BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Avui dijous la Vanguardia publica aquesta carta d’una noia que té un diagnòstic de TDAH. Val la pena saber com s’afronta la diferència i com se supera la dificultat inicial.

Direcció

Tinc TDAH

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20090121/53624417851.html

ALBA CASTEL JUANMARTÍ – Sant Cugat del Vallès

Sóc una noia de 20 anys, estudiant de psicologia, i tinc un TDAH (transtorn de dèficit d´atenció amb hiperactivitat). És un transtorn psicològic i social que pot afectar nens, adolescents i adults, però de diferent manera. Actualment es dóna entre un 5% i un 12% de la població; el pateixen 9 nois per cada 2 noies. El transtorn pot augmentar a causa de problemes socioambientals, genètics, alimentaris, en néixer, etcètera. A partir dels 16-18 anys comença a ser residual, ja que qui el pateix busca recursos per evitar equivocar-se i fer realitat els seus somnis en el temps que faci falta. És un tema molt important, perquè no només metges, psiquiatres, neuròlegs i psicòlegs l´estudien. I cada vegada hi ha més casos. Abans aquests nens eren una nosa per a la classe, però en realitat el seu coeficient intel · lectual és igual o més elevat que el dels altres. S´ha d´aconseguir que les escoles treballin per ajudar-nos i que no ens sentim diferents, perquè no ho som. Ida Scott Taylor va escriure: “No miris endarrere ni ploris pel passat, perquè ja ha marxat, i no et preocupis pel futur, perquè encara no ha arribat. Viu el present i fes-lo tan bonic que valgui la pena recordar-lo”. Caminarem pel camí de la vida caient, plorant, rient, enfonsant-nos, fent i desfent el verb estimar cadascú a la seva manera, com tothom.