Aquest darrer concurs ha estat sonat. Molts nens i nenes han hagut d’investigar, preguntar, buscar… fins a descobrir de quin protagonista es tractava.

Finalment bastants alumnes han esbrinat que es tractava de MOMO, el fantàstic personatge del llibre que duu el mateix títol i que és del gran escriptor Michael Ende.

Momo és un llibre excepcional, un llibre que una vegada l’has acabat, alguna cosa a dins teu ha canviat. Hi ha alguns llibres que, a més d’agradar-te, et fan canviar, et fan veure les coses de diferent manera o pensar en algunes coses que mai abans havies pensat… aquests són els grans llibres I Momo n’és un d’ells.

Així doncs si encara no l’heu llegit, aquest estiu podria ser un bon moment per fer-ho i si encara sou massa petits, feu que els pares us n’expliquin algun fragment… ja veureu com us agrada molt.

Fixeu-vos que el títol sencer de l’obra és “MOMO O LA CURIOSA HISTÒRIA DELS LLADRES DE TEMPS I DE LA NENA QUE VA TORNAR ALS HOMES EL TEMPS ROBAT”.

Ja veieu de què va el llibre, oi? Però no us penseu que això ja ho diu tot, perquè la història us sorprendrà a cada moment!

I després de fer el sorteig corresponent entre les respostes correctes, els guanyadors del mes de maig són:

1a pista  (Ningú no ho va endevinar)

2a pista: DAVID,  de 3r B

3a pista: Alba de 5è B

4a pista: Laura de 4t A

FELICITATS A TOTS!!

Per segona vegada hem pogut gaudir de la visita de l’escriptora Maria Dolors Garcia Cornellà. I una vegada més, alumnes de Cicle Mitjà i de Cicle Superior han pogut fer una estona de tertúlia amb aquesta prolífica i gran escriptora, que tantes bones estones ens fa passar amb els seus llibres.

Els llibres que han llegit els alumnes són “Peripècies d’un rescat“ i “Marvin, el limpiabotas“.

Al preguntar als nens i nenes com s’han sentit davant de l’escriptora del llibre que acaben de llegir, la Paula ens ha respost molt convençuda amb una paraula: ens ha dit que s’ha sentit il·lusionada, il·lusionada de tenir-la al davant i pensar que era ella qui s’havia inventat totes aquelles històries i “peripècies” que havia trobat en el llibre. Pensem que és una paraula molt bonica: sentir-se il·lusionada davant d’algú que admires, algú que t’ha fet imaginar, pensar, riure o fins i tot plorar…

La Cristina ens ha dit que pensa que els escriptors i les escriptores són importants perquè escriuen els somnis que tenen els nens i, al llegir-los, és com si els somnis es fessin realitat…

Si les visites dels autors i autores a les escoles serveixen perquè els nens i nenes puguin expressar-se d’aquesta manera… ja ens donem per satisfets. I segur que la Dolors també pensa el mateix!

Nosaltres li donem  les gràcies per les seves explicacions, per deixar-nos entrar a dins d’aquest món secret dels escriptors i saber con s’ho fan per empescar-se tantes històries… i també per la seva simpatia i la seva bonhomia.

GRÀCIES, DOLORS… TORNARÀS, OI?