En aquest article volem parlar l’origen de la castanyada i com es celebra a les diferents comunitats d’Espanya.
Des del paleolític l’home es va alimentar de castanyes i glans. Amb l’expansió del cultiu de castanyers pels romans, el seu fruit es va convertir en la base de l’alimentació de la població, com a fruit fresc, sec o mòlt per fer farina. Al segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Amèrica van fer que les castanyes perdessin el seu protagonisme en l’alimentació camperola.
A Galicia magosto,vol dir castanyada. Hi ha diverses teories sobre l’origen del terme magosto: Magnus ustus (gran foc) o Magum Ustum (ressaltant el caràcter màgic del foc).
Tradicionalment aquesta festa es realitzava amb la recollida d’aquest fruit i servia també com a agraïment per la collita rebuda.
Festes Germanes
Hi ha celebracions molt similars, però amb altres noms, en gairebé totes les zones de la Península Ibèrica i a Occitània on abunden les castanyes.
Amagüestu:El amagüestu (també anomenat magüestu, magostu o amagostu) és la festa homòloga asturiana del magosto.
A la vigília de Tots Sants se celebra el maguestu de Difunts, en què les famílies torren les castanyes al voltant d’una foguera. En finalitzar, les castanyes que sobren se solen tirar a terra dient: “Això ie pa que xiten els difunts!” (En castellà, “Això és perquè mengin els difunts!”).
Magosta,Cantabrià:A Cantabrià la freixura de castanyes es coneix amb el nom de Magosta. Es tracta d’una festa ancestral que se celebra en nombrosos pobles de la regió, i en molts d’ells s’acompanya amb la música tradicional sota el so del “pitu i tambor” i cançons muntanyeses.
Sanabria:En Sanabria, comarca de la província de Zamora, és una de les celebracions més populars. Aquesta festa, sol reunir als sanabreses quan ja es troba entrada la temporada tardor, i consisteix en la recollida de la castanya que en aquesta terra se celebra organitzant reunions familiars el dia de Tots Sants, durant les quals aquest fruit es menja rostit amb mel o cuit amb llet.
Gaztainerre:Gaztainerre o gaztañarre és el nom pel qual es coneix a aquesta celebració al País Basc. Difereix en què les castanyes rostides es sopen acompanyades per caragols o morokil (massa feta a base de farina de blat de moro).
A la Castanyada (Castanyada), la variant catalana d’aquesta festa tradicional, no només es degusten castanyes rostides si no que s’acompanyen de panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell.
Castanhada:En Occitània també se celebra la Castanhada, però no s’emmarca en el dia de Tots Sants com a Catalunya, sinó que és una festa de celebració de l’arribada de la tardor, entre els mesos d’octubre i novembre, en què es reuneixen amics per menjar castanyes torrades i altres aliments i celebrar la festa.
Chaquetía:A Extremadura, es denomina chaquetía o chiquitía al berenar que els dies 1 o 2 de novembre es realitza en el camp i es consumeixen fruits del temps com figues passos, nous, aglans, magranes, castanyes i preparats com el dolç de codony i també certes coques típiques, bollas, o pans especials. En molts pobles els nois surten a demanar aquests productes de casa a casa.
En aquesta imatge veiem unes castanyes fent-se.
No volem que es perdi la festa de la castanyada, ja que Hallowen està guanyat terreny. Perquè la gent prefereix celebrar hallowen en comptes de la castanyada?. Perquè els més petits no estan acostumats, a menjar castanyes prefereixen disfressar-se i anar a les cases a demanar caramels.