BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

La poesia a vegades no només és recitada sinó que també cantada. Aquí teniu un exemple en aquesta web on trobareu moltes cançons segur que ja conegudes que són de poetes de la literatura castellana.

Miguel Hernández té uns quants poemes convertits en cançons per alguns músics.

• Miguel Hernández (infor.)
• Andaluces de Jaén
• Elegía
• Vientos del pueblo
• Nanas de la cebolla
• Para la libertad
• Llegó con tres heridas
• El niño yuntero
• Por una senda
• Tristes guerras
• Umbrío por la pena
• Menos tu vientre

POESIA CANTADA, CANÇONS NASCUDES DE LA POESIA

Direcció

Benvolguda comunitat educativa de Polinyà.

Aquests consells que ens dóna aquest enllaç són interessants de conèixer per tots aquells que tenim nens i nenes a casa.

Desitgem que la navegació per les webs sigui el màxim d’educativa i l’aprofitem per aprendre a aprendre.

Direcció

Saber navegar pel web

Recordeu que internet es fa entre tots i que la seva gran força depèn en gran mesura del que nosaltres en fem; hi podeu aprendre moltes coses, passar-vos-ho molt bé i compartir el que sabeu i feu amb d’altres.
Al mateix temps sigueu prudents, hi ha persones que es valen d’internet per enredar. Creuen que els infants i adolescents són víctimes fàcils per a ells, demostreu-los que amb vosaltres no hi ha res a fer.
No oblideu que tot el que escriviu a internet pot ser llegit per altres persones, fins i tot el correu electrònic.

Què NO heu de fer

SI heu de fer Donar les gràcies quan us ajudin

NO heu de fer Donar el nom, l’adreça o fotos vostres o de la família i amics a gent que hagueu conegut per internet

SI heu de fer Contestar els missatges, encara que només sigui per excusar-vos de no poder ajudar

NO heu de fer Fer plans per trobar-vos amb algú que hagueu conegut a través d’internet, si no n’heu parlat abans amb els pares

SI heu de fer Ser respectuosos amb tothom, encara que expressin idees que no compartiu no cal que sigueu amables si no en teniu ganes

NO heu de fer Treure imatges o textos per als vostres treballs, sense indicar d’on heu tret la informació. Si us acostumeu a fer la fitxa del web i posar-la al final dels treballs, el professor veurà que sou un expert navegant
SI heu de fer Donar-vos un nom virtual per utilitzar-lo en el correu, en xats…És més misteriós i divertit

NO heu de fer Contestar a una persona que hagi escrit alguna cosa que us fa sentir incòmodes. Digueu-ho als pares o a algun altre adult de qui estigueu a prop bibliotecari, mestre…. Amb aquest gest tan simple potser estareu protegint un altre noi o noia

SI heu de fer Compartir la informació que us sembli que pot ser d’interès per a d’altres internautes com vosaltres: webs interessants, pàgines divertides, llocs amb molts jocs…
NO heu de fer Seguir endavant si dubteu del que esteu fent. Sigueu espavilats, atureu-vos i demaneu ajuda als pares o a un altre adult

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Més poesia de Joan Maragall per conèixer tots plegats.

Direcció

El cant de la senyera

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí us presentem un enllaç on podreu trobar autors i obres de la literatura catalana per poder utilitzar i conèixer.

lletrA – Literatura catalana a internet

Direcció

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teniu un altre exemple de la poesia de Miguel Hernández.

Direcció

• • (1939)

POEMAS SUELTOS, IV

LAS ABARCAS DESIERTAS

Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.

Y encontraban los días,
que derriban las puertas,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas.

Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.

Me vistió la pobreza,
me lamió el cuerpo el río,
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocío.

Por el cinco de enero,
para el seis, yo quería
que fuera el mundo entero
una juguetería.

Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.

Ningún rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.

Toda la gente de trono,
toda gente de botas
se rió con encono
de mis abarcas rotas.

Rabié de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y un mundo de miel.

Por el cinco de enero,
de la majada mía
mi calzado cabrero
a la escarcha salía.

Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Un dels poemes més coneguts de Joan Maragall…

El poema La vaca cega és un dels poemes més coneguts i populars de Joan Maragall. Amb una gran contenció descriptiva l’autor explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics. Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno.

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí tenim un article proposat per una mare del centre per tal de demanar que els reis no només portin coses sinó que també se les enduguin.

