Benvolgudes famílies:

La comissió LIC després del sondeig efectuat durant el primer trimestre sobre la proposta de recerca de ‘Parelles lingüístiques’ us notifiquem que s’han aconseguit tres parelles, gràcies a la vostra participació. Per tant, el proper dilluns 1 de Febrer a les 16hs. s’efectuarà la primera trobada a la nostra seu escolar: ‘Roser Capdevila’.

El que es tracta és promoure l’ús social del català posant en contacte una persona que parla català amb una altra que en té coneixement bàsics i vol parlar-lo amb normalitat. És així, que es proposa que les parelles es trobin 1 hora a la setmana fins que acabi el curs escolar per tal de conversar en català.

Per aquest motiu agraïm la vostra cooperació i esperem que junts sumem en aquesta tasca lingüística per tal de crear una cohesió conjunta social enriquidora.

Moltes gràcies.

Comissió LIC (Llengua Interculturalitat i Cohesió Social)

Polinyà, Dilluns 25 de gener del 2010.

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

A l’escola farem alguna activitat amb l’alumnat el proper divendres dia 29 de gener, però si voleu saber més coses del dia de la no violència i la Pau consulteu l’enllaç.

Direcció

Dia Escolar de la Noviolència i la

Pau (acarona’m)

La Fundació per la Pau proposa

materials i activitats per a les escoles

El dissabte 30 de gener se celebrarà una nova edició del DENIP, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. La jornada es convoca anualment per commemorar l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi i recordar la seva tasca en favor de la noviolència i la pau. Escoles i centres educatius d’arreu del món se sumen a la jornada organitzant tot tipus d’activitats per difondre els valors defensats pel pacifista indi.

La Fundació per la Pau s’adhereix a aquesta jornada oferint diversos materials per treballar el DENIP a l’escola, i participant en diverses iniciatives i actes públics.

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

El proper dia 29 de gener celebrarem a l’escola el Dia de la No-Violència, el dia de la Pau. Un intent més de sensibilitzar a la comunitat educativa de la importància de fer les coses sense violència, d’evitar les guerres, d’afavorir el diàleg entre les persones.

Bé aquí teniu uns quants poemes que parlen sobre la Pau.

Recordeu que el dia 30 és la data de la mort de Gandhi, un gran defensor de la Pau i per això es commemora aquesta data com a dia de la Pau.

Direcció

solo tres letras que para siempre aprenderás.
Solo tres letras para escribir PAZ.
La P, la A, y la Z, solo tres letras.
Solo tres letras, tres letras nada más,
para cantar PAZ, para hacer PAZ.
La P de pueblo, la A de amar
y la zeta de zafiro o de zagal.
(De zafiro por un mundo azul,
de zagal por un niño como tú.)

Poesia Infantil i Juvenil: Poemas por la paz: poesia para celebrar el Día de la Paz

Benvolgudes famílies i comunitat educativa de Polinyà i de Catalunya en general, perquè les felicitacions han estat d’arreu.

Aquí teniu un missatge de la mateixa Roser Capdevila al descobrir la sorpresa de l’article del Bloc.

Direcció

“Moltes ,moltes gràcies !!! Estic molt contenta per les vostres felicitacions ! Han sigut les primeres. Us estimo moltíssim ! Ens veurem, mentres 71 petonets per repartir per tot Polinyà.”
La iaia Roser

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teni l’ Oda a Espanya, poema escrit per Joan Maragall, autor que està treballant l’alumnat de l’escola per complir-se aquest 2010, 150 anys del seu naixement.

Direcció

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, la veu d’un fill
que et parla en llengua no castellana:
parlo en la llengua que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries i els teus records,
records i glòries només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang,
vida pels d’ara i pels que vindran;
vessada, és morta.

Massa pensaves en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies a mort els fills,
te satisfeies d’honres mortals
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos marxar replens
dels fills que duies a que morissin:
somrients marxaven cap a l’atzar;
i tu cantaves vora del mar
com una folla.

On són els barcos? On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Benvolgudes famílies i comunitat educativa de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquest dies al portal edu365.cat podeu veure moltes temàtiques relacionades amb HAITI que us ajudaran a conèixer millor aquest pais.

