Author Archives: CARLES MUÑOZ BARRERA

Pràctica 14: DESTIL·LEM i algun LÍQUID ACLARIREM

Objectiu:

  • Observar una de les tècniques de separació, utilitzada per la preparació d’alcohols i licors.
  • Reconèixer els processos que es porten a terme en la destil·lació: ebullició i condensació.
  • Demostrar i comprendre que el punt d’ebullició també és una propietat característica.

Posem-nos en situació:

El vi està compost bàsicament d’aigua i d’alcohol, ja que la resta de substàncies hi són en concentració molt petita. Tot i així, algunes de les substàncies que hi són en quantitats petites són bones per a la nostra salut, com ara alguns antioxidants. Malauradament, l’alcohol és una substància que pot generar addicció i que fa pujar la tensió arterial, per això hi ha persones que tenen prohibit el seu consum.
Per solucionar aquest problema es pot comprar vi sense alcohol. Se t’acut alguna forma de preparar-lo?
Com recordareu, la destil·lació és un mètode de separació de mescles formades per dos o més líquids miscibles entre sí, aprofitant el fet que el punt d’ebullició dels diferents components de la mescla és prou diferent.
Si recordem l’alcohol bull a temperatura més baixa que l’aigua i per això quan escalfem un vi, primer s’evaporarà l’alcohol (78,4ºC) i després l’aigua (100ºC) i aquesta és la propietat que aprofitarem per separar l’alcohol.

 

Pràctica 15: ASSASSINAT AL LAB 1

En aquesta pràctica haurem de resoldre un crim. Han assassinat al conserge de la tarda de l’INS Pla de l’Estany pels voltants d’ahir al vespre, en el Laboratori 1, mentre feia l’última ronda. Sospitem que la persona culpable ha de ser algú del professorat de l’institut ja que tenia una taca de retolador negre a la bata que portava per netejar. Els Mossos d’Esquadra ens diuen que durant el forcejament entre la víctima i assassí , aquest últim amb el retolador que tenia a les mans va tacar la bata que portava la víctima, tot deixant la taca que es veu a l’imatge.

 

PROVA 1: la taca del retolador

El cos de Mossos d’Esquadra mitjançant una tècnica de separació anomenada cromatografia, ha analitzat la taca de retolador. La taca estava dissolta per algun producte químic i no s’aprecia del tot de quin rotulador pot ser. Sembla que podria ser la d’un retolador marró. La policia ha requisat els retoladors marrons de tres sospitosos. Així doncs amb una cromatografia en capa fina dels diferents retoladors dels sospitosos es podrà descobrir fàcilment el o la culpable.

  • Sospitós 1: Joan (sempre utilitza el retolador marró per fer esquemes).
  • Sospitós 2: Gerard (cada dia porta un retolador, al temps lliure dibuixa).
  • Sospitosa 3: Anna Maria (li encanta el marró, escriu a la pissarra sempre així).

Objectiu: 

Els alumnes entren al laboratori 1 i es troben amb l’escena d’un crim, el seu objectiu és resoldre qui ha comès l’assassinat comparant les seves mostres amb les del cas i descobrir-ne el/la culpable.

Material:

  • Retoladors de color marró (de diferents marques).                                                 
  • Paper de filtre.
  • Alcohol etílic 96º.

Abans de començar …

Feu la vostra hipòtesi. Qui creieu que ha estat? Teniu alguna sospita? En cas afirmatiu, en què us baseu per dir-ho?

Procediment: Explica quins passos faries per la cromatografia en capa fina, amb el material de laboratori proporcionat: vas de precipitats o cristal·litzador, paper de filtre, alcohol etílic, llapis i retoladors.

