Els valors a l’educació
Escola Roser Capdevila - Polinyà | 17 desembre 2008 |Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.
El Diari Digital de Catalunya porta aquest article referit als valors de l’educació. Tots hi tenim alguna cosa a fer, a refer si cal.
Direcció
Els valors a l’educació
Rosa Cañadell. Professora de secundària. Portaveu d’USTEC·STEs
Cada cop que surten els famosos informes PISA, i els nostres alumnes no estan a l’alçada europea, tothom es posa les mans al cap i es torna a parlar de la poca qualitat de l’educació al nostre país. En canvi, quan surten notícies sobre els valors del nostre alumnat, no sembla que a ningú això li preocupi el més mínim.
Pensem, realment, que l’educació ha de servir només per avançar en el rànquing dels PISA? Creiem que l’objectiu de l’educació és només millorar l’economia del país? No ens estem oblidant de qüestions més fonamentals?
Els resultats de l’última enquesta del CEMIRA (Centre d’Estudis sobre Migracions i Racisme) de la Universitat Complutense, assenyalen que un 39.1 % dels adolescents expulsaria els àrabs, un 27,4 % expulsaria els gitanos, un 24,7 % expulsaria els llatinoamericans i un 23,0 % expulsaria els asiàtics. Si bé aquests resultats són lleugerament inferiors als del 2002, són molt superiors als dels anys anteriors.
D’altra banda, un altre estudi elaborat per sis universitats públiques (entre les quals hi ha la de Barcelona), ens diu que un 65 % dels universitaris/es consultats coneix o ha sofert algun tipus de violència de gènere, i més del 25 % no creu que “fer observacions desagradables sobre l’aparença física” estigui relacionat amb la violència de gènere.
Tenim, doncs, un problema, tan o més greu que el que ens revela l’Informe PISA. És molt important no perdre el nord i no abandonar un dels objectius importants de l’escola: fer ciutadans i ciutadanes amb valors democràtics, persones crítiques davant les desigualtats i les injustícies, persones respectuoses amb les diferències culturals, persones que creguin i practiquin la igualtat de gènere, persones que sàpiguen resoldre els seus conflictes sense violència.
L’educació no pot estar només al servei de les empreses i l’economia. L’educació ha de servir també per millorar la societat, per fer possible unes relacions harmòniques entre les persones que conviuen en un mateix espai, per donar eines als nois i noies per entendre el món i transformar-lo. No podem abdicar d’aquesta funció que també ha de fer l’escola. I, sobretot, en un moment com l’actual, en què la crisi econòmica afectarà d’una manera més terrible els més desafavorits –joves, dones, immigrants,- cal que ajudem a contrarestar-ne els efectes negatius i, almenys, salvar els valors, ja que no podem salvar l’economia.
Cal renovar el compromís de l’educació en els valors i no només en les competències bàsiques. Cal recuperar la seva funció ideològica. En aquest moments, les escoles i els instituts són els àmbits de socialització més importants que té la nostra societat. Cal posar els recursos que facin possible que aquesta socialització dels nostres infants i joves sigui el més ètica i el més compromesa possible. Cal valorar el paper que fa l’escola, no només pels seus resultats acadèmics, sinó també per la seva tasca socialitzadora.