BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Unescocat i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) col•laboren en la reconstrucció de vuit centres escolars a Gaza, coincidint amb el Dia Escolar per la Pau i la No-violència

El director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya,David Minoves i el director d’Unescocat,Miquel Àngel Essomba han presentat la col·laboració entre ambdues entitats en la identificació i canalització de l’ajuda cap als centres escolars que l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins al Pròxim Orient (UNRWA) té a Gaza. També han assistit a l’acte el director de l’Escola Valenciana, Diego Gómez, i el director del CEIP Roser Capdevila de Polinyà, Jordi Castellsagué, com a representants dels donants de la campanya.

Fa tot just un any, el Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat endegava la campanya humanitària “Educació a Gaza, llavor de pau” per donar suport al sistema educatiu a la franja de Gaza, amb la finalitat que el dret a l’educació dels infants i joves que viuen en aquest territori no quedés irremediablement afectat pels atacs que s’hi estaven produint. Unescocat va coordinar una recollida de fons econòmics destinats a lareconstrucció d’edificis escolars, en coordinació amb l’UNRWA, a la qual les escoles catalanes i valencianes han contribuït massivament tot recaptant més de 30 mil euros.

Minoves ha recordat que “la situació que viu actualment Gaza no només és el fruit dels atacs de l’any 2009, sinó que ve d’una situació de bloqueig que remunta a l’any 2007 i no ha fet més que ampliar-se fins avui. A banda de la manca d’aliments, de medicaments i tota mena de serveis bàsics, que manté la població sencera en una situació de precarietat, el bloqueig a l’entrada de combustibles i de material de construcció impedeix edificar les estructures educatives necessàries. Del centenar d’escoles que necessita Gaza, amb la contribució d’Unescocat, Escola Valenciana i altres donants internacionals, se’n podran reconstruir vuit, on assistiran més de 13.000 estudiants.”

Aquesta campanya també pretén transmetre un valor de compromís, és a dir que els nens catalans que han contribuït a la campanya aprenguin la importància de la continuïtat i del compromís a llarg termini. En aquest sentit, l’Escola Valenciana entrarà en contacte amb les vuit escoles que es beneficiaran d’aquest projecte amb la intenció d’establir agermanaments. Per a Unescocat s’acaba la fase de recollida però es dóna pas a una fase de sensibilització que inclourà un ciclede conferències a les facultats de Ciències de l’Educació catalanes per fer conèixer a la comunitat universitària el valor de l’educació en zones de conflicte i la importància de la cooperació educativa.

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Obra poètica de Miguel Hernández en el centenari del seu naixement.

Direcció

UN POEMA  DE MIGUEL HERNÁNDEZ, CUYO TITULO DEBIÓ  SER: EL GENERAL PITIMINÍ, PARA  VITUPERAR Y SATIRIZAR A  FRANCISCO FRANCO

El general Pitiminí

Tu famosa, tu mínima impotencia
desparramar intento
sin detener el paso ni un instante.
Para lo tal, me apeo en mi paciencia,
pulso un acordeón llorón de viento
y socarrón de voz, y ya es bastante.

Tu cornicabreada decrepitud purgente
exige estos reparos de escritura,
y con ellos ayudo a someterse,
no al manicomio, al tonticomio oscuro
que tu idiotez, sin mezcla de locura,
pide hasta que la muerte
venga a sacar tu vida de este apuro.

Llevas el corazón con cuello duro,
residuo de una momia milenaria,
concurso de idiotas,
que necesitas la alabanza diaria,
y descosido en la alabanza explotas.

Cocodrilito pequeñito, ñito,
lagartija de astucia,
mezquina, subterránea, con el rabo marchito,
y la mirada alcantarilla sucia.

Tarántula diabética y escuálida,
forúnculo político y gramático,
repúblico de triste mierda inválida,
oráculo, sarcófago enigmático.

Demócrata de dientes para fuera,
altares solicita tu zapato.
No hagas más reflexiones de topo y madriguera
en tu conejeril rincón de mentecato.

Humo soberbio, sapo que te hinches
cuando oyes un piropo:
disuélvete en berrinches,
resuélvete, desaparece, topo.

España no precisa
tu vaciedad de calabaza neta,
tu mezquindad que duele y que da risa,
tu vejez inconcreta,
venenosa, indecisa.

No te toca la sangre de los trabajadores,
sus muertes no salpican tu chaleco,
no te duelen sus ansias ni su lucha:
tu tiniebla trafica con sus puros fulgores,
su clamor no halla en ti ni voz ni eco,
tu vanidad su mismo ruido escucha
como un sótano seco.

Hay ojos que derraman raíces amorosas,
sobre tus ojos tienes
uñas que a hacerse dueñas de las cosas
avanzan por tus sienes.

Necesitan incienso e incensario
tu secundaria vida,
tu corazón de espino secundario,
tu soberbia de zarza consumida.

Sobre tu pedestal o tu peana,
monumento de oficio,
cuando tu salvación está cercana
quieres llevar un pueblo al precipicio.

Te rebuznó en el parto tu madre, y más valiera
a España que jamás te rebuznara
con esa cara de escobilla fiera,
de vieja zorra avara.

No llevarás mi pueblo a la derrota,
dictador fracasado, rey confuso,
y caerás por la punta de una bota
sobre tus flacos días puesta en uso.

28 de febrero de 1937, en Valencia.