 Qüestions:

  • Què ha passat amb cada taca?
  • La tinta del retolador és una substància pura, una mescla homogènia o una mescla heterogènia? 
  • Per què fem servir paper de filtre per separar els components de les tintes?
  • Podríem fer aquest experiment posant aigua en lloc d’alcohol? Per què?
  • Quines propietats dels líquids ens permeten realitzar aquesta tècnica de separació, la cromatografia (E.C.F)?
  • Quins factors ens permeten distingir les diferents substàncies o compostos de la tinta?
  • Es podria repetir l’experiment amb un retolador de color blau o vermell? Per què no? Hi ha algun altre color que tampoc no funcionaria?
  • La cromatografia té dues fases: una de mòbil (passa per sobre la estacionària) i l’altra estacionària (on queden els soluts retinguts). Les dues es complementen i no succeeix l’una sense l’altra, la mòbil sense la estacionària. 

En general, en les CROMATOGRAFIES, la fase estacionària porta els components o partícules ……………….. o ………………., i en la fase mòbil hi flueixen partícules ……………………. o bé ………………… (sòlides / líquides / gasoses).

En la nostra pràctica d’avui la fase estacionària és ……………………………….. i la fase mòbil és …………………………………………

  • Creus que l’adsorció dels líquids varia segons si la cromatografia és plana (en horitzontal o en diagonal) o bé si és en columna (en vertical)? Per què diries això?
  • Pensa dues conclusions a què pots arribar després de fer aquest experiment i explica-les breument. (Hem pogut fer les nostres acusacions basant-nos en la marca o punt inicial de la tinta del retolador? Per què?)

Respecte la tècnica de separació que has realitzat.

Respecte la resolució del crim.

Força de fregament

 Pràctica:  LA FORÇA DE FREGAMENT

La força de fregament és la força de contacte que apareix entre dos cossos degut a la rugositat a escala microscòpica de les superfícies. La seva direcció és sempre parallela a la superfície de contacte i el seu sentit contrari al moviment relatiu de l’objecte. Podem distingir entre dos tipus de forces de fregament:

  • Força de fregament estàtic: quan dos objectes no es troben en moviment relatiu. La màxima força de fricció estàtica correspon a l’instant en el que el bloc està a punt de desplaçar-se. La força de fregament estàtica varia, fins a un cert límit per impedir que una superfície es desplaci sobre l’altra.
  • Força de fregament dinàmic: apareix quan un objecte comença a moure’s i s’oposa al seu moviment.

Sabies que …

Encara que el curling sigui un esport que es practica sobre una pista de gel, els jugadors no usen patins mentre competeixen, sinó que usen sabates amb soles diferents a cada peu: una lliscant (slipper) i una adherent (gripper).

En un peu porten una sola de sabata gripper (feta amb una sola de goma suau que ofereix tracció al jugador sobre el gel i per tant pot avançar sobre la superfície de joc relliscosa).

En l’altre peu una sola de sabata slipper (feta amb una sola de tefló o bé d’acer inoxidable per permetre que el jugador llisqui pel gel amb facilitat). La raó per la qual es fan servir aquests materials és que tenen un coeficient de fricció molt baix, que és només una manera elegant de dir que llisquen molt bé!

 

  • Objectiu

Calcular la força de fregament sobre un objecte i veure com aquesta varia en funció de la superfície i de la massa de l’objecte.

  • Material
  • Objecte de suport.
  • Masses de diferent valor.
  • Dinamòmetre.
  • Diferents superfícies (taula, paper de vidre, cartolina EVA …)

 

  • Procediment
  • Enganxa un objecte pesat amb un dinamòmetre i observa la força que has de fer per a que es mogui en direcció horitzontal per la taula. Anota el valor amb la unitat corresponent.
  • Afegeix-li diferent massa i repeteix el pas anterior.
  • Canvia ara la superfície sobre la qual reposa l’objecte i repeteix les mesures.

 

Tipus de superfície Força fregament (N)
massa* = ……. massa = …….. massa = …….. massa = …….. massa = ……..
baieta
paper de vidre
plàstic
fullola

*massa del suport sense cap peça metàl·lica afegida.

