A tercer d’ESO he dut a terme una activitat basada en la d’Enric Brasó de l’ARC ( http://apliense.xtec.cat/arc/node/2219 )

L’activitat consisteix en calcular quan llencem una maquineta com si fos un dau,  la probabilitat que surti cada una de les cares de la maquineta és la mateixa. En el cas que no sigui la mateixa, es pot calcular quina és la probabilitat que surti cada una de les cares?

Per començar proposo un tracte als alumnes:

Quan tinguem una discusió, llençarem una maquineta. Ells guanyaran quan la maquineta quedi amb la cara del forat cap amunt, i jo guanyaré quan quedi col·locada com a la imatge.

Els alumnes de seguida es queixen perquè veuen que no és un tracte just. Llavors els demano si em poden dir quant d’injust és. Quants cops més guanyaré jo que ells? Quina cara escollirien ells?

Quantes tirades hauríem de fer per poder respondre les preguntes amb prou seguretat? Els alumnes fan apostes.

Llavors decidim començar a fer tirades:

Omplen un document del drive:  maquineta amb la col·laboració dels diferents grups arriben a les 1000 tirades. També poden fer un document tipus excel per a calcular les diferents freqüències i fer-ne els diferents  gràfics.

Amb Scratch poden fer una simulació com la següent.

https://scratch.mit.edu/projects/2453440/

L’ús de les TAC ens facilita el treball cooperatiu per unir les dades de les diferents tirades. També el càlcul repetitiu de les freqüències guanya sentit amb un tipus excel. Tot i que crec que és bo haver fet algun gràfic a mà, fer-los amb excel és quelcom que cal aprendre també. L’Scratch té un interès per si mateix. En la simulació poden variar-se les probabilitats de cada succés, segons el model que es tingui o es busqui.