Category Archives: QUART

La mañana (Peer Gynt)

Cançó proposada per treballar a quart de primària. És una melodia fàcil del compositor norueg Edvuard Grieg. Pots escoltar la versió per a flauta, mirar el vídeo o consultar la partitura en format PDF

grieg

El dramaturg i poeta noruec Henrik Ibsen va escriure “Peer Gynt” en 1868, encarregant la corresponent música d’escena al compositor noruec Edvard Grieg (1848-1907), qui trigaria dos anys a compondre-la. La música per a aquesta representació va acabar convertint-se en dues suites per a orquestra. La més famosa és la Suite Nº 1, que comença amb una popular barcarola que descriu l’alba, “El matí”.

Peer Gynt, un jove camperol, acudeix a les noces d’Ingrid, de la qual està enamorat, per impedir l’enllaç, així que la va raptar. Però l’abandonà poc després a la muntanya.
Allà sedueix a la filla del Rei de la Muntanya, la qual vol casar-se amb ell. Una mica després mor la mare i en anar al seu comiat, s’assabenta per Solveig, que és buscat al poble pel segrest d’Ingrid, i decideix fugir. Però abans de fugir li promet a Solveig que tornarà a buscar-la quan sigui ric. I ella promet esperar-li eternament.

Per això es dedica a recórrer el món protagonitzant moltes aventures. Així, viatjant pel desert del nord d’Àfrica es fa ric i coneix a la bella Anitra, que balla per a ell i de la qual s’enamora. No obstant això, perd tota la seva fortuna lliurant a la bella Anitra.

Després de moltes aventures, vell i pobre, Peer Gynt torna al seu poble buscant a Solveig que, com va prometre, li ha estat esperant. I tots dos són feliços fins a la fi dels seus dies.

(Edvard Grieg Hagerup; Bergen, 1843 – 1907) Compositor noruec considerat el principal representant de la música nacionalista del seu país. Edvard Grieg Va iniciar la seva formació musical amb la seva mare, Gesine Judith Grieg, que era pianista i havia estudiat amb Albert Methfessel a Hamburg. El 1858 va tenir lloc un esdeveniment rellevant per a la formació musical del compositor noruec: un amic dels Grieg, el compositor i violinista Ole Bull, els va fer una visita en el transcurs de la qual va escoltar tocar el piano al jove Edvard. Va quedar tan impressionat que va convèncer als seus pares perquè ho enviessin a estudiar al Conservatori de Leipzig.

La música de Grieg té aires de vida campestre i de contacte amb la natura, aspecte que va tenir molt de pes a la vida del músic. Grieg va escriure nombroses cançons, en part perquè la seva don, era la seva font d’inspiració, a més d’una excel·lent intèrpret de les seves melodies. Els temes de les seves cançons solen ser amorosos, o populars basat en poemes tradicionals noruecs.

El 1898, els seus esforços per a la difusió de la música del seu país van culminar amb la creació del primer festival de música de Noruega, que es va celebrar a Bergen. Per a aquest esdeveniment va compondre les seves populars Danses Simfòniques Op 64, basades en les cançons de Lindeman. La seva salut es va deteriorar, però va continuar donant concerts en ciutats estrangeres com Varsòvia i París. El 1906 va compondre la seva última obra, els Fire salmer (Quatre salms), basats en melodies populars.

En un mercat persa

Cançó proposada per a 4t de Primària. Escolta la versió per a flauta o mira la partitura de la imatge inferior: en-un-mercat-persa

dibujo

Albert Ketèlbey va néixer a Anglaterra una mica després que E. Elgar, a l’any 1875. Als 11 anys ja va composar una obra, una sonata per a piano, que precisament va interpretar davant de Elgar, que era el professor de música de la ciutat en aquella època. Als 16 anys fou organista d’una important esglèsia. Però a més de l’orgue sabia tocar el piano, el violoncel, el clarinet l’oboé i la trompa.

Ketèlbey es va distingir en diferents àmbits, especialment en la composició. Va escriure un bon nombre de peces per a piano amb el sobrenom de Antón Vodorinski, però la música per la que li recordem en l’actualitat és la sèrie de peces orquestals atmosfèrica, entre les quals trobem “En un mercat persa”, una petita música escrita en 1920, molt popular per la seva força descriptiva. Amb aquesta obra, Ketèlbey va intentar pintar amb música el bullici del mercat de Bagdad. L’obra es composa de 10 escenes diferents, cadasquna amb el seu tema musical. Alguns dels temes es repeteixen, el que significa que els seus personatges, escenes o situaciones tornen a aparèixer.

Mira aquest vídeo amb l’audició:   http://samogapeques.blogspot.com/2010/02/en-un-mercado-persa-educacion-musical.html

front
220px-ketelbey

Kumbaya

KumbayáCumbayá, de l’anglés “come by here” (vine aquí), és una cançó tradicional afroamericana del segle XIX. A la cultura popular la cançó s’associa amb l’apropament, l’abraçada, el cant de la cançó al voltant d’una foguera quan sona una guitarra. És el que es diu un “foc de camp”. No utilitzan les tècniques de la guitarra clàssica com a instrument de corda pinçada, sinó que interpreten aquest instrument rascant les cordes amb acords bàsics.

La cançó es composà pels Gullah, una tribu africana que patia esclavatge a les Illes del Mar, a prop de la Costa de Carolina i Geòrgia del Sud. Originalment va ser una cançó d’estil Soul, i va aconseguir ser molt coneguda durant el resurgiment de la música popular dels sixanta. Va arribar a associar-se amb les lluites civils dels drets d’aquella dècada.

És una cançó pensada per a tocar amb la flauta amb quart de Primària, donat que hi ha petits salts intervàlics de notes de l’escala de Do. Aixó implica tocar la flauta amb la dificultat amb les dues mans. Recorda que la rodona dura quatre temps, i no cal còrrer per interpretar aquesta cançó. Si ho fas lent has de fer durar quatre pulsacions les figures de rodona, encara que doni la sensació que dura molt.

kumbaya

kumbaya (partitura en PDF)

kumbaya (Interpretació amb so de flauta)