Hi ha bolets que només surten a les soques dels arbres.
Sota d’un castanyer he trobat aquest bolet, és diu Fetge de vaca.
Es un bolet gran, amb un barret molt vermell, humit i fins i tot llefiscós.

Teniu dues fotografies: una sense flash, on es pot veure molt bé el barret,
i una amb flash, on es veu el color blanc i ocre de les lamines que son com una esponja.

El seu nom llatí és fístula hepàtica per la seva semblança amb un fetge.

Imatges de falguera i rossinyolet ben petitet, rossinyol en un vessant de molsa i un petit arol de rossinyols.

Ara que ha començat a ploure al bosc sortiran els primers bolets. Els rossinyols són dels primers en sortir i ho fan a les torrenteres i fondalades humides. Posteriorment ho aniran fent a les parts més altes i als boscos d’alzines i roures. El seu color groc, la forma d’embut i les estries que s’endinsen fins a la tija el fan inconfundible. Els bolets se’ls dona un nom en llatí. En aquest cas se l’anomena Cantharelus Subpruinosus, i aquest nom es refereix a la seva forma de copa i a que pot ser comestible.

Com la majoria de tipus de bolets, el rossinyol es presenta moltes vegades en arols. Els arols son el conjunt de bolets que surten d’un sol miceli. El miceli es la part vegetal del fong que està a sota de terra, així podriem dir que els bolets sobresurten dels micelis i que gràcies a les seves espores es podran reproduir nous micelis d’on sorgiran bolets. Així doncs moltes vegades trobareu els rossinyols acompanyats, ja ho diu la dita popular: el rossinyol no ve mai sol.

Des d’aquest espai de la Associació Micològica Joaquim Codina podreu trobar més informació