Direcció

Que los Reyes se lleven los piojos

NAJAT El Hachmi

Aprovechando la multitud de cabezas infantiles que habrá reunidas en torno al paso de su cabalgata, a los Reyes Magos les pido que se lleven algunos millones de desaprensivos conquistadores que campan por todas partes sin freno. Ya que han venido de tan lejos y tienen poderes especiales, les propongo que saquen un doble rendimiento a su viaje y, en cuanto hayan dejado todos los regalos, echen una ojeada a las cabezas expectantes y se lleven a todos sus habitantes. Verán que es algo que tienen en común muchos niños de Catalunya (y de España, de Europa, del mundo occidental y no sé si también del resto del mundo): los malditos piojos.
Si su hijo no está aún en edad de socializarse, le recomiendo que deje de poner cara de asco y se prepare para lo que le va a venir: una plaga tras otra durante toda su escolarización. Que sepa que piojoso/a ha dejado de tener la carga negativa de antaño, no porque tener piojos haya dejado de ser un estigma social, sino porque hay tantos niños con piojos que ya no tiene sentido gritar a alguien piojoso con voluntad de ofender, puesto que es más que posible que el emisor esté infectado de ellos. Hasta que uno no topa con el primero de los pequeños colonos suele creer que son cosa del pasado, de gente sucia, que a su pequeño no le ocurrirá jamás. Hasta que descubre el primer cuerpo semitransparente moviéndose alborozado por el cabello de su hijo y se le hunde el mundo recordando inmediatamente a los monos del zoo hurgándose las cabezas unos a otros. Después de unas cuantas plagas sazonadas con colonias, champús, vinagres y aceites esenciales del árbol del té, pasar el peine estrecho ya es un acto cotidiano que proporciona pequeñas dosis de placer sádico al aplastarlos con las uñas. Es la etapa en la que los padres hemos salido del armario de los padres con hijos piojosos y nos pasamos las recetas para aniquilarlos.
Aunque más que de los reyes, ésta podría ser una misión para la doctora Forcades: estoy convencida de que la culpa es de las farmacéuticas, que rocían los patios de las escuelas con piojos bien equipados con paracaídas.

Benvolguda comunitat educativa de Polinyà.

Avui s’ha conegut el que pensa el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya sobre l’aprenentatge del castellà a les escoles catalanes.

Direcció

El Periódico: El TSJC nega que l’escola discrimini el castellà

El TSJC nega que l’escola discrimini el castellà

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per bona la decisió de la Conselleria d’Educació d’eliminar de la sol·licitud de preinscripció de places escolars la casella en què es preguntava als pares si desitjaven que els seus fills rebessin l’ensenyament en castellà en el segon cicle d’educació infantil (3-5 anys) i durant el primer cicle de primària (6-7 anys).
El tribunal considera que el dret de les famílies que els seus fills siguin educats en la llengua familiar queda prou garantit en el procés de matriculació, quan, una vegada adjudicada una plaça, es pot demanar a la direcció del centre escolar que es faci efectiu a través de la recepció d’una atenció individualitzada a classe durant els primers anys. La sentència, que ha estat recorreguda en cassació per un pare, nega que es produeixi cap mena de discriminació.

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquest 2010 volem començar-lo amb molta poesia.  Aquí comencem un recull de poemes, principalment de Miguel Hernández i de Joan Maragall.

Direcció

• • (1934)

  
  

IMAGEN DE TU HUELLA

• • I

Astros momificados y bravíos
sobre cielos de abismos y barrancas
como densas coronas de carlancas
y de erizados pensamientos míos.

Bajo la luz mortal de los estíos,
zancas y uñas se os ponen oriblancas,
y os azuzáis las uñas y las zancas
¡en qué airados y eternos desafíos!

¡Qué dolor vuestro tacto y vuestra vista!
intimidáis los ánimos más fuertes,
anatómicas penas vegetales

Todo es peligro de agresiva arista,
sugerencia de huesos y de muertes,
inminencia de hogueras y de males.

• • II

Mis ojos, sin tus ojos, no son ojos,
que son dos hormigueros solitarios,
y son mis manos sin las tuyas varios
intratables espinos a manojos..

No me encuentro los labios sin tus rojos,
que me llenan de dulces campanarios,
sin ti mis pensamientos son calvarios
criando nardos y agostando hinojos.

No sé qué es de mi oreja sin tu acento,
ni hacia qué polo yerro sin tu estrella,
y mi voz sin tu trato se afemina.

Los olores persigo de tu viento
y la olvidada imagen de tu huella,
que en ti principia, amor, y en mí termina.

• • III

Ya se desembaraza y se desmembra
el angélico lirio de la cumbre,
y al desembarazarse da un relumbre
que de un puro relámpago me siembra.

Es el tiempo del macho y de la hembra,
y una necesidad, no una costumbre,
besar, amar en medio de esta lumbre
que el destino decide de la siembra.

Toda la creación busca pareja:
se persiguen los picos y los huesos,
hacen la vida par todas las cosas.

En una soledad impar que aqueja,
yo entre esquilas sonantes como besos
y corderas atentas como esposas.

• • IV

Pirotécnicos pórticos de azahares,
que glorificarán los ruy-señores
pronto con sus noctámbulos ardores,
conciertan los amargos limonares.

Entusiasman los aires de cantares
fervorosos y alados contramores,
y el giratorio mundo va a mayores
por arboledas, campos y lugares.

La sangre está llegando a su apogeo
en torno a las criaturas, como palma
de ansia y de garganta inagotable.

¡Oh, primavera verde de deseo,
qué martirio tu vista dulce y alma
para quien anda solo y miserable!

Benvolgudes famílies de l’escola Roser Capdevila de Polinyà.

Us recordem que el proper dimecres dia 20 de gener, serà festiu a Polinyà amb motiu de celebrar la diada de Sant Sebastià, festa major d’hivern del municipi.

DIA 20 GENER FESTA A POLINYÀ CONSULTEU ACTIVITATS

Per tant no hi haurà escola i esperem que gaudiu tots de la festa.

Direcció