Caixes Contra Violència Gènere

En aquesta capsa, el color negre que predomina en el exterior és el maltractament que exerceix la seva parella envers a ella i també s’hi poden observar petites pinzellades de color violeta que representa la dona eclipsada pel comportament de la seva parella.

L’interior de la caixa representa les petites porcions d’esperança, felicitat i alegria de la dona i al exterior es pot interpretar la poca seguretat que mostra envers les altres persones dels seus actes.
El nostre objectiu amb aquesta caixa ha estat fer reaccionar a les persones que maltracten a les seves parelles i será un gran objectiu difícil d’aconseguir en vista dels sis casos mortals que portem en aquest 2012.
Arnau Morales, Xavier Colell i Enric Sabata.

Hem fet la caixa com una televisió antiga i espatllada, representant com el masclisme és una actitud antiquada que “espatlla” el món, i que passa ja des de fa molt de temps.

També vam voler convertir la caixa en una televisió perquè normalment és a través dels telenotícies que ens assabentem de nous casos de violència de gènere, que ens semblen molt llunyans.

Ens vam inspirar en la violència entre un home i una dona, però sobretot quan la víctima és la dona. Per això hem posat dins la caixa el símbol femení amb un interrogant, ja que ens preguntem perquè són elles les que solen ser les afectades en les relacions.

Berta Baraldés, Paula Díez, Mar Morral i Meritxell Toral

Una papallona té una vida curta, i necessita volar, per aprofitar la seva llibertat… La papallona tancada dins la capsa, sense volar, representa les dones maltractades; les taques de sang, el recorregut dolorós que han fet fins arribar a adonar-se’n del problema… Ja que si tanques la caixa, la sang quasi desapareix, i la gent no pot apreciar el dolor, fins que la dona deixa veure el que li han fet.
La capsa és en forma de cor per donar un sentit més emocional. També la vem fer perquè cadascú pogués imaginar el que se li passes per el cap en veure-la.

Laura Sala i Irene Guanyabens. 

La nostra caixa vol expressar el patiment de la gent que la maltracten. Denunciant-ho aconsegueixes l’esperança de que no et torni passar ni a tu ni a ningú més, perquè hauràs fet el correcte, tot el possible perquè no torni a ocórrer. Hem de lluitar contra la gent que fa el mal, que maltracten a les dones i els hi fan la vida impossible, que són representades pel fons negre, perquè fan el mal, fan patir als demes, no és un acte honrat ni respectable. Hem de lluitar perquè cada cop siguin més les dones que planten cara, que denuncien, que no tenen por, perquè no ho hagi de suportar ningú mai més. Aquestes dones són el tros de blanc, de la llum, que cada cop són més, per això estan fetes les gotes blanques, poc a poc es va omplint la part blanca, fins que finalment no existeixi la part fosca. La frase que hem escollit és una de Bob Marley, que va dir després de rebre un tret quan es dirigia a fer un concert pacifista, i va ser disparat pels contraris a aquest concert. Llavors ell quan va tenir l’alta mèdica, un dia després, va fer el concert, i quan se li va preguntar si tenia por i per què ho feia, ell va contestar: “ La gent que tracta de fer d’aquest món, un món pitjor no es prenen un dia lliure. Com podria prendre-me’l jo? il•lumina l’obscuritat.” Creiem que les dones i tot nosaltres hem de lluitar perquè no passin més casos de maltractaments, ni de violència de gènere. Crec que aquesta frase és la que millor representa el que volíem transmetre amb el pintat de la caixa, i el sentiment d’esperança i què entre tots ho podrem aturar.

Lluc Soliva i Rubén Ferrer

La violència de gènere és un fet que estem intentant combatre des de fa molts anys. Malauradament encara trobem molts casos anys rere any.

La nostra caixa expressa les sensacions, les emocions , els sentiments, que té la dona maltractada.

La dona se sent com si estigués en una presó, tancada darrere unes barres que no la deixen sortir d’aquell món.

 

Darrere les barres, hi ha la dona , dèbil, amb por, i se sent tant dèbil  com un paper de    seda  que l’envolta i la fa cada vegada més i més dèbil.

Aquesta part, representa el dolor i la situació psicològica en que es troba la dona maltractada.

 

La part de  danys físics   comparada amb la psicològica és molt petita ja que a les dones maltractades els fa més mal les paraules que els diuen els seus homes que els cops que els hi donen.

Per això els danys física en la nostra caixa estan representats per les petites taques de sang sobre el paper prim.

Realitzat per Núria Casafont i Raquel Ferrer

 



 

En aquesta fotografia es veu una simple caixa de color negre amb taques de sang vermelles. Aquesta caixa ens dóna una sensació de tristesa i a la vegada de violència, per les taques que representen sang vessada. Sembla com un forat negre del qual no se’n pot sortir, com en una relació on hi ha violència domèstica. Normalment el que passa és que molta gent no veu el dolor que hi ha a dintre i molta gent es desentén d’aquesta violència, ja que no hi està implicada ni l’afecta directament. Més enllà del fet sensacionalista, el de l’agressió que és reflectida per tots els mitjans de comunicació hi ha històries, sentiments, angloixes, patiments i crisis d’autoestima que no apareixen als mitjans i queden tancades dins la caixa, amagades de la vista. Però hi són presents, i hem de tenir en compte que al darrere d’una agressió hi ha persones que pateixen.

 

 

Però si la obrim…

 

Veiem que a les cartolines blaves s’hi llegeixen paraules que ens fan reflexionar sobre què és la violència domèstica, però les verdes ens fan arribar paraules d’esperança per fer costat a totes les dones que hi estan afectades, perque s’adonin que no estan soles, i que no tot és un forat negre sino que també hi ha paraules d’ànim que conviden a fer front i a superar aquestes situacions de  la violència.

 

 

Queralt Martínez Sala i Ramon Barlam Fernández

 

Per a fer l’activitat vaig partir d’un poema de Miquel Pujadó que es diu ‘La reina dels blaus’ amb el qual em va ser molt fàcil imaginar una situació de violència i entendre les diferents fases que poden passar fins arribar a l’extrem. És dur, la veritat, no m’hi havia parat a pensar mai i em va impactar molt. Això que pot arribar a fer una persona a una altra no és gens humà, i quan dic això no em refereixo només a maltractament físic, si no que a vegades, i encara pitjor, el maltractament psicològic. I sí, és un problema que ha conviscut a la nostra societat des de fa molts anys, però encara hi ha molt per a fer, a fora hi ha molts casos invisibles, desconeguts.

Gràcies als grups feministes juntament amb mitjans de comunicació, publicitat, etc, ens han fet adonar de la realitat, ens han fet obrir els ulls.

Aquí us deixo la foto de la part de la caixa on vaig posar-hi el poema en honor a totes les víctimes, mortals o no. Ens explica les diferents fases, com he dit abans, per el qual passa tot aquest procés de menor a major gravetat. Com d’estrany ha de ser veure i creure que la persona a qui més has estimat en aquest món et tracta com un animal? I un no se n’adona des del principi, perquè això no passa d’un dia a un altre, tot és molt bonic fins que la grisor arriba. I una de les principals coses que aquest poema ens ve a dir és que la majoria de víctimes un cop es troben dins el problema, es resignen i es conformen, tal i com diu el poema ‘fins que la mort et permeti deixar el port, sols faràs de sac de boxa i d’escarràs’.

En aquesta activitat, havíem de triar una cita que ens agrades d’algun filòsof i dins d’una caixa petita representar el seu significat. En aquest cas jo he agafat la cita de Rabindranath Tagore: “Si lloras por haber perdido el sol las lagrimas no te dejaran ver las estrellas”. Es una cita que m’agrada perquè significa que si plores per alguna cosa que t’hagi passat i representa que t’enfonses, i no vols saber res de ningú, i et tenques a casa etc. També t’estàs perdent moltes coses bones i boniques. En aquest cas hi ha l’exemple de si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes t’impediran veure les estrelles. I es   que a part de les coses dolentes i tristes que et poden passar també n’hi ha de bones i si et vens avall, estàs deixant escapar noves oportunitats.

Mariona Caballé Cañellas

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!