Aquesta caixa representa que aquest fet, la violència de gènere, pot ser present en qualsevol àmbit quotidià. Es tracta d’un pis de Nova York, una de les ciutats més desenvolupades del món però que també hi podem trobar cassos d’aquest tipus de violència. Hi ha molts elements simbòlics en aquesta caixa. La gran quantitat de feixos de bitllets representen que els diners no fan la felicitat, la nena, amagada sota la taula, fuig de la situació que s’està vivint a la seva casa i, fent això, hem volgut explicar que la violència de gènere també afecta als fills que s’hi veuen involucrats. La dona porta posada una màscara que simbolitza que l’home no la deixa parlar i que ha de fer tot el que ell li diu. Ell porta una ampolla a la mà que vol simbolitzar que acostuma a sortir molt de casa de festa amb els amics, que és despreocupat amb les feines de casa, que no para gaire atenció a la seva filla i que moltes vegades arriba begut. Moltes vegades, la situació final no es produeix de cop, sinó que la violència de gènere consta de diverses etapes. Això ho hem representat mitjançant un embenatge a la cama de la dona. Nosaltres hem volgut representar la pitjor situació possible final, el telèfon està despenjat ja que la dona ha intentat demanar ajuda externa a la seva situació crítica, però l’home ha frustrat el seu últim intent i l’està apuntant amb una pistola. No sabem què passarà, potser l’home matarà a la dona, potser no sinó que li demanarà perdó, però en tot cas, res serà bo per a la dona. Aturem-ho! Això és el que representa el “Stop” de la dona.
Gabriel Arnau, Nil Currius, Marc Espuga i Armand Sellas.