Dilluns:
Comencem amb una pregària de bon dia.
BON DIA, SENYOR
Senyor: ens costa començar aquest nou dia
perquè sabem que és una nova tasca,
un nou compromís, un nou esforç.
Però volem començar-lo amb entusiasme,
amb alegria reestrenada, amb illusió nova.
Sabem que estàs al meu costat,
en la meva família,
en les nostres coses i amics,
en la nostra pròpia persona.
Gràcies per aquest nou dia.
BON DIA, SENYOR!
Dimarts:
Avui comencem amb un conte.
ÉS HORA DE LLEVAR-SE
– És hora de llevar-se. Bon dia a tothom -diu la mare des de la porta de l’habitació.
– Uf, encara no siusplau. Tinc molta son -contesta la Patrícia. I es gira cap a la paret tot tapant-se el cap amb el coixí.
– Ei, espavila’t que ja saps que després hem de córrer -li contesto jo tot sortint del llit.
– Noies, ànims que avui fa mal dia i ja sabeu que quan plou tot va més a poc a poc i anar a l’escola és més complicat.
– Quin rotllo, no m’agrada gens quan plou -fa la Patrícia des de sota els llençols.
– Doncs a mi m’agrada quan plou. Tots estem esverats i ens fem un tip de riure quan ens esquitxem a l’entrada del cole. A més ens quedem a classe a l’hora del pati i juguem a jocs de taula. A mi m’encanta jugar a l’uno.
– Tu sempre et lleves contenta i en canvi jo no. Com t’ho fas? -m’engega la meva germana tot traient els cap del dins del llit i amb cara de pomes agres.
– Doncs no ho sé, em surt així. Cada dia, quan em desperto, penso que tinc moltes hores per davant i que podré fer quantitat de coses que m’agraden. Ja sé que em tocarà fer-ne algunes que no em vindran de gust, però.. no sé.. què vols que et digui? … procuro trobar alguna cosa divertida o emocionant en cada activitat i m’ho passo sempre bé.
– Quina sort que tens! A mi hi ha moltes coses que m’avorreixen i em resulten un rotllo. Potser hauré d’imitar-te a tu i a veure si em costa menys llevar-me al matí.
– Doncs sí, germaneta. A mi em funciona. Des que la tia Marta m’ho va explicar, quan tenia la teva edat, ho vaig intentar i sempre m’ha funcionat. Segur que a tu et passarà igual. Prova-ho i ja ho veuràs.
Gràcies Senyor per què ens hem llevat i podem estar tots junts a l’escola.
Dimecres
Estic de bon humor
Cada matí, quan em llevo estic de bon humor. Em dutxo content i cantant. Vaig a l’armari, tranquil·lament em vesteixo i vaig cap a la cuina a preparar l’esmorzar.
A casa som cinc i no tothom és com jo. La meva mare s’ha de llevar poc a poc perquè diu que li fa mal el cos i que necessita escalfar-lo abans de donar-li massa marxa. A l’àvia li costa molt dormir tota la nit sencera i al matí té molta son i es queda fins més tard al llit. La meva germaneta és un cas; només obrir els ulls ja parla i parla, pregunta i demana, vol i busca… buf! Tots li diem que sembla que a la nit carregui les piles i que només despertar-se ja vulgui gastar-les. El pare molt sovint està seriós i preocupat, es veu que les coses a la feina no van massa bé; encara no s’ha vestit ni ha esmorzat i ja està llegint el diari; potser algun dia hi troba alguna notícia que el faci estar una mica més content.
Però jo, encara que els vegi a tots una mica apagats, quan em desperto em sento content, amb ganes d’anar a escola i trobar els meus amics. Sé que passaré estones distretes i d’altres una mica més avorrides. Però encara que sigui així, estic alegre. No sé que em passa.
Cada matí, quan m’acomiado i els faig un petó, em miren als ulls i em diuen:
– Tu sempre amb el somriure a la boca!
Jo els miro i els responc:
– I perquè no? Tinc tot un dia per davant, segur que passarà alguna cosa bona, segur que trobaré algun amic, segur que alguna cosa em sortirà bé,… Només pensar això ja em fa tenir ganes de llevar-me i estrenar el nou dia. Ho trobo molt emocionant…
Els em miren, somriuen i … es posen contents.
Que fàcil és posar de bon humor els altres, només cal estimar-los molt i demostrar-los que sempre hi ha coses que són bones i de les que podem estar contents.
Senyor dóna’ns el talent de saber trobar l’alegria en tot el què fem i vivim i la capacitat de saber-la encomanar als que comparteixen la vida amb nosaltres. Gràcies.
Dijous
Dóna’ls menjar
Mt 14, 17-19
Ells li diuen: Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
Ell els digué: Porteu-me’ls aquí.
Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.