HAITI A L’EDU365.CAT

Direcció

POBLE D’HAITI – ENS NECESSITEN. PODEM COL·LABORAR!!!
Aquest any tenim una desgràcia davant del gran desastre que està vivint el poble Haitià, moltes entitats i ONG’s estan enviant recursos materials, econòmics i humans.
L’escola Roser Capdevila i la comunitat educativa que representa també ha de jugar el seu paper i l’alumnat i les famílies han d’estar sensibilitzats per la situació que viu la infància ( escoles destruïdes, famílies desaparegudes, violència al carrer…), així com la població en general.
L’educació és també a part d’aprenentatges, educar en valors. Valors socials com la SOLIDARITAT, L’EMPATIA, COMPANYERISME… han de brotar més que mai en situacions com la que viu HAITI.
És per aquest fet que demanem la vostra petita aportació, si voleu a través de l’escola on posarem una urna a secretaria per recaptar ajuts, o bé ho podeu fer a través de les entitats que citem a continuació.

Polinyà i l’Escola Roser Capdevila sempre han estat amb les poblacions necessitades.
Gràcies per la vostra col·laboració i participació. Haiti ho agrairà.
Direcció

Polinyà a 21 de gener de 2010

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Un nou poema de Miguel Hernández per tal de seguir coneixent la seva obra.

Direcció

DIGNO DE SER COMANDANTE

Hombres que nunca veía,
porque no tengo bastantes
ojos para tanto ver,
cuerpo para tantas partes:
hombres que lejos de mí,
aunque hasta mí se acercasen,
vivían como eclipsados
bajo el eclipse del traje,
de repente se aproximan
a mis ojos, a mi carne,
a mi corazón poblado
de batallas y habitantes.
Se aproximan, se desnudan,
se desoscurecen y arden,
y para siempre en mi frente
graban la luz de su imagen.

Ayer te desconocía
en medio de los eriales,
de paso por las encinas,
en el resplandor del aire
y en el resplandor rabioso
de las bombas y los tanques.
Ayer no hacía memoria
de ti, teniente González.
Hoy te conozco y publico
tus ímpetus de oleaje,
tu sencillez de eucalipto,
tu corazón de combate,
digno de ser capitán,
digno de ser comandante.

Aquel día del enero
salió prometiendo sangre
al cielo de la mañana
y a la tierra de la tarde.
El alba pasó ante un grupo
forajido de alemanes,
carnívoro de italianos,
cagado de generales,
y el sol apuntó queriendo
inundarlos de vinagre.
La luz se halló entre cañones,
el rocío entre cadáveres,
el azul y sus laureles
y el valor entre encinares,
sobre las frentes erguidas,
sobre los huesos tajantes,
sobre la piel de una tropa
de campesinos leales.

Se oyó una voz torrencial,
se alzó un brazo detonante:
eran los de Valentín,
que como tres huracanes
campaba cuando decía:
¡Qué no retroceda nadie!
¡Que la muerte nos encuentre
yendo siempre hacia adelante
o dentro de las trincheras
firmes lo mismo que árboles;
a cada herida más fieros,
más duros a cada ataque,
más grandes a cada asalto
y a cada muerte más grandes!
¡Y al que ofrezca las espaldas
al enemigo, matadle!

La guerra se hermoseaba
al pie de sus ademanes.
Tronaron las baterías
nutridas de tempestades,
y la voz del Campesino
no cesaba de escucharse
ni de iluminarse el humo
de la pólvora salvaje.

El teniente de Leal,
Gonzáles el admirable,
no apartaba de la oreja
aquella voz desbordante,
y echó en su puesto raíces
del heroísmo y de romance.

Por tres veces con tres plomos,
vino la muerte a buscarle:
tres heridas le clavaron
tres fusiles criminales,
y a pesar del enemigo,
y a pesar de los pesares,
su juventud parecía
una cumbre invulnerable,
una bandera invencible
y campeadora y gigante.

Cuando perdieron tus venas
fuerzas con que sustentarse
y la sangre te sonaba
por los bolsillos, González,
no pediste un hospital
como piden los cobardes,
que pediste una camilla
sobre la que reclinarte
para seguir disparando,
mandando fuego y coraje.

¡Mirad qué ademán tan alto,
mirad qué pecho tan fácil
al viento varón y extenso
de las generosidades!

Mujeres que vais al fondo
de la vida a haceros madres:
vuestros abrazos fecundos,
vuestros vientres palpitantes,
hombres de tanto tamaño
sólo merecen poblarles.
Llevan el pueblo en los huesos
y el mediodía en la sangre.
El alba del diecinieve

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teniu un altre exemple de la poesia de Joan Maragall.

Direcció

Oda infinita

Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida, amb veu més forta,
m’han sigut dictats nous cants;
pro, cada any que el temps s’emporta,
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre, a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de joia, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.

Sols desitjo, per ma glòria,
que si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la diga de memòria
mot per mot, de cap a cap.

Me la diga a cau d’orella
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.

I sabré si en lo que penses
¡oh poeta extasiat!
hi ha un ressò de les cadenes
de l’aucell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.