Història

Tot té un començament, i el de la nostra escola està lligat a un nom: Dr Benet Vidal i Gimbernat. Aquest il·lustre fill de Cambrils preocupat pel deficient o nul ensenyament que tenien els infants del poble, especialment les noies, va decidir construir una escola en una finca familiar. Era l’any 1880.

El Dr Benet coneixia la tasca que feien les Germanes Carmelites Vedruna a Tarragona amb les nenes orfes i va acudir a elles per tal que es fessin càrrec de l’ensenyament femení. El 16 de desembre del 1886 les cinc Germanes Carmelites que posaran en marxa el projecte arriben a Cambrils i ocupen la meitat de l’edifici cedit.

Les classes comencen el 7 de gener del 1887. Dos anys més tard els registres ens diuen que ja hi ha 6 internes, 128 externes, 112 pàrvules i 18 noies que anaven a classe els diumenges. L’escola ja era més que una realitat.

En un primer moment els nois van ser atesos pels PP de la Sagrada Família (SAFA). La gran casa va ser va ser pensada perquè hi convisquessin dues comunitats religioses: una masculina i l’altra femenina.

La situació canvia quan el germans de la SAFA deixen l’escola i aquesta passa als germans de La Salle. Els nous companys de viatge necessiten disposar de tot l’edifici per tal d’encabir-hi també un noviciat; aquesta nova situació fa que el col·legi de les nenes hagi de passar a un altre edifici, el del carrer Creus, també propietat de la família Vidal i Barraquer. Comencem, doncs, un nou segle (som a l’any 1909) amb un projecte renovat.

Els anys es van anar succeint, l’inestable segle XX semblava que no podria alterar el funcionament habitual de l’escola; les generacions de cambrilenques anaven passant per les mans de les diferents germanes Vedruna que desenvolupaven la seva tasca basant-se en el treball ben fet i l’amor a cada alumna.

Un fet, però, va trencar el dia a dia de l’escola i de tot el país: la Guerra Civil. Les monges van marxar i l’escola va ser utilitzada com a seu de la UGT.

Malgrat l’estat d’excepció l’edifici no va deixar de ser un lloc d’ensenyament del tot ja que també va acollir l’Escola Nacional Graduada, la primera escola mixta de Cambrils que va agrupar totes les escoles que hi havia en aquell moment al municipi.

La Guerra va acabar i les germanes van tornar a Cambrils per continuar la seva feina: el nou règim atorga la contracta definitiva per desenvolupar l’activitat escolar l’1 de gener del 1946.

Cap a l’any 1984 l’escola ja tenia un aspecte nou, era una altra (instal·lacions esportives, vestidors,…); i també era un altre el país. El final de la dictadura i l’inici de la democràcia van ser moments d’incertesa per a tots, i això es va deixar notar a l’escola. Les germanes tenien un projecte clar.

Una mostra del compromís de la nostra escola amb el país és el foment que sempre es va fer de l’ús de la llengua catalana. L’any 76 les germanes deixen les aules per tal que els joves del poble puguin fer classes en català, i l’any 79 la mateixa escola demana poder fer l’ensenyament en aquesta llengua.

Un altre moment significatiu que les coses canviaven va ser el curs 80-81 quan per primer cop la coeducació va ser present a l’escola.

Al 1996 sorgeix la idea de fusionar les dues escoles: Vedruna i la Salle com a escola religiosa única, amb Educació Infantil, Primària i Secundària. Neix la “Fundació privada Cardenal Vidal i Barraquer”.

Se li va posar el nom de Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer en reconeixement a la família que va cedir els edificis i els terrenys; i que, com hem vist,  sempre ha estat present en tots aquests 125 anys donant suport al centre en tot moment.

Actualment es segueix portant a terme el projecte educatiu de Joaquima de Vedruna, basat en una pedagogia motivadora, en la senzillesa i l’alegria, la fe i la pietat, el treball ben fet, l’amor a cada alumne i la responsabilitat.