Jo passo de ….

És una expressió complicada per les moltes connotacions que pot tenir, no es pot passar de política , de la societat, de les persones, de la feina, de la família, de alimentar-se, de l’educació, però de vegades dona ganes de passar.

En educació cada cert temps surten opinions e informes parlant de la qualitat, dels resultat, de la falta de mitjans i altres aspectes relacionats amb el tema, i tots reflecteixen la seva frustració d’una manera o d’altre opinant sobre la necessitat que els docents (mestres i professors) han de fer més, reciclar-se, ensenyar ciutadania, respecte, cuidar dels nens i aspectes que descaradament les famílies descarregant en un col·lectiu que la seu principal feina és l’educació en el més pur i ampli sentit de l’expressió.

Ser pares no es feina fàcil, no es tracta de formar una parella estable, de comprar una casa, un cotxe familiar, una gran cama de matrimoni i fer un … i nou mesos més tard apareix un fill o filla que en un futur immediat portarem a una bona escola, on es dedicaran a educar-la, i fins i tot a suplir les més elementals funcions i feines que el pare o la mare han de fer a casa, és a dir a descargar de feina al veritables responsables.

Les excuses  són amplies i molt variades, no ser que fer amb el meu fill ( x anys), no en fa cas i fa el que li dona la gana. Si te moltes feines escolars el pobre no pot gaudir del seu temps lliure i jo el pare el ting que controlar i al tornar de la feina estic cansat, he fet la meva jornada laboral a la fàbrica o l’oficina, aquesta feina que la treballi a l’escola que és l’obligació dels mestres, per això pago.

Si descarrego tot i més i l’estat em dona la raó per aconseguir els meus vots, no passa res, estic formant els homes i dones del futur.

La pregunta és, com ha de ser el futur?

Les noves generacions han de tenir els valors dels seus pares o no han de tenir valors?

Els pares actuals tenen ganes i capacitat per formar en col·laboració amb la resta de la societat als nois i noies actuals?