BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teniu un altre exemple de la poesia de Miguel Hernández.

Direcció

• • (1939)

POEMAS SUELTOS, IV

LAS ABARCAS DESIERTAS

Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.

Y encontraban los días,
que derriban las puertas,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas.

Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.

Me vistió la pobreza,
me lamió el cuerpo el río,
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocío.

Por el cinco de enero,
para el seis, yo quería
que fuera el mundo entero
una juguetería.

Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.

Ningún rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.

Toda la gente de trono,
toda gente de botas
se rió con encono
de mis abarcas rotas.

Rabié de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y un mundo de miel.

Por el cinco de enero,
de la majada mía
mi calzado cabrero
a la escarcha salía.

Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Un dels poemes més coneguts de Joan Maragall…

El poema La vaca cega és un dels poemes més coneguts i populars de Joan Maragall. Amb una gran contenció descriptiva l’autor explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics. Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno.

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí tenim un article proposat per una mare del centre per tal de demanar que els reis no només portin coses sinó que també se les enduguin.

Direcció

Que los Reyes se lleven los piojos

NAJAT El Hachmi

Aprovechando la multitud de cabezas infantiles que habrá reunidas en torno al paso de su cabalgata, a los Reyes Magos les pido que se lleven algunos millones de desaprensivos conquistadores que campan por todas partes sin freno. Ya que han venido de tan lejos y tienen poderes especiales, les propongo que saquen un doble rendimiento a su viaje y, en cuanto hayan dejado todos los regalos, echen una ojeada a las cabezas expectantes y se lleven a todos sus habitantes. Verán que es algo que tienen en común muchos niños de Catalunya (y de España, de Europa, del mundo occidental y no sé si también del resto del mundo): los malditos piojos.
Si su hijo no está aún en edad de socializarse, le recomiendo que deje de poner cara de asco y se prepare para lo que le va a venir: una plaga tras otra durante toda su escolarización. Que sepa que piojoso/a ha dejado de tener la carga negativa de antaño, no porque tener piojos haya dejado de ser un estigma social, sino porque hay tantos niños con piojos que ya no tiene sentido gritar a alguien piojoso con voluntad de ofender, puesto que es más que posible que el emisor esté infectado de ellos. Hasta que uno no topa con el primero de los pequeños colonos suele creer que son cosa del pasado, de gente sucia, que a su pequeño no le ocurrirá jamás. Hasta que descubre el primer cuerpo semitransparente moviéndose alborozado por el cabello de su hijo y se le hunde el mundo recordando inmediatamente a los monos del zoo hurgándose las cabezas unos a otros. Después de unas cuantas plagas sazonadas con colonias, champús, vinagres y aceites esenciales del árbol del té, pasar el peine estrecho ya es un acto cotidiano que proporciona pequeñas dosis de placer sádico al aplastarlos con las uñas. Es la etapa en la que los padres hemos salido del armario de los padres con hijos piojosos y nos pasamos las recetas para aniquilarlos.
Aunque más que de los reyes, ésta podría ser una misión para la doctora Forcades: estoy convencida de que la culpa es de las farmacéuticas, que rocían los patios de las escuelas con piojos bien equipados con paracaídas.

Benvolguda comunitat educativa de Polinyà.

Avui s’ha conegut el que pensa el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya sobre l’aprenentatge del castellà a les escoles catalanes.

Direcció

El Periódico: El TSJC nega que l’escola discrimini el castellà

El TSJC nega que l’escola discrimini el castellà

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per bona la decisió de la Conselleria d’Educació d’eliminar de la sol·licitud de preinscripció de places escolars la casella en què es preguntava als pares si desitjaven que els seus fills rebessin l’ensenyament en castellà en el segon cicle d’educació infantil (3-5 anys) i durant el primer cicle de primària (6-7 anys).
El tribunal considera que el dret de les famílies que els seus fills siguin educats en la llengua familiar queda prou garantit en el procés de matriculació, quan, una vegada adjudicada una plaça, es pot demanar a la direcció del centre escolar que es faci efectiu a través de la recepció d’una atenció individualitzada a classe durant els primers anys. La sentència, que ha estat recorreguda en cassació per un pare, nega que es produeixi cap mena de discriminació.

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquest 2010 volem començar-lo amb molta poesia.  Aquí comencem un recull de poemes, principalment de Miguel Hernández i de Joan Maragall.

Direcció

• • (1934)

  
  

IMAGEN DE TU HUELLA

• • I

Astros momificados y bravíos
sobre cielos de abismos y barrancas
como densas coronas de carlancas
y de erizados pensamientos míos.

Bajo la luz mortal de los estíos,
zancas y uñas se os ponen oriblancas,
y os azuzáis las uñas y las zancas
¡en qué airados y eternos desafíos!

¡Qué dolor vuestro tacto y vuestra vista!
intimidáis los ánimos más fuertes,
anatómicas penas vegetales

Todo es peligro de agresiva arista,
sugerencia de huesos y de muertes,
inminencia de hogueras y de males.

• • II

Mis ojos, sin tus ojos, no son ojos,
que son dos hormigueros solitarios,
y son mis manos sin las tuyas varios
intratables espinos a manojos..

