Setmana del 7 a l’11 d’octubre

– DILLUNS.

Parlem sobre el cap de setmana i reflexionem sobre el que hem fet.

* Pregària:

“Bon dia”.

Et diem “Bon dia”,Senyor.

Et donem gràcies pels matins.

Gràcies pel sol que surt quan es fa de dia.

Gràcies per la roba que ens posem.

Gràcies per l’esmorzar que ens dóna forces.

Gràcies per l’aire fresc del carrer.

Tenim ganes de fer coses bones.

Volem treballar molt bé a l’escola ;

jugar, passar-ho bé i ajudar els amics.

Volem tenir els ulls ben oberts

Per si algú necessita la nostra ajuda,

el nostre somriure, la nostra alegria.

Et demanem que ens ajudis

A saber desitjar “Bon dia! a tothom!.

 

“Preguem de la A a la Z”. Juanjo Fernández. Pàg 29.

 

-DIMECRES.

FAULA: EL VENT I EL SOL

Vet aquí que un dia el vent i el sol van començar a discutir sobre qui dels dos era més fort.

Com que no es podien convèncer l’un a l’altre amb raons van posar-se d’acord a fer una prova.

En aquells moments passava per allí un bon home, que anava a peu d’un poble a l’altre. I, tant el vent com el sol, van decidir de provar en ell el seu poder: qui dels dos li pogués treure el barret que portava seria el vencedor.

El vent va començar a bufar amb tota la seva fúria damunt l’home, però, com que aquest no era pas un beneit, es va embolicar molt bé amb la capa i amb la mà s’aguantava ben fort el barret; tant, que el vent es va donar per vençut, cansat de bufar.

Ara tocava el sol, el qual va començar a escampar els núvols que havia acumulat el vent i va deixar caure els seus raigs més calorosos damunt l’esquena d’aquell home.
Al cap d’una hora ja no podia aguantar tanta calor i, en el primer arbre que va trobar, es va treure el barret i es va asseure a l’ombra a prendre la fresca i a descansar una estona.
Així que el vent va haver de reconèixer la superioritat del Sol.

REFLEXIÓ: De vegades cal reconeixer i entendre que no sempre  tenim la raó.

 

DIJOUS

Bon dia, per avui tenim el conte del “Petit avet”. Veureu que el petit arbre té un problema ja que no li agrada com és i només pensa en canviar però vet aquí que s’adona de moltes coses…

EL PETIT AVET

 

Com heu vist l’avet no es valora gens a sí mateix i en canvi només desitja el que tenen els altres. Quan aconsegueix allò que tant volia s’adona que en realitat no el fa feliç i, finalment, obre els ulls i veu que el seu físic era bo per a ell…

Ens pot ajudar per fer reflexionar als alumnes sobre la diferència i el valor de la diversitat.

 

 

Aquest article ha estat publicat en EINF - Octubre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.