[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LapfypS-4Os" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Percebre és cercar informació, investigar i qüestionar el món real, tendir cap a un objectiu. Es tracta, en certa manera, d’un comportament intencionat i capaç, en molts casos, de dissenyar la realitat. Aquesta recerca d’informació es fa sempre a partir del que ja se sap. Quan mirem la nit estelada, què veiem? Qualsevol de nosaltres hi veuria estrelles, mentre que un nadiu d’una tribu primitiva hi veuria llums encesos o senyals dels déus; un astrònom hi veuria constel.lacions i un astrofísic, reaccions d’energia i canvis imperceptibles per a nosaltres. Cadascú hi veu segons el que busca i, per tant, segons el que ja sap.
L’activitat perceptiva, doncs, depèn tant de la informació que ja tenim com de les pròpies intencions. La informació que ja tenim es pot comparar amb una xarxa amb la qual recollim dades sensorials sobre el món. Si els forats de la xarxa són grossos, només pescarem balenes; si els forats de la xarxa són petits, collirem infinitat de peixets. Amb la xarxa de forat petit aconseguirem una visió més completa del món real. La percepció és, doncs, una construcció de l’individu, no una simple aparició d’objectes en el teatre de la consciència.
La nostra particular manera d’interpretar les sensacions ens permet situarnos en el món real i adaptar-nos-hi. La percepció és, doncs, una descoberta de significats en el món i, alhora, una resposta adaptativa. Percebre és adaptar-se significativament al món.