El cavaller de l’espasa perduda

 

 

Hi havia un cavaller que errava

per un camí sense fi

buscava la seva espasa

tal vegada el seu destí

Allà, a la llunyania

veié un bosc emboirat

el cel fità ben enlaire

tot d’una li contestà:

-Endinsa’t en les tenebres

d’aquest indret infernal

t’hi espera certa prova

que tu hauràs de superar.

Sense dubte ni temor

el cavaller hi penetrà

començà amb aquella prova

 que el reptà a continuar

Un vell savi reposava

sota un arbre encantat

movia les seves branques

just quan l’home li parlà:

– Hi havia una vegada

un lleó estès en un prat

i un fort sol l’il·luminava

què amagava l’animal?

El cavaller pensà l’enigma

respongué tot capficat:

-Una única resposta

pot ser la veritat

és l’ombra allò que amaga

rera el seu llom l’animal.

La resposta era correcta

i el vell li lliurà una clau

per obrir certa porta

d’un castell o un palau.

Hi havia un cavaller que errava

per un camí sense fi

buscava la seva espasa

tal vegada el seu destí

Arribà allà on l’esperava

una dama amb un cavall

el conduí on trobaria

una cova amb un portal.

Obrí amb la clau del vell

la gran porta piramidal

allà en una clariana

l’espasa immòbil trobà.

Hi havia un cavaller que errava

per un camí sense fi

buscava la seva espasa

tal vegada el seu destí

 

Sònia Sabaté i Martí Carreras

                               1r A batxillerat

 

 

ROMANÇ

 

Jo pensava que ja havia

ben trobat el meu amor.

Però estava equivocada

i és així com sento jo:

com camí sense destí o

com vaixell sense timó.

I així jo m’adonava

de com era la foscor

sense el sol que t’il·lumina

sense vida ni raó.

El que jo tant estimava

tan lluny però tan a prop

era ara tota la causa

d’aquell incessant dolor.

Com continuar podia

veient sempre aquell saló

on abans ens estimàvem

i ara tot queda en records.

Mes de records no es pot viure

i tu ets qui em dóna valor

no té cap sentit la vida

i marxar és el millor.

 

– No ho facis, bella dama!

  Que amb mi no tindràs cap por.

– Per què hauria jo de creure’t?

– Perquè tu ets tot el meu món!

– Et compromets a estimar-me?

– Ho faré i amb molt d’honor.

– I cuidaràs de mi sempre?

– I vetllaré pel teu son.

 

I és així com la parella

va acabar amb tot el seu dol.

I amb aquest vers que escric ara

poso fi a aquesta cançó.

 

 

 

Sònia Barja i Andrea Navarro 1r A de batxillerat

 

 

 

 

 

Romanç

Sé que tu ets el meu àngel,

que amb tu puc confiar,

i no es pot ser malèvol,

és difícil esperar,

em transmets una mirada,

que amb tu m’agrada estar,

i eleves el meu ànim…

*Sempre, et vull estimar,

i és que ets molt difícil,

 però amb tu vull estar,

sempre, pensar-te és fàcil,

tot allò que vam passar,

va quedar immers en l’aire…

Jo que t’intento trobar,

que em sento com un lladre,

però no puc oblidar,

la vermelló dels llavis,

i en com em van besar,

jo pensava que tu creies,

en les nits que vam passar,

els dos units a la platja…

*Sempre, et vull estimar,

i és que ets molt difícil,

 però amb tu vull estar,

sempre, pensar-te és fàcil,

tot allò que vam passar,

va quedar immers en l’aire…

Jo no ho puc aguantar,

el que vas fer aleshores,

no puc parar de pensar,

que podríem estimar-nos,

en com em vas fer canviar,

en com vaig tenir la força,

de tornar a intentar,

de viure units per sempre…

*Sempre, et vull estimar,

i és que ets molt difícil,

 però amb tu vull estar,

sempre, pensar-te és fàcil,

tot allò que vam passar,

va quedar immers en l’aire…

 

 

Maria Pérez i Carles Puigagut                                                                

 1r A de batxillerat

 

 

 

 

La tragèdia de Delenén

 

És dolent els sentiments

reprimir. Perquè si no

grans tragèdies comporta.

Tothom sap que Delenén,

esposa del gran déu Saines,

tenia un amant valent

anomenat bon Arcanus.

Cap d’ells era conscient

que un greu fet tràgic viurien,

ja que el seu desig ardent

prest desapareixeria

enmig d’un foll ambient.

Així, en assabentar-se’n,

Saines, embogit i atent,

enxampà el bon Arcanus

i amb l’enverinament

va matar la Delenén

en un fatal accident.

La pobra musa va ser

víctima del violent

i arrauxat del seu marit

per estimar bojament.

 

 

Miguel Baquero i Jordina Francès

 1r B de  batxillerat