BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí podeu llegir una entrevista feta al cantautor Joan Manel Serrat que ha tret un disc dedicat al poeta i escriptor Miguel Hernández, en el diari Avui.

“Tinc una relació d’amistat amb Miguel Hernández”

Recordeu que a l’escola estem treballant “L’escola és…un poema” ja que commemorem els 100 anys del naixement de Miguel Hernández i els 150 del naixement de Joan Maragall.

Direcció

Benvolgudes famílies i comunitat educativa del Roser Capdevila de Polinyà.

Un mes després del terratrèmol d’Haití i gràcies a la participació, implicació, i sensibilització de tots, avui dia 16 de febrer hem fet ingrés a Caixa Penedès en el compte per ajudar a Haití de Creu Roja dels diner recollits entre tots.

Volem agrair per davant de tothom a les famílies de l’alumnat de l’ Escola per la seva col·laboració en aquesta campanya i tanmateix agrair a ENDERMAR; GRANJA BAR.COM; MARCTECNIC; COMERÇOS CARRER CADÍ per tota la predisposició en col·laborar en aquesta causa.

HEM ACONSEGUIT ……654.33……. que ingressem a Caixa Penedès al compte de CREU ROJA 300.33000.00404.1 per ajudar a solucionar totes les necessitats del poble HAITIÀ.  Encara hi ha moltes necessitats en el poble Haitià, per tant queden moltes organitzacions que poden rebre el nostre suport.

A tothom en general GRÀCIES!!!

Direcció

aportacionshaiti2010

Benvolguda comunitat educativa de Polinyà

Us recordem que demà dimarts 16 finalitza el període de Preinscripció per al curs 2010-2011.

Així que ja sabeu tots els interessats, aprofiteu per portar la sol·licitud i documentació demà dimarts 16 de febrer en horari de centre.

Direcció

Benvolgudes famílies i població de Polinyà.

Aquí teniu la darrera entrevista feta a la Roser Capdevila, candidata a Català de l’any 2009.

No oblideu de votar-la!!!

VOTA A ROSER CAPDEVILA

Direcció

15/2/2010 ELS CANDIDATS A CATALÀ DE L’ANY (1) |ENTREVISTA AMB LA IL·LUSTRADORA I CREADORA DE ‘LES TRES BESSONES’

Roser Capdevila: «Voldria passar a la història com a cronista de la meva època»

Acaba de finalitzar un retaule per a una església del Pirineu, treballa en una versió gràfica de la Bíblia i manté un diari dibuixat del seu dia a dia. Amb 71 anys, la creadora de ‘Les Tres Bessones’, la sèrie d’animació catalana més internacional, viu per dibuixar: edificis, persones, fins i tot té un àlbum monogràfic amb les sabates d’amics i personatges coneguts.

–¿Li sembla bé que no parlem de Les Tres Bessones?
–Molt bé. Però no en renego, ¿eh? Ja se sap que, quan entres en la voràgine de la televisió, la vida et canvia.

–Va néixer el 23 de gener de 1939, tres dies abans de la caiguda de Barcelona en mans franquistes.
–Sí, però vaig tenir una infància feliç. De l’única cosa que tinc mal record és del fred i dels penellons que ens sortien. ¡Les meves filles ni tan sols saben què són els penellons! Teníem molt poc però amb aquest poc fèiem molt; cada petita cosa era una gran il·lusió.

–A casa seva apreciaven la cultura.
–Sí. No vam tenir mai diners, però sí molta cultura. El meu avi va ser director del diari El Matí i després de la guerra el van castigar. El meu pare és historiador i la meva mare parlava francès i anglès, una cosa molt rara en aquella època. Com totes les dones de llavors, es va quedar a casa criant els fills, tot i que va seguir llegint molt.

–No sempre es fomenta el do natural d’un nen. En el seu cas, sí.
–A casa, però a l’escola era horrorós. Dibuixar era un pecat. «¡¿Què estàs fent, Capdevila?! ¡¿Ninotets?! ¡¿Però què t’has cregut?!», em cridava una mestra que després trencava a trossos els meus dibuixos. A aquesta la vaig convertir en la Bruixa Avorrida de Les Tres Bessones. Tots els nens porten dins un art, una ingenuïtat, una cosa primitiva que perden quan creixen.

