En aquesta fotografia es veu una simple caixa de color negre amb taques de sang vermelles. Aquesta caixa ens dóna una sensació de tristesa i a la vegada de violència, per les taques que representen sang vessada. Sembla com un forat negre del qual no se’n pot sortir, com en una relació on hi ha violència domèstica. Normalment el que passa és que molta gent no veu el dolor que hi ha a dintre i molta gent es desentén d’aquesta violència, ja que no hi està implicada ni l’afecta directament. Més enllà del fet sensacionalista, el de l’agressió que és reflectida per tots els mitjans de comunicació hi ha històries, sentiments, angloixes, patiments i crisis d’autoestima que no apareixen als mitjans i queden tancades dins la caixa, amagades de la vista. Però hi són presents, i hem de tenir en compte que al darrere d’una agressió hi ha persones que pateixen.
Però si la obrim…
Veiem que a les cartolines blaves s’hi llegeixen paraules que ens fan reflexionar sobre què és la violència domèstica, però les verdes ens fan arribar paraules d’esperança per fer costat a totes les dones que hi estan afectades, perque s’adonin que no estan soles, i que no tot és un forat negre sino que també hi ha paraules d’ànim que conviden a fer front i a superar aquestes situacions de la violència.
Queralt Martínez Sala i Ramon Barlam Fernández