 

  • Dibuixa una gràfica amb la massa (en grams) del mòbil en l’eix horitzontal i la força de fregament (en Newtons) en l’eix vertical.

 

Qüestions

  1. Representa tots els vectors força que intervenen en la teva experiència d’avui. (el punt negre és el centre de masses de l’objecte).
  2. La força de fregament és igual en el moment de l’arrencada que en el moment del MRU?

Jo penso que …… perquè puc observar  …………………………………………………….…….……………….

  1. Ordena de major a menor: les superfícies segons la força de fregament que han exercit sobre l’objecte de fusta.

…………………  > ……………………  > ……….………  > ……………………  > ………..……… 

  1. Es podria realitzar un experiment en aquest laboratori sobre una superfície que no suposi cap fregament? 

AMPLIACIÓ

  1. Si estiressim l’objecte, amb la mateixa força, però amb un angle de 45 graus (respecte a la superfície), penses que els resultats serien els mateixos? ……. Raona la resposta.

 

  1. Pots imaginar-te un món sense fregament? Indica en quines de les següents situacions el fregament és indispensable (color blau) i en quines situacions el fregament és un inconvenient (color vermell). Potser hi ha situacions en que les pintem amb els dos colors?
  • Caminar pel passadís de l’institut.
  • Impulsar una piragua amb els rems.
  • Una atleta vol assolir el millor temps en els 100 metres lliures.
  • Un vis cargolat per subjectar dues peces de metall.
  • Un motociclista traça una curva en el circuit.
  • Una ciclista circula contra el vent.
  • Jugar un partit de futbol amb la gespa curta i molla, recent regada.

Material multimèdia

Actualment, l’aprenentatge significatiu és un tema de gran importància a l’àmbit educatiu. Aquest tipus d’aprenentatge fa referència a l’adquisició de coneixements que són útils i rellevants a la vida quotidiana, i que s’adquireixen de manera significativa, és a dir, que s’assimilen de manera profunda i duradora.

Una de les eines més efectives per potenciar l’aprenentatge significatiu és l’ús de material multimèdia. Es tracta de continguts educatius que utilitzen diferents mitjans, com ara vídeos, imatges, gràfics, animacions, entre d’altres, per transmetre informació de manera interactiva i atractiva.

A continuació, analitzarem alguns dels beneficis de l’ús de material multimèdia en l’aprenentatge significatiu:

1. Millora l’experiència d’aprenentatge: L’ús de material multimèdia ajuda a fer que els estudiants s’involucrin de manera activa en el procés d’aprenentatge. Com que són continguts visuals i auditius, resulten més atractius i amens per a ells, fent que l’experiència sigui més positiva.

2. Potencia la retenció d’informació: El cervell humà té la capacitat d’assimilar millor la informació si és presentada de manera visual, auditiva o totes dues alhora. El material multimèdia permet que els estudiants memoritzin millor els continguts i els comprenguin de manera efectiva.

3. Afavoreix l’aprenentatge cooperatiu: En utilitzar material multimèdia, els estudiants poden treballar en equip per comprendre i analitzar els continguts, cosa que afavoreix l’aprenentatge cooperatiu. A més, els estudiants potencien la seva capacitat per interrelacionar-se i solucionar problemes.

4. Facilita l’accés a la informació: El material multimèdia, en ser presentat en formats digitals, facilita l’accés a la informació en qualsevol moment i lloc. Els estudiants poden consultar els materials en línia, cosa que els proporciona més autonomia en el procés d’aprenentatge.

En conclusió, l’ús eficient de material multimèdia en l’àmbit educatiu beneficia significativament l’aprenentatge significatiu dels estudiants, millorant-ne l’experiència, potenciant la capacitat de retenir la informació, fomentant el treball en equip i facilitant l’accés a la informació i els recursos educatius. Per tant, és molt important que la utilització d’aquests recursos sigui una eina clau en qualsevol pla d’ensenyament en l’actualitat.

Article elaborat per GPT3.5-Chatbot.