMPORTANT APRENDRE I PASSAR-HO BÉ!!!!

La motivació per a la lectura neix des del bressol, des dels lligams que s’estableixen en els primers messos ja sigui escoltant cançons o històries fascinants, salvatges, d’intriga,etc…. Que obrin la imaginació, l’il·lusió, el goig o l’evasió.

Mai es massa aviat per començar a llegir als nens, als quatre o sis mesos els nadons poden enfocar la vista en els dibuixos i es comença a desenvolupar la coordinació dels seus ulls amb les mans. Al final del primer any, molts nens ja poden assenyalar ells mateixos els dibuixos.

Un cop s’inicia l’aprenentatge del llenguatge és aconsellable començar amb llibres que tinguin dibuixos clars i senzills, amb poc text i amb lletra gran. El llibre s’ha de convertir en una alternativa més d’oci, que a la vegada augmentarà la seva atenció i concentració, desenvoluparà el pensament crític i afavorirà estructures gramaticals, sintàctiques i lèxiques; un cop ja sàpiguen escriure. Els llibres s’han d’adequar a l’edat i a les motivacions o preferències per tal de que faci crèixer l’afany i l’interés.

La biblioteca és un bon equipament inesgotable per escollir llibres.

Quan són més grans és important comentar les històries que han llegit, que expliquin el que han entès , que facin preguntes, que comparin el que han llegit amb situacions quotidianes i es ressaltin els valors positius com poden ser l’amistat, l’amor, la lleialtat la constancia o la bondat. És molt important remarcar la moralitat.

Finalment no només s’ha de procurar que els nens llegeixin, també se’ls han d’ensenyar a fer servir els llibres,a cuidar-los i a endreçar-los ; els han d’estimar.

Avui dia els pares volen fills ben formats, amb bones notes , competitius,… Molts d’ells exigeixen alts rendiments sense preocupar-se de si poden o no arribar als objectius o si comparteixen aquest interès o com repercuteix emocionalment en ells, perquè tenen aquesta exigència i el desig de perfecció com a valor de la seva filosofia familiar.

I que passa si els pares exigeixen massa?

Tot depèn de les capacitats, dels interessos i del caràcter del nen . Si el nen pot i vol assolir els objectius plantejats, es possible que tingui un bon rendiment i finalment arribi a ser una persona exigent i perfeccionista. Però si els objectius els semblen molt elevats o no els agraden els pot crear inseguretat, es poden bloquejar, es frustraran o es rebel·laran.

Quin és l’antídot?

AFECTE; S’ha de saber reconèixer l’esforç i reforçar de forma positiva perquè el nen tingui moments de satisfacció per la feina ben feta. La clau es que el nen es trobi valorat i recolzat, no només exigit. “ Educar és exercir la autoritat amb amor, amb sentit comú, donant empenta, dient que si que poden quan es desanimen, donant exemple , reforçant positivament”

DIVERSIÓ: Es important buscar moments per passar-ho bé tots junts, per parlar, per riure, emocionar-se i gaudir, donar oportunitats per viure altres moments que no estiguin lligats només als deures i les obligacions.

AUTONOMIA: En comptes de controlar constantment el que fan els fills i com ho fan, donem autonomia, deixem que prenguin decisions, que desenvolupin interessos propis, i comencem a admetre que hi ha aprenentatges que els poden agradar més que altres, però que han de ser autònoms i aprendre a tolerar la frustració.

“Quan l’exigència és equilibrada amb les capacitats i els interessos del nen i des de casa hi ha una consciència raonable i equilibrada, i es motiva a fer la feina, el rendiment serà òptim. Recordem que cada fill és diferent i que per saber què i quan podem exigir els hem de conèixer bé.”