Recordes quan va ser la primera vegada que vas observar i contemplar un animal acabat de nàixer? Quan et vas adonar de lo meravellós que és la grandesa d’una muntanya o un paisatge? Tens a la ment la sensació d’apreciar per primera vegada la força i la infinitat del mar? Recordes com vas descobrir lo interessant que és admirar un insecte per petit que sigui? Potser recordes els sentiments que et va provocar la teva primera mestra a l’escola? Infinitats de records, descobriments, experiències, sensacions, moments…El primer cop resulta ser una petjada en el nostre interior de per vida.
Poder reflexionar i mirar enrere, recordant i recuperant la nostra vida passada, és una necessitat vital per tornar a aprendre i desaprendre.
A l’escola els infants viuen per primer cop molts moments, que per cada un d’ells és únic i formarà part de la seva vida per sempre. Els mestres, les persones que ens dediquem a cuidar i ajudar als infants i el seu aprenentatge de vida a una institució, no podem perdre de vista aquest horitzó.
Cal buscar un espai, un temps i un material, que mínimament ens puguin permetre aturar-nos en la desenfrenada vida a l’escola i ens ajudin a reflexionar i replantejar-nos moments. Crec que l’ús d’imatges quotidianes dels mateixos nens i nenes, de les activitats, d’una sortida, d’un descobriment… pot contribuir en aquest fet. Però a més a més, és una bona eina per poder expressar i donar a conèixer a les famílies de l’escola i l’equip docent com és viu a l’escola, què es fa i com es fa, des d’una visió més emotiva i sensorial.
L’aula és viva i passen moltes coses que no podem captar amb full, llapis i paper. Els somriures, la mirada sorpresa dels infants davant un material nou, l’entusiasme d’un infant en aconseguir algun repte, la curiositat per descobrir o experimentar amb materials casolans i propers, la inseguretat davant la separació amb la mare o el pare en el segon dia de l’escola, la felicitat per retrobar-se amb els companys/es de classe, etc.
Documentar la vida de l’aula a través de fotografies senzilles, planificades o espontànies en un blog obert a la comunitat d’aprenentatge, ofereix la possibilitat a mestres i famílies mirar amb ulls de nen, amb ulls de mestra i amb ulls de mare o pare.
fotografia tomada de : https://www.inspirulina.com/los-ninos-y-la-fotografia-un-camino-para-descubrir-y-mostrar-su-talento.html
