-DIMECRES
El conte que explicarem avui ens recorda la importància de parlar amb paraules amables.
CONTE: LES PARAULES MÀGIQUES
Hi havia una vegada un nen que passejant pel bosc es va trobar amb un gran arbre. En una de les seves branques hi havia un estrany ocell que en veure’l va cantar:”Estic en un arbre, un arbre molt especial, un arbre encantat per a comprovar-ho les paraules màgiques has de pronunciar, prova-ho i ja veuràs, la màgia viuràs”. El nen sorprès va provar amb totes les paraules màgiques que coneixia, però cap d’elles funcionava. De sobte va recordar que sempre li deien que la vida és molt millor quan es diuen les paraules màgiques, quan les coses es demanen “Si us plau” i es donen les “Gràcies” educadament. No s’ho podia arribar a creure …, podria ser que les paraules màgiques fossin “Si us plau” i “Gràcies”?
– Arbre màgic m’ensenya la seva màgia, si us plau. En el gran tronc de l’arbre va aparèixer per art de màgia una gran porta. El nen va dir:
– Moltes gràcies, arbre màgic, per fer aparèixer la porta .A l’interior de l’arbre era fosc i negre. El nen va dir:
– Arbre màgic, podria il·luminar-me, si us plau. L’interior del gran arbre es va il·luminar i davant dels seus ulls va aparèixer tot allò que un nen pot somniar.
– Moltes gràcies, arbre màgic.
El nen feliç va passar unes hores jugant i divertint-se en el meravellós interior de l’arbre .Quan ja s’acostava l’hora de tornar a casa, va sortir de l’arbre màgic i va pensar que mai més oblidaria que les veritables paraules màgiques són “Si us plau” i “Gràcies”. Mentre el nen s’allunyava caminant pel bosc va poder sentir la lletra de la nova cançó que l’estrany ocell cantava: “Gràcies, arbre màgic, anem a un altre lloc, per a un altre nen poder ensenyar que sempre les veritables paraules màgiques s’han de pronunciar. I així la màgia viurà” Fi.
REFLEXIÓ: Recordem que és important ser amable i demanar les coses educadament.
DIJOUS
Bon dia,
Avui veurem una història molt adequada pels més petits de la casa. És una aventura d’un cuc que té por i no sap com perdre-la. Sort que trobarà bons amics que l’ajudaran:
Com heu vist tots els amics del cuc l’ajuden a vèncer la por. Quina sort tenir tan bons amics, oi? I vosaltres que en teniu d’amics? I sou bons amics vosaltres? Ajudeu als altres si tenen un problema?
També podeu reflexionar sobre les pors pròpies i dels companys. Fins i tot es podría parlar amb els nens i nenes de les altres classes i veure quines pors són comunes i quines no…