BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

POBLE D’HAITI – ENS NECESSITEN. PODEM COL·LABORAR!!!
Aquest any tenim una desgràcia davant del gran desastre que està vivint el poble Haitià, moltes entitats i ONG’s estan enviant recursos materials, econòmics i humans.
L’escola Roser Capdevila i la comunitat educativa que representa també ha de jugar el seu paper i l’alumnat i les famílies han d’estar sensibilitzats per la situació que viu la infància ( escoles destruïdes, famílies desaparegudes, violència al carrer…), així com la població en general.
L’educació és també a part d’aprenentatges, educar en valors. Valors socials com la SOLIDARITAT, L’EMPATIA, COMPANYERISME… han de brotar més que mai en situacions com la que viu HAITI.
És per aquest fet que demanem la vostra petita aportació, si voleu a través de l’escola on posarem una urna a secretaria per recaptar ajuts, o bé ho podeu fer a través de les entitats que citem a continuació.

Polinyà i l’Escola Roser Capdevila sempre han estat amb les poblacions necessitades.
Gràcies per la vostra col·laboració i participació. Haiti ho agrairà.
Direcció

Polinyà a 21 de gener de 2010

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Un nou poema de Miguel Hernández per tal de seguir coneixent la seva obra.

Direcció

DIGNO DE SER COMANDANTE

Hombres que nunca veía,
porque no tengo bastantes
ojos para tanto ver,
cuerpo para tantas partes:
hombres que lejos de mí,
aunque hasta mí se acercasen,
vivían como eclipsados
bajo el eclipse del traje,
de repente se aproximan
a mis ojos, a mi carne,
a mi corazón poblado
de batallas y habitantes.
Se aproximan, se desnudan,
se desoscurecen y arden,
y para siempre en mi frente
graban la luz de su imagen.

Ayer te desconocía
en medio de los eriales,
de paso por las encinas,
en el resplandor del aire
y en el resplandor rabioso
de las bombas y los tanques.
Ayer no hacía memoria
de ti, teniente González.
Hoy te conozco y publico
tus ímpetus de oleaje,
tu sencillez de eucalipto,
tu corazón de combate,
digno de ser capitán,
digno de ser comandante.

Aquel día del enero
salió prometiendo sangre
al cielo de la mañana
y a la tierra de la tarde.
El alba pasó ante un grupo
forajido de alemanes,
carnívoro de italianos,
cagado de generales,
y el sol apuntó queriendo
inundarlos de vinagre.
La luz se halló entre cañones,
el rocío entre cadáveres,
el azul y sus laureles
y el valor entre encinares,
sobre las frentes erguidas,
sobre los huesos tajantes,
sobre la piel de una tropa
de campesinos leales.

Se oyó una voz torrencial,
se alzó un brazo detonante:
eran los de Valentín,
que como tres huracanes
campaba cuando decía:
¡Qué no retroceda nadie!
¡Que la muerte nos encuentre
yendo siempre hacia adelante
o dentro de las trincheras
firmes lo mismo que árboles;
a cada herida más fieros,
más duros a cada ataque,
más grandes a cada asalto
y a cada muerte más grandes!
¡Y al que ofrezca las espaldas
al enemigo, matadle!

La guerra se hermoseaba
al pie de sus ademanes.
Tronaron las baterías
nutridas de tempestades,
y la voz del Campesino
no cesaba de escucharse
ni de iluminarse el humo
de la pólvora salvaje.

El teniente de Leal,
Gonzáles el admirable,
no apartaba de la oreja
aquella voz desbordante,
y echó en su puesto raíces
del heroísmo y de romance.

Por tres veces con tres plomos,
vino la muerte a buscarle:
tres heridas le clavaron
tres fusiles criminales,
y a pesar del enemigo,
y a pesar de los pesares,
su juventud parecía
una cumbre invulnerable,
una bandera invencible
y campeadora y gigante.

Cuando perdieron tus venas
fuerzas con que sustentarse
y la sangre te sonaba
por los bolsillos, González,
no pediste un hospital
como piden los cobardes,
que pediste una camilla
sobre la que reclinarte
para seguir disparando,
mandando fuego y coraje.

¡Mirad qué ademán tan alto,
mirad qué pecho tan fácil
al viento varón y extenso
de las generosidades!

Mujeres que vais al fondo
de la vida a haceros madres:
vuestros abrazos fecundos,
vuestros vientres palpitantes,
hombres de tanto tamaño
sólo merecen poblarles.
Llevan el pueblo en los huesos
y el mediodía en la sangre.
El alba del diecinieve

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teniu un altre exemple de la poesia de Joan Maragall.

Direcció

Oda infinita

Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida, amb veu més forta,
m’han sigut dictats nous cants;
pro, cada any que el temps s’emporta,
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre, a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de joia, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.