No me encuentro los labios sin tus rojos,
que me llenan de dulces campanarios,
sin ti mis pensamientos son calvarios
criando nardos y agostando hinojos.

No sé qué es de mi oreja sin tu acento,
ni hacia qué polo yerro sin tu estrella,
y mi voz sin tu trato se afemina.

Los olores persigo de tu viento
y la olvidada imagen de tu huella,
que en ti principia, amor, y en mí termina.

• • III

Ya se desembaraza y se desmembra
el angélico lirio de la cumbre,
y al desembarazarse da un relumbre
que de un puro relámpago me siembra.

Es el tiempo del macho y de la hembra,
y una necesidad, no una costumbre,
besar, amar en medio de esta lumbre
que el destino decide de la siembra.

Toda la creación busca pareja:
se persiguen los picos y los huesos,
hacen la vida par todas las cosas.

En una soledad impar que aqueja,
yo entre esquilas sonantes como besos
y corderas atentas como esposas.

• • IV

Pirotécnicos pórticos de azahares,
que glorificarán los ruy-señores
pronto con sus noctámbulos ardores,
conciertan los amargos limonares.

Entusiasman los aires de cantares
fervorosos y alados contramores,
y el giratorio mundo va a mayores
por arboledas, campos y lugares.

La sangre está llegando a su apogeo
en torno a las criaturas, como palma
de ansia y de garganta inagotable.

¡Oh, primavera verde de deseo,
qué martirio tu vista dulce y alma
para quien anda solo y miserable!

Benvolgudes famílies de l’escola Roser Capdevila de Polinyà.

Us recordem que el proper dimecres dia 20 de gener, serà festiu a Polinyà amb motiu de celebrar la diada de Sant Sebastià, festa major d’hivern del municipi.

DIA 20 GENER FESTA A POLINYÀ CONSULTEU ACTIVITATS

Per tant no hi haurà escola i esperem que gaudiu tots de la festa.

Direcció

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquest any 2010 es commemoren diverses dates relacionades amb la poesia.

És per aquest motiu que hem dedicat aquest curs 09/10 al món poètic.  Principalment centrant-no  amb dos poetes, un de la literatura catalana, Joan Maragall i un altre de la castellana, Miguel Hernández.

Aquí us presentem una mica aquests dos autors.

Recordeu que aquest curs “L’escola és …un poema”

Joan Maragall, el gran poeta del modernisme

L’any 2010 se celebrarà l’Any Maragall, que commemorarà els 150 anys del naixement del poeta Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) i que s’allargarà tot el 2011, per a recordar el centenari de la seva mort. La Institució de les Lletres Catalanes –amb el suport de l’Associació familiar de Joan Maragall i Clara Noble, la Biblioteca de Catalunya – Arxiu Maragall i el món universitari– donarà el tret de sortida a l’Any Maragall durant el primer trimestre de 2010, quan anunciarà les diferents activitats programades per tal de promoure la memòria i fer créixer el coneixement de la personalitat i l’obra poètica i periodística de l’autor. Per a coordinar totes aquestes iniciatives, s’ha posat en marxa l’Oficina de l’Any Maragall (anymaragall@gencat.cat), oberta a propostes del teixit cultural català per a organitzar actes de celebració per als dos anys vinents.

L’ACEC es va avançar a aquesta celebració amb les IX Jornades Poètiques, que durant els dies 5, 6 i 7 d’octubre va organitzar al Museu Picasso de Barcelona. Les conferències, entre d’altres, de Joan Margarit, Antonio Jiménez Millán, Pere Maragall i Adolfo Sotelo van repassar la trajectòria literària de l’autor de La Vaca cega, la seva personalitat i, sobretot, el contacte que va establir amb intel·lectuals espanyols.

Miguel Hernández, Torrente Ballester, Luís Rosales

Una de les celebracions que tindrà més ressò aquest 2010 és la del centenari del naixement de Miguel Hernández (Oriola, 1910 – Alacant, 1942). Considerat un dels grans poetes de la literatura espanyola del segle XX, el Ministeri de Cultura, en col·laboració amb la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), ha organitzat un ampli programa d’activitats que inclouen una exposició sobre la vida i obra d’Hernández, l’edició d’un catàleg amb articles signats per experts en la seva trajectòria, la reedició de les seves obres completes i un congrés internacional en col·laboració amb la Universitat d’Alacant. Una de les grans impulsores d’aquest reconeixement a l’autor ha estat la Fundación Miguel Hernández, que editarà 52 publicacions i organitzarà col·loquis, jornades, cursos, recitals i trobades literàries al voltant de la figura del poeta. Se celebraran actes a 69 localitats espanyoles i a 20 països d’arreu del món.

Direcció

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

L’alumnat del centre ja té ganes de saber el que menjaran a l’escola quan tornin de vacances de Nadal.

Bon Menú de l’Escola per tot l’alumnat del centre.

Organitza: Endermar

menu-escolar-gener

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Si voleu disposar d’un bon calendari per al 2010 aquí teniu l’enllaç per localitzar-lo.

Bon any nou per tot Polinyà

CALENDARI 2010

Direcció