Com tractem els immigrans a les escoles?

El Síndic acusa també l’escola pública d’evitar els immigrants

  1. • Un informe desvela que hi ha grans diferències entre els centres a l’hora d’acollir estrangers
  2. • Ribó assenyala que la Generalitat i els municipis no vetllen per la distribució equitativa de l’alumnat

Compareixença del S?ndic de Greuges, Rafael Ribó, al Parlament el 7 de maig passat. Foto: ALBERT BERTRAN
Compareixença del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, al Parlament el 7 de maig passat. Foto: ALBERT BERTRAN

MÉS INFORMACIÓ

JORDI CASABELLA
BARCELONA

Contràriament al que es podria creure, les escoles gueto no acostumen a brotar a les poblacions on han fixat la seva residència un nombre més elevat d’immigrants, sinó als llocs on pitjor es gestiona la distribució de l’alumnat estranger. Tampoc és cert que el percentatge d’immigrants als centres escolars dels barris on viuen els nouvinguts coincideixi amb la magnitud de la seva presència a la zona. I no és veritat que les diferències entre centres públics, a l’hora d’escolaritzar estrangers, siguin irrellevants. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, denuncia que encara són més exagerades que les que s’observen entre la xarxa pública i la concertada.
Ribó i el seu adjunt per a la defensa dels drets de la infància, Xavier Bonal, van dipositar ahir al Parlament un extens informe sobre la segregació escolar a Catalunya que posa de manifest que la Conselleria d’Educació i diferents ajuntaments no aprofiten a fons els instruments que tenen al seu abast per evitar la formació de guetos, que, lluny de
desaparèixer, no fan més que consolidar-se. “De manera massa freqüent s’opta per privilegiar la satisfacció de la demanda educativa de determinats grups davant l’elecció de centre i evitar possibles conflictes, i es deixa de banda una política que vetlli per l’equitat en la distribució de l’alumnat socialment més desafavorit”, va argüir.

CASOS EXEMPLARITZANTS
El treball destaca que, entre els 20 municipis catalans que compten amb més alumnat de primària procedent de l’estranger, només dos (Salt i l’Hospitalet de Llobregat) figuren entre la vintena de poblacions on la segregació escolar és més evident.
Manlleu (Osona), amb un terç d’estrangers als centres escolars, per exemple, i Banyoles (Pla de l’Estany), amb una quarta part, mantenen un equilibri a l’hora d’escolaritzar immigrants digne d’elogi. A l’altre extrem, Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), amb el 6% d’immigrants en edat escolar, i Barcelona, amb l’11% en primària i el 12% en secundària, presenten una situació de gran desigualtat en què conviuen autèntics guetos amb col.legis gairebé sense alumnes procedents de l’estranger.
L’informe demostra que la matrícula dels centres escolars situats a les zones en què es concentra la immigració, com és el cas del barri del Fondo, a la població de Santa Coloma de Gramenet, on un terç de la població és estrangera, no es reparteix de manera uniforme. Una de les seves cinc escoles públiques compta amb un 69% d’estudiants arribats recentment; dues es mouen entre el 44% i el 47%; la composició de l’a- lumnat de la quarta té proporció amb la del territori, i una cinquena acull un 18% d’estrangers. El 4% dels matriculats al col.legi concertat del barri són immigrants.
Les escoles de titularitat pública escolaritzen fins a tres vegades més estrangers que les escoles que pertanyen a la xarxa concertada. Però també és veritat que hi ha “municipis amb col.legis concertats perfectament equiparables pel que fa a la composició social a moltes escoles públiques implicades en l’escolarització d’immigrants”, s’assenyala en l’informe.
El que resulta més nou és que “les desigualtats entre centres públics (a l’hora d’incorporar estrangers) són més grans que entre aquests i els concertats”. Una diferència que es reprodueix entre els col.legis de la concertada. Dit en altres paraules: “No totes les escoles públiques estan igualment implicades en l’escolarització dels estrangers”. La seva ubicació al mapa, en una zona urbana pobra o rica, no explica, d’altra banda, que es desentenguin d’aquesta responsabilitat.

L’informe del Síndic assegura que a la ciutat de Barcelona aquesta situació de desigualtat dins del mateix sector, tant a la pública com a la privada concertada, s’aprecia amb nitidesa i que només una mica més de la tercera part de l’índex de segregació escolar existent és imputable a les diferències entre les dues xarxes.
El Síndic fa responsable de la situació l’Administració, a la qual acusa de tebior davant d’aquestes disfuncions. “La seva obligació és la de conciliar el dret constitucional a la igualtat d’oportunitats amb el dels pares a triar l’escola dels seus fills. Però el primer està sent atacat i això va en detriment de la societat i crea una fractura social amb unes conseqüències que patirem tots”, va alertar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *