Caixes Contra Violència Gènere

A la nostra caixa em volgut exemplificar un acte que s’exerceix a la violència de gènere i que et pot afectar qualsevol dia sense poguer-ho evitar, o sigui, que tu visquis molt tranquil·la i de cop i inesperadament et fereixin. Si ho expliquem amb els fets que fa la caixa obrin-la, quan la veus tens intriga per obrir-la i com que des de fora la trobes normal, l’obres i la desgràcia de tenir intriga, es converteix en una mala acció del puny que et surt quan l’obres i que té l’intenció de fer-te mal.

Detallant-ho més, trobem:

Amb la caixa tancada es veu alguna cosa normal, no hi ha res que ens pugui cridar l’atenció. Amb això volem dir que quan hi ha violència de gènere, en un principi no hi ha res que es pugui veure des de l’exterior i moltes de les víctimes no donen a conèixer que els-hi fan.

Però quan obres la capsa ja és més impactant, surt un puny disparat cap a fora i hi ha molts esquitxos de sang a dintre com si haguessin maltractat físicament a algú! I això és exactament el què volíem retransmetre a la gent que ho veigués ja que a la realitat humana quan es passa del limit de la gelosia entre l’acció violenta, comencen a haver-hi insults pel mig, cops de puny, violacions de d’intimitat de l’altre persona i moltes altres coses, fins arribar a l’extrem màxim que és la mort.

Només hi ha restriccions de cara a l’altra membre de la parella degut a la gelosia per exemple, però sempre sembla com si ho fés perquè se l’estima bojament quan en realitat és golosia i s’està trastocant de mica en mica.

És un cas difícil perquè a Catalunya aquest any 2012 ja porta 6 víctimes mortals de violència de gènere. Per la nostra opinió és una desgràcia per tothom perquè no es troba manera d’aturar-ho i cada cop va a més.

Des del nostre punt de vista, creiem que aquests fets no s’haurien d’anunciar per la televisió ni per cap mitjà de comunicació ja que segurament incita a molts agressors. Ja que estan buscan alguna manera per aturar les morts i les agressions de violència de gènere, una de les formes de començar aquest pla, podria se no anuncian els fets. Es podria fer com fan amb els suïcidis.

Maria Perramon i Lluís Basiana.

Quan vam fer aquesta caixa vam intentar simbolitzar el dolor que provoca la violència de gènere sobre les víctimes.

Hi ha moltes dones casades que no són conscients del perill que corren. El puny i les taques de sang representen el dolor físic que l’home exerceix sobre la dona quan aquest no actua de manera racional i es deixa portar per l’ira. La foto de fons és per donar una idea de com de malament ho passen les víctimes dels agressors. La imatge de la dona, agenollada, i de l’home dret al seu davant i amb el puny alçat, a la vegada, també simbolitza una certa superioritat de l’home respecte la dona. Aquesta és la forma amb que algunes persones ho veuen però no hauria de ser així ja que, en la vida en parella, ningú està per damunt de l’altre . I les dues frases enganxades al costat de la caixa són per intentar que la gent d’ avui en dia, tant els joves com els adults, intentin ajudar en aquest problema que no som conscients de la gravetat que realment té. És una crida a tots els que vegin la caixa perquè no sentin indiferència davant d’aquest tema. El color negre representa l’angoixa de la dona, com si no hi hagués cap raig de llum en la seva vida, i l’estat d’ànim en el qual es troba en aquestes situacions. Com haureu vist, la mida de la caixa és molt reduïda, això simbolitza que la dona es sent atrapada, que el seu marit no li deixa gens de llibertat. Per això vam escollir una caixa d’aquestes dimensions, per mostrar que en certs moments es troba sola i que ella es troba atrapada, angoixada i no sap trobar la sortida.

Gabriel Arnau, Nil Currius, Marc Espuga i Armand Sellas

Aquesta caixa representa que aquest fet, la violència de gènere, pot ser present en qualsevol àmbit quotidià. Es tracta d’un pis de Nova York, una de les ciutats més desenvolupades del món però que també hi podem trobar cassos d’aquest tipus de violència. Hi ha molts elements simbòlics en aquesta caixa. La gran quantitat de feixos de bitllets representen que els diners no fan la felicitat, la nena, amagada sota la taula, fuig de la situació que s’està vivint a la seva casa i, fent això, hem volgut explicar que la violència de gènere també afecta als fills que s’hi veuen involucrats. La dona porta posada una màscara que simbolitza que l’home no la deixa parlar i que ha de fer tot el que ell li diu. Ell porta una ampolla a la mà que vol simbolitzar que acostuma a sortir molt de casa de festa amb els amics, que és despreocupat amb les feines de casa, que no para gaire atenció a la seva filla i que moltes vegades arriba begut. Moltes vegades, la situació final no es produeix de cop, sinó que la violència de gènere consta de diverses etapes. Això ho hem representat mitjançant un embenatge a la cama de la dona. Nosaltres hem volgut representar la pitjor situació possible final, el telèfon està despenjat ja que la dona ha intentat demanar ajuda externa a la seva situació crítica, però l’home ha frustrat el seu últim intent i l’està apuntant amb una pistola. No sabem què passarà, potser l’home matarà a la dona, potser no sinó que li demanarà perdó, però en tot cas, res serà bo per a la dona. Aturem-ho! Això és el que representa el “Stop” de la dona.

Gabriel Arnau, Nil Currius, Marc Espuga i Armand Sellas.

La idea de la nostra caixa era exemplificar la violència de gènere com una dictadura.  La dictadura més impactant i coneguda mundialment i històricament ha estat l’Alemanya Nazi. Hem posat fotos de la dictadura perquè qui miri la foto realitzi una comparació mental entre els personatges i associï la població jueva amb les dones i els soldats amb maltractadors.

Sabem que la duresa de les imatges que hem utilitzat és impactant, però tot té la finalitat de conscienciar que per les dones, la violència de gènere es pot convertir en això.

Pau Ventura i Pau Marin

Tot i que la majoria de gent pensa que la violència de gènere no va amb ells i que no els pot arribar a afectar, el cert és que hi ha molta gent que pateix aquest tipus de violència i, la majoria d’aquestes dones, també creien que la violència de gènere els quedava lluny.

Per tant, la violència masclista no fa diferències i això és el que volíem explicar amb aquesta capsa. Cada persona que es mira al mirall representa una nova víctima de la violència de gènere. A més, el mirall ens ajuda a fer que la gent es posi en la pell d’una dona maltractada i conscienciar-los.

En aquesta caixa hem volgut representar la idea que no és el mateix viure-ho personalment que viure-ho des d’un altre punt de vista.

El punt de vista exterior està representat per la tapa de la caixa quan aquesta està tancada, en el qual hi ha un ull amb una llàgrima en blanc i negre i sense cap tipus de expressivitat.

En canvi, el punt de vista interior està representat per l’interior de la caixa. A dins hi ha el mateix ull i la mateixa llàgrima, però aquesta vegada és en color, té volum i mira cap a una flor destrossada, que representa la acció de la violència de gènere. La fotografia és de un quadre anomenat “Després de l’acció” de Anna Cayuela.

A sota la tapa s’hi pot veure un text sobre la violència de gènere.

Raul Caldera i Pere Busquets.

Nosaltres amb la nostra caixa em volgut expressar el sentiments i pensaments que produeixen tres paraules: “Violència de gènere”.

Em volgut expressar el què li passa a una dona amb violència de gènere, amb la nostra caixa, la qual per fora és una caixa normal, i qualsevol persona que la vegi tancada no pensarà mai, que tracta de la violència de gènere. Però, un cop l’obres hi podem veure mirades, ulls que reflecteixen por, patiment, terror, ulls que han vist com la persona a la que més estimaven els feia mal, que han vist en el rostre dels seus amats ira, odi… La caixa és fosca, trista, i fa que pensis en tot el que deuen sentir les dones quan veuen que els seus homes les maltracten i les humilien.
Dins de la caixa hi han trossos de mirall que et fan veure el teu reflexa, i a la tapa de la caixa hi ha una frase que diu: “a tu també et pot passar”. Això ho hem posat perquè no només els hi passa als altres, sinó que li pot passar a tothom, fins hi tot a tu, o a les persones que més estimes.

Olga Pons

Daiana Magro

Per mala sort del nostre món hi continua havent-hi violència de gènere, moltes dones innocents només per voler estimar a un home no correspost la seva vida es plena de desengany i tristesa, però com en totes les coses de la vida sempre hi ha una solució.
DEFINICiÓ CAIXA:
Una petita caixa vermella feta amb un cartró molt especial que quan la toques sembla paper arrugat.
A dins quan l’obries hi havia un far fent llum en els vaixells que estaven perduts en el mar.
I una frase: “La pitjor derrota d’una persona és quan perd el seu entusiasme.”
Amb aquesta frase el meu objectiu era fer entendre a la gent que per moments molt difícils encara que et vegis vençut sempre hi ha algú o sense anar més lluny tu mateix que pots sortir del pou.

Bernat Esquius Monrós

Aquesta caixa representa el sentiment de les dones maltractades, se senten tancades, reprimides, empresonades dins d’una petita caixa sense poder escapar.

La fotografia que hem posat a dins de la caixa és un conjunt de fotografies de dones maltractades ajuntades formant una imatge més gran d’una dona amb la palma de la mà oberta dient PROU a la violència de gènere. Això significa que totes les dones s’haurien d’ajuntar per poder dir prou i així acabar amb la violència de gènere, entre totes ens hauríem d’unir per no permetre que això que passa ara continuï passant en un futur.

Aquesta fotografia es troba a dins de la caixa perquè de moment encara hi ha moltes dones que tenen por de sortir-ne i dir prou, el que nosaltres volem mostrar amb aquesta fotografia és que una persona sola no aconseguirà res, que ens hem d’unir tots per dir prou. Hem de sortir de la caixa, imposar-nos i no permetre que la violència de gènere continuï. Tot i que no només han de dir prou les dones maltractades, tothom, tan homes com dones hauria de dir prou.



Marta Flotats, Anna Comellas, Teresa Pons