Sols desitjo, per ma glòria,
que si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la diga de memòria
mot per mot, de cap a cap.

Me la diga a cau d’orella
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.

I sabré si en lo que penses
¡oh poeta extasiat!
hi ha un ressò de les cadenes
de l’aucell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Avui dia 20 és festa local que esperem aprofiteu al màxim tant al matí com a la tarda amb les propostes municipals.

I demà dia 21, dijous, us recordem que és la data límit acordada per poder decidir si els vostres fills i filles van de colònies aquest curs. Penseu que el claustre recomana la participació en aquesta activitat complementària, per tant, ens agradaria poder anar amb el màxim alumnat possible.

Si encara no ho teniu decidit,  parleu-ne i demà ens ho confirmeu.

Direcció

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà i comunitat educativa en general.

El Departament d’Educació crea un nou espai a la xarxa per a ús de la comunitat escolar en general.

Direcció

Gràcies a un nou bloc, Twitter i Youtube, la ciutadania, i molt especialment la comunitat educativa, podrà rebre informació sobre les propostes i iniciatives del Departament, i també fer comentaris sobre aquestes mesures i plantejar els dubtes que desitgin. Per a fer ús d’aquests nous canals només caldrà seguir la presència a les xarxes socials dels mateixos; trobareu els enllaços al web www.gencat.cat/educacio.

Educació reforça la seva presència a les xarxes socials . Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Un poema de Miguel Hernández titulat ” El Campesino”.

Direcció

• “EL CAMPESINO”

Aquí, castigando el campo
con el pie, por las besanas,
entrañable como un surco,
crespo como un Guadarrama,
un hombre abundante de hombre
de un empujón se levanta.
Valentín tiene por nombre,
por boca un golpe de hacha,
por apellido González
y por horizonte España.

Aquí, entre muertos y heridos
y alrededor de las balas,
fieramente se pasea,
castellanamente habla.
Con el aire de sus hombros
la atmósfera se huracana.
Sus labores son de guerra
y de muerte sus campañas.
Ha matado muchas bestias
y quiere acabar la casta.

Su actitud de león,
negro el pelo, roja el alma,
recorre al sol de la pólvora
las anchuras castellanas,
y el corazón, de tan ancho,
se le sale por las mangas.
Lleva, como la madera
del noble y de la carrasca,
revuelta la sien oscura
y masculina la savia,
que por los tempestuosos
ojos le bulle y le salta.

Lleva el pecho como un monte,
lleva la boca con rabia,
y una ráfaga de sombra
dando vueltas a su barba.
Miradlo cómo reluce
cuando dice una palabra.
Ante este varón del pueblo,
hasta las piedras más bravas
débiles y sin defensa
se sienten y se desgranan.

La cobardía lo esquiva
y el valor duerme en su casa.
Hombre que seguís a este hombre
por laberintos que marchan
a páramos de derrota
ya viñas de triunfo y palma:
que sus cejas de coraje,
y su frente de arrogancia
y su piel de valentía
hallen eco en vuestra cara.

Con él ganaréis Castilla,
con él ganaréis España
a los de la morería
y a los de la canallada:
con él podremos ganar
toda la tierra del mapa.
Yo he de cantar sus proezas,
yo he de romper mi garganta
en alabanza al pueblo
y al hombre de sus entrañas,
hasta que queden de mí
los restos de una guitarra.
Hombres que nunca veía,
porque no tengo bastantes

Benvolguda comunitat educativa  de Polinyà.

Us comuniquem que s’ha formalitzat el periode de Preinscripció per al curs 2010-2011.

Calendari de Preinscripcions

Educació Infantil i Primària

Curs 2010-2011

Preinscripció i matriculació 2010 – 2011. Generalitat de Catalunya

Qualsevol informació i/o dubte no deixeu de passar per secretaria del centre.

Direcció

Benvolguda comunitat educativa de Polinyà.

Us recordem que el proper dilluns 25 de gener tindrem sessió de Consell Escolar de Centre, la tercera d’aquest curs.

Entre d’altres aspectes destacar l’aprovació del Pressupost per a l’any 2010.

Recordeu dilluns 25 de gener a les 17.15h a la Biblioteca del centre.

Direcció

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

I després de la literatura castellana, ara cal veure i escoltar la de parla catalana.

Aquí teniu un enllaç amb cançons i poemes de la Llengua Catalana. I sobretot de l’autor que treballem aquest curs conjuntament amb Miguel Hernández.

Joan Maragall

• <!– –>    Cant del retorn
• <!– –>    Cant espiritual
• <!– –>    El cant de la senyera
• <!– –>    La fageda d’en Jordà
• <!– –>    L’ametller
• <!– –>    Nodreix l’amor
• <!– –>    Oda a Espanya

UOC – Música de poetes: cançons i poesia catalana a Internet

Direcció