Category Archives: Pensament

Paciència i constància

Si tinguessim tanta paciència segurement aprendriem més coses. 

Cuando Thomas Alva Edison… inventó la bombilla, no le salió a la primera, sino que realizó más de mil intentos, hasta el punto de que uno de los discípulos que colaboraba con él en el taller le preguntó si no se desanimaba ante tantos fracasos.

Y aquí entra la cuestión de la percepción del error, porque Edison respondió: “¿Fracasos? No sé de qué me hablas. En cada descubrimiento me enteré de un motivo por el cual una bombilla no funcionaba. Ahora ya sé mil maneras de no hacer una bombilla”.

Pero va mas allá la paciencia del inventor mas prolífico de la historia – se le atribuyen mas de 1300 patentes, porque cuando tenía 32 años, durante ochocientos días y ochocientas noches y apoyado por sus colaboradores, tuvo la paciencia de ensayar con seis mil fibras diferentes: vegetales, minerales, animales y incluso humanas, puesto que probó hasta con un pelo de la barba rojiza de uno de sus colaboradores.

Al fin, el 21 de octubre de 1879 Edison realizó la primera demostración pública de la bombilla incandescente ante tres mil personas reunidas en Menlo Park, California. Esa primera bombilla lució encendida durante 48 horas ininterrumpidamente.

Coses de mestres i vacances

Les vacances dels mestres

Jordi Sedó / Sociolingüista i docent jsedo@xtec.cat

CARLES DE MIGUEL

És freqüent, quan arriben aquestes dates, que hi hagi qui s’exclama de les vacances que tenim els docents. És cert: penso que no caldria que en tinguéssim tantes, sincerament. Amb un mes, ja n’hi hauria prou. Perquè ensenyar no és una heroïcitat.

ENSENYAR ÉS UNA FEINA QUE té avantatges i inconvenients com qualsevol altra. I hi ha docents victimistes que quan van a treballar sembla que vagin a fer una croada. No, no… Fer de professor és fer de professor. Com fer de taxista, de metge o d’escombriaire.

PERÒ LES NOSTRES VACANCES són un privilegi que sembla indignar tothom. Ara, també és un privilegi guanyar tants diners com guanyen, posem per cas, els dentistes o els esportistes d’elit i ningú no se n’exclama…! O que els taxistes puguin plegar de la feina quan els vingui bé o fer més hores si els convé; o treballar en una oficina sense que ningú t’atabali i amb aire condicionat; o en una fàbrica i, quan plegues, oblidar-te’n per complet fins l’endemà…

SÓN O NO SÓN PRIVILEGIS, tot això, també? Privilegis dels quals els docents no gaudim, perquè hem escollit la feina que hem escollit. Com tothom, que, podent haver-se fet mestre, va optar lliurement per fer-se dentista, o esportista d’elit, o taxista, o oficinista, o operari d’una fàbrica.

ARA, QUIN PRIVILEGI ÉS més gran? Això sí que entra en el terreny de la subjectivitat, però imagineu, tots els que treballeu d’esportistes d’elit, de dentistes, de taxistes, d’oficinistes o en una fàbrica, que tothom demanés que us canviessin les condicions de treball a canvi de no res!

PERQUÈ, A MÉS, QUINES SÓN les raons que s’addueixen perquè els mestres facin menys vacances? Doncs resulta que és perquè els pares no saben què fer-ne, de les criatures! Siguem seriosos, si us plau. Què som els docents? ¿Cangurs a sou o professionals de l’ensenyament? Dir que els docents hem de tenir menys vacances perquè entretinguem els fills és, simplement, insultant!

NATURALMENT, CAL ARBITRAR alguna mesura perquè els pares puguin anar a treballar tranquils durant les vacances escolars, però, amics, no hem de pensar pas en els professors, sinó en cangurs, esplais, monitors de natació, colònies o vés a saber què. Si això s’ha de sufragar amb càrrec a la despesa pública o no són figues d’un altre paner. Però els docents no cobrem per entretenir nens, sinó per educar-los. Què us havíeu pensat?

PERSONALMENT, NO NECESSITO tantes vacances i crec que són innecessàries, però tampoc no estaria disposat a cedir-les a canvi de no res perquè qualsevol modificació de les condicions de treball no pot ser a canvi de no res. És un dret elemental dels treballadors.

CREC QUE CALDRIA FER UN replantejament seriós de tot plegat i arribar a acords satisfactoris per a totes les parts, però, en cap cas, no acceptaria tasques similars a les d’un monitor d’esplai ni un augment de les hores lectives dels infants. I molt menys, a més de trenta graus de temperatura i sense aire condicionat!

AIXÍ COM, DES DE LA PART DOCENT, més d’una vegada s’han intentat emmascarar reivindicacions que són purament laborals amb suposades millores de la qualitat de l’ensenyament, també ens cal reconèixer que, des de la part de les famílies, s’intenta sovint emmascarar la demanda d’un calendari a la mesura dels adults amb el dubtós bé que representaria per als nens un augment de les hores de classe.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dimecres, 9 de juliol del 2008

2n Trimestre

Hem tornat a començar l’escola.

Els alumnes han vingut uns amb moltes ganes de treballar, altres amb moltes ganes de cadar-se a casa jugant amb tota la diversitat de joguines.

Els professors, més relaxats, han reemprés el segon trimestre amb unes forces reecuperades.

Els pares han portat als seus fills a l’escola, respirant tranquils, després de tans dies gaudint dels seus fills.

Els avis, altre cop han començat a fer de cangur pels nets.

I així comencem l’any 2008.

Sembla que continua de nou la rutina, però no, això no és cert, cada dia hi ha novetats que ens fan viure noves experiències.

Cada dia fem un pas endevant.