Dilluns
La Candelera
Aquest Diumenge passat va ser la festa de la Candelera. La Candelera és una festa que commemora la presentació de l’Infant Jesús al temple de Jerusalem 40 dies després de Nadal, el dia 2 de febrer. Per celebrar-ho a missa es reparteix candeles destinades a orientar -nos pel camí de la vida. En l’evangeli d’aquest dia es narra l’anada de Josep i Maria amb l’Infant als braços al temple per presentar-lo al Senyor. Allà troben Simeó, a qui Déu havia promès que no moriria sense haver vist el Salvador. Simeó canta a Jesús com a “Llum que es revela a les nacions”. Per això és la festa de la Llum.
Quan arriba aquesta data, a casa desfem el pessebre que vam fer per la Puríssima. Els avis diuen que la tradició així ho marca.
Jesús, tu ets la llum de la nostra vida. Sempre que em sento enfadat, cansat o trist i prego, dins el meu cor s’encén una llumeta que m’il·lumina i m’escalfa. Gràcies per estar sempre a prop meu, esperant-me i amb ganes d’ajudar-me i orientar-me.
Dimarts
Verònica
Avui 4 de Febrer és Sta Verònica. Verònica, fou la dona que durant el Viacrucis, va proporcionar al Senyor un vel, una roba (vel de la Verònica) per a eixugar la suor i la sang de Crist. A la tela van quedar miraculosament impreses les faccions del Redentor (el Sant Rostre).
Esperem la teva vinguda Jesús
Et volem entre nosaltres i en cada un de nosaltres
Volem fer-te lloc i que et quedis per sempre
Volem parlar-te i escoltar-te
Dimecres
Jesús, el pa de vida.
Jesús va dir: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no passarà fam”
Una paraula de Jesús ens pot donar forces per a poder continuar el camí quan ens sentim cansats o desanimats. El seu amor és el pa que alimenta el nostre esperit, d’on ha de sortir la força per a viure amb plenitud. El pa és el símbol de tot el que ens alimenta, de tot el que ens dóna vida. El pa ens enforteix per a la vida de cada dia. Sense pa estem perduts, defallim i quedem aturats.
Si escoltem Jesús quan ens parla, ens sentirem forts, segurs i animats a fer les coses ben fetes. A vegades quan preguem només parlem nosaltres i no escoltem el que Jesús ens vol dir. Potser perquè no ens interessa, potser per mandra… Potser perquè no sabem estar en silenci …
Jesús, tu que ens escoltes quan et parlem, ajuda’ns a escoltar-te quan tu parles. Tu ens alimentes, et necessitem.
Dijous
Els amics de Jesús ens estimem perquè el mateix Jesús ens ho va demanar.
Joan 13, 34-35
“Us dono um manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.Així doncs, estimeu-vos els uns als altres”. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.”
Jesús, vull estimar!
Estimo al pare i a la mare. Estimo els meus germans i amics. Estimo als que estan a prop meu, als que estan lluny i també als que ja no hi són. Estimo els que són iguals i als que són diferents.
Estimo amb moltes ganes! Estimo amb moltes forces! Estimo amb tot el cor!
Divendres
La grandesa del senzill
A la prestatgeria d’aquell lluminós despatx hi havia exposada una luxosa i brillant ploma estilogràfica de plata dins d’una preciosa capsa de fusta de caoba. Sobre la taula es podia veure un petit llapis groc, amb la punta molt gastada i una mica rosegat.
Era un dia lluminós i la ploma resplendia més que mai. El llapis descansava entre papers i restes de goma d’esborrar.
– No et sents una mica avorrida aquí dalt, sempre igual, sense moure’t mai per res?
– No noi, aquí estic molt bé. Tothom em veu i m’admira perquè sóc noble i elegant. No com tu, que fas pudor a goma i a suor, mig pelat i despuntat.
-Si sóc vellet i estic gastat és perquè l’Andreu em fa servir molt. Sempre que ha de dibuixar o escriure m’agafa a mi. Diu que l’inspiro i que amb mi li resulta més senzill trobar les paraules adequades i els dibuixos li surten més bonics.
– Sí, ja, però jo sóc molt millor que tu. Es veu a cop d’ull.
– Potser sí que tens raó, però jo sé que sóc útil, i quasi que prefereixo ajudar que fer bonic. Si tots féssim com tu, quants dibuixos i poesies s’haurien deixat de fer?
Un floc de neu no pesa res, però molts de junts poden trencar branques d’arbre. Els petits, lleugers i humils també poden canviar el món.
Senyor, ja sé que sóc petit i que poca cosa puc fer contra les injustícies del món; però m’agradaria ser el teu llapis i ajudar-te a escriure i dibuixar un món millor.