-DIMECRES
Sabeu que ja arriba la primavera i les flors estan a punt de florir?
CONTE: LA PETITA TULIPA
Una vegada hi havia una tulipa molt petitona, que vivia en sa caseta sota terra.Heus ací que un dia de primeries del mes de març, va sentir que trucaven a la porta de la seva caseta: Tap! Tap! Tap!
– Qui hi ha? –
– Sóc jo, la senyora Pluja – digué una veueta suau i un xic tristoia.
– I què voleu, senyora pluja?
– Entrar, –
Ah! No! No us vull pas obrir, no us necessito pas – respongué la Tulipa.
Varen passar uns quants dies, fins que la Tulipa va sentir que tornaven a trucar: Tap! Tap! Tap!
– Qui demana? – féu.
Aquella veueta suau i un xic tristoia de la primera volta, respongué:
– Sóc jo, la senyora pluja que vol entrar.
– Altra vegada? Ja us vaig dir que no us volia obrir. Sou prou porfidiosa, tan mateix!
Tornaren a passar uns dies sense que la Tulipa es sentís molestada per ningú. Un matí, però, va adonar-se de què,d’allà la porta venia un soroll un xic estrany: xu! xu! xu! I de cop, varen trucar.
– Qui hi ha? – preguntà la Tulipa des del seu cau obscur.
– Sóc jo, el senyor Sol – respongué una veueta clara i alegre – Obra la porta.
– No, no! – respongué la petita Tulipa – No es pot entrar. No us necessito pas.
I com ja no va sentir res més, seguí la seva videta tranquil·la i silenciosa en l’ombra.
Uns dies després, va tornar a sentir darrera la porta, aquell sorollet misteriós de l’altra vegada: Xu! Xu! Xu!
– Qui hi ha? – va demanar.
– El senyor sol que et demana que obris la porta, Tulipeta!
– Bah! Bah! Deixeu-me estar tranquil·la. No us vull pas obrir! – respongué tossuda.
Passaren encara dies, i la Tulipa sentí que començava d’enyorar-se d’estar en una casa tan estreta i tan fosca … De sobte, un matí va sentir que trucaven altre cop a la porta: Tap! Tap! Tap! Xu! Xu! Xu!
– Què és aquest soroll? Qui demana? – preguntà encuriosida.
Dues veuetes li respongueren alhora, una clara i alegre, l’altra susu i encara un poc tristoia:
– Som nosaltres,Tulipeta, els teus amics: la senyora Pluja i el senyor Sol, que volem entrar.
– I per què voleu entrar? – preguntà la Tulipa.
– Perquè l’hora és arribada – respongueren les veuetes amistoses
– Obra! Obra! No tinguis por, és per a bé teu que volem entrar a ta caseta d’ombra i silenci, on et migres i et ressecaries.- Bé, doncs, – digué resignada la petita Tulipeta – Ja que heu vingut plegats us obriré … Quin altre remei em resta!
Prudentment, la Tulipeta obrí un xic la porta, i el senyor sol i la senyora Pluja es ficaren a la caseta plena d’ombra i de silenci.
La Tulipeta restà estorada …
El senyor Sol va agafar-li la mà dreta, la senyora Pluja la mà esquerra, i se l’endugueren de pressa, de pressa, amunt, amunt, fins dalt de tot. Un cop allí li digueren:
– Cuita, Tulipa, cuita, no t’entretinguis! Treu el caparró de sota terra!
La petita Tulipa els va obeir, i de sobte, es sentí voltada de claror i sadollada de perfums, adonant-se de què es trobava al bell mig d’un parterre, en un formós jardí curull d’arbres, coberts de fulletes tendres. Arreu, arreu, es veien plantes escapollades, i arreu, arreu, voleiaven papallones i abelles, cantaven els ocells i murmuraven les aigües.
De cada fulla penjava, com un lluminós brillant, una gota de pluja, i els raigs de sol escalfaren el caparró rosat de la petita Tulipa.Per damunt dels cants dels ocells, ressonaren veus alegres i argentines, i un estol de nens i nenes, s’escampà pel jardí.
De sobte, una nena d’ulls de miostis i rinxols daurats, s’atansà al parterre i veié lapetita Tulipa, rumbejant el caparró color de rosa.
La nena cridà joiosa als altres infants I tots, vessant d’alegria, picaren de mans bo i cantant:
La Tulipa ha tret el cap,
ja ha tornat la Primavera!
Visca! Visca aquest bon temps
que el cor de tothom alegra.
I davant la joia dels infants, la petita Tulipa rosa, va sentir-se plena d’orgull, comprenent que el senyor Sol i la senyora Pluja l’havien treta de la caseta, silenciosa i obscura, perquè contribuís a la belles i a l’alegria de la més bella estació de l’any.
DIJOUS
Bon dia, avui veurem una versió de la faula clàssica “El corb i la guineu”.
Podem treballar el concepte d’adulació amb els nostres alumnes i fer-los veure com es pot utilitar amb diferents finalitats: positives o egoistes… Reflexionar com la guineu s’aprofita del corb amb mala fe.