–Vostè va conservar aquella ingenuïtat.
–Costa molt, ¿eh? Aquí no hi ha gaire cultura artística i es felicita els nens quan copien les coses, no quan utilitzen la imaginació.

–Va entrar molt jove a l’Escola Massana, quan la majoria de noies anaven a aprendre a cosir.
–¡Amb mi també ho van intentar! Em van enviar a classes de cosir i brodar, però va ser un fracàs tan gran… Jo em considero bastant autodidacta. Hi ha professions, com el dibuix, que es porten dins. A més, la il·lustració ha estat tradicionalment un treball femení, perquè es podia fer a casa: amb una mà remenaves l’olla i amb l’altra dibuixaves, com Lola Anglada i Mercè Llimona.

–Però a vostè la casa familiar se li va fer petita de seguida.
–Vivíem a Horta i tot el barri se’m feia petit. Teníem la casa al carrer de la Rectoria: al davant tenia el vicari i el rector, al costat els avis, al carrer del darrere, les mestres… ¡Era un món tan petit i jo em sentia tan controlada! Als 17 anys vaig anar a Suïssa. Vaig estar un any a Ginebra, fent de minyona i cuidant nens. Allà no tenia ni el rector ni el vicari ni els meus pares, i tampoc em vaig alliberar gaire. Però aquell viatge em va ajudar molt a saber què era viure sola i a espavilar-me en la vida.

–La il·lustradora i escriptora Lola Anglada també va haver d’anar-se’n, en el seu cas a París. ¿Ha sigut un referent per a vostè?
–Era una gran dibuixant, però jo trobo que la seva obra és trista. Cada època de la vida i de la història de la humanitat té els seus cronistes. Jo als dibuixants els anomeno cronistes, perquè reflecteixen la societat i el moment en què viuen. Per mi, el gran cronista de la nostra època és Cesc; ell i Aurora Altisent. A mi m’agradaria passar a la història com una petita cronista de l’època que m’ha tocat viure. En tots els meus dibuixos m’he deixat guiar pel meu entorn: Les Tres Bessones són les meves filles trigèmines; la Bruixa Avorrida és la meva mestra i, ara que ja no vaig en moto, trobo uns personatges fantàstics quan vaig en bus i en metro.

–Va deixar d’anar en moto quan la van atropellar, el 2005. La gent enviava missatges d’ànim a l’hospital i als diaris. ¿Era conscient que l’estimaven tant?
–En aquell moment no, perquè vaig estar 20 dies en coma, ha, ha, ha. No, de debò, estic viva de casualitat. Quan vaig reaccionar i em vaig adonar que estava viva em vaig quedar molt sorpresa. Molts amics il·lustradors havien penjat els seus dibuixos a l’UVI i també hi havia les fotos dels meus set néts. Sempre ho he agraït molt. Guardo gruixudes carpetes amb totes les cartes i els mails que vaig rebre. ¡Si em van trucar de la Casa Reial! El suport de la família, els amics i totes les persones anònimes va ser increïble. Va ser el que em va salvar.

–¿Segueix dibuixant?
–A vegades vaig al Cercle Artístic Sant Lluc a practicar el dibuix al natural i també m’agrada anar a la Biblioteca de Catalunya. Des de l’accident, la vista se’m cansa molt, però em costa parar. Per mi dibuixar és com respirar.

Benvolgudes famílies i municipi de Polinyà.

La Roser Capdevila és candidata a Català de l’any 2009. Com sabeu a Polinyà una escola porta el seu nom. Ara és el moment de donar suport a la candidatura i aconseguir que la gent de Polinyà voti per la Roser Capdevila.

Direcció

Català de l’Any | El Periódico

vota per la Roser Capdevila

En aquesta segona fase, podeu escollir entre els 10 personatges més votats
pels lectors. De manera progressiva, s’aniran eliminant els que tinguin
menys vots fins al dia 12 de març, data en què es coneixerà qui és l’últim
eliminat i, per tant, qui són els tres finalistes.

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Una família arribada aquest curs a Polinyà ens ha fet arribar aquesta poesia sobre l’amistat.

Patry, edgar y Zulema.

poema_para_los_amigos

Gràcies per la vostra implicació i col·laboració amb tot allò que fa relació a l’ Escola.

Direcció

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Avui hem celebrat la Rua de les Escoles i hem gaudit ballant i passejant per Polinyà. Hem ballat amb l’ Escola Pere Calders en el nostre centre.

Que passeu un bon Carnaval 2010.

IMATGES CARNAVAL 2010 A L’ESCOLA ROSER CAPDEVILA

I MÉS IMATGES…

Direcció

Agraïments molt especials a … Ampa Escola Roser Capdevila de Polinyà

Grup Súper 30 i a CAL MARSAL.

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila i municipi de Polinyà.

Avui dijous gras, dijous de Carnaval hem viscut el dia de la truita a l’escola i hem comptat amb una col·laboració molt especial per part de la Granja Bar.com.

Aquí podeu veure imatges de com hem viscut aquesta jornada de Carnaval.

IMATGES DIA DE LA TRUITA

MÉS IMATGES DE TRUITES D’ED. INFANTIL

Agraïments: Famílies que han portat truites, Famílies col·laboradores; i moltes, moltes GRÀCIES A GRANJA BAR.COM

Direcció

Benvolguda comunitat educativa de Polinyà.

Ha arribat el gran dia. La rua de les escoles. Divendres 12 de febrer celebrem el Carnaval a nivell coordinat les escoles públiques de Polinyà.

Itinerari…

Carnestoltes 2010. Rues Escolars

9.45h: sortida dels infants des de cada Escola.

El infants de l’ Escola Pere Calders surten del centre. Passeig Sanllehy, fins carrer Ametllers. Baixen per Carre Ametllers i travessen la carretera de Sentmenat per continuar pel carrer de Montserrat Roig fins la Rotonda del final de la Rambla.

Els infants de l’Escola Roser Capdevila surten del centre, baixant pel carrer d’Ernest Lluch i girant pel Carrer Balmes per pasar per davant l’Escola Bressol Badabadoc. Un cop saluden als infants de l’Escola Bressol, continuen pel Passatge MªAurèlia Capmany fins la Rambla. Continuen per la Rambla direcció Sud, fins al final, on en la Rotonda es troben amb els infants de l’Escola Pere Calders.

10.15h Trobada de les dues rues a la rotonda davant parc Joan Fuster, i continuació conjunta fins a l’ Escola Roser Capdevila.

Les dues Rues juntes pugen pel carrer d’Ernest Lluch fins la rotonda de l’Avinguda Lluís Companys,per continuar recte pel passatge de Can Carol i en acabar el carrer, seguir la Ronda de Salvador Allende per accedir al pati del l’Escola Roser Capdevila des de la pista

10.45 a 11.45h :Animació infantil a l’ Escola Roser Capdevila per a tots els alumnes dels dos centres. En cas de pluja, queda anul·lada la rua municipal i l’actuació conjunta.

12h: Els infants de l’Escola Pere Calders des de la rotonda davant del l’ Escola  Roser Capdevila, creuement amb l’avinguda Lluís Companys, baixen pel carrer d’Ernest Lluch, recte per Montserrat Roig i c.Ametllers fins girar pel passeig Sanllehy fins el CEIP Pere Calders.

Aquest curs l’escola Roser Capdevila fem d’amfitrions i tindrem a l’ Escola Pere Calders com a gran convidada.

Gaudiu de la Rua i del Ball

Direcció

Organitza: Ajuntament de Polinyà

Col·labora: CAL MARSAL

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teniu una nova poesia de Miguel Hernández que parla

de la Guerra dirigint-se a la seva mare.

Direcció

LA GUERRA, MADRE

La guerra, madre: la guerra.
Mi casa sola y sin nadie.
Mi almohada sin aliento.
La guerra, madre: la guerra.
Mi almohada sin aliento.
La guerra, madre: la guerra.

La vida, madre: la vida.
La vida para matarse.
Mi corazón sin compaña.
La guerra, madre: la guerra.
Mi corazón sin compaña.
La guerra, madre: la guerra.

¿Quién mueve sus hondos pasos
En mi alma y en mi calle?
Cartas moribundas, muertas.
La guerra, madre: la guerra.
Cartas moribundas, muertas.
La guerra, madre: la guerra.