NENS I ADOLESCENTS, EL FUTUR.
Escola Roser Capdevila - Polinyà | 2 novembre 2008 |Benvolguda comunitat educativa del CEIP Roser Capdevila de Polinyà.
El present article ha estat publicat a “El Punt” el dia 2 de novembre de 2008, probablement som coneixedors d’algun cas i podem intentar posar remei.
Direcció
El petit tirà i l’adolescent que
fracassa a l’escola
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3050953
El pediatre Aldo Naouri parla de dos «models» de fills: el petit tirà domèstic i l’adolescent que repeteix assignatures cada trimestre. El primer és un nen que des de la infància més tendra ha manat a casa seva. Demana constantment l’atenció dels pares i els exigeix que li comprin tot el que desitja. Si ells s’hi neguen, el nen plora i crida, i no desisteix fins que els pares l’obeeixen. «En aquest cas, els pares s’han d’afrontar al fill amb la convicció que guanyaran; al cap i a la fi, el nen no té cap altra alternativa que obeir-los», explica el pediatre. Naouri recomana, si cal, utilitzar el càstig, no el físic, sinó l’entès com un trencament de la comunicació entre pares i fills, ja que al petit li agrada que hi hagi aquesta comunicació. «Els pares decideixen quan comença i quan s’acaba el càstig, i en el moment de finalitzar-ho no han de donar explicacions als fills, ells ja han comprès el perquè de la sanció mentre estaven castigats», aconsella Naouri, que afirma que el petit tirà «es multiplica com si fos una epidèmia».
D’altra banda, el pediatra perfila un tipus de jove que passa tot el dia jugant amb l’ordinador o al carrer amb els amics i, com a conseqüència, fracassa a l’escola. «És un nen que té manca d’educació i que creu que no ha de fer cap esforç, perquè la societat li ho deu tot», diu Naouri. I hi afegeix: «Aquest és el resultat que la mare l’ha mimat massa.» Els pares haurien de treballar perquè l’actitud d’aquest noi canviï: «Si el nen és petit, els pares haurien d’intentar agafar les regnes de la situació i ser exigents amb el fill; en canvi, si es tracta d’un jove caldria buscar ajuda de terceres persones: un educador o un terapeuta.»
Estic d’acord amb aquest article!! fa unes setmanes es van celebrar les IX Jornades d’Educació Infaltil, i tant mestres com psicolegs parlem ja d’un nou perfil de nen el nen “Napoleón” el nen que mana a casa i mana sobre l’adult. Aquest tipus de nen decideix quan se’n va a dormir o qué ha de menjar, cosetes petites que amb els anys van canviant, i quan arriba a l’escola vol continuar sent el rei…Per aixó hem de diferenciar entre estimar-nos als nostres fills i deixar que facin els que els hi doni la gana. Un nen que no té limits no és un nen feliç perque no sap enfrentar-se a la frustració.
Gràcies per posar a l’abast dels pares aquest tipus de informació.