BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teniu la presència del nom de Joan Maragall a les escoles de Catalunya. Com podeu comprovar un autor molt estimat per l’educació.

Direcció

• Escola Joan Maragall (25001 Lleida)
• Escola Joan Maragall (08350 Arenys de Mar)
• Escola Joan Maragall (17500 Ripoll)
• Escola Joan Maragall (08788 Vilanova del Camí)
• Escola Joan Maragall (08190 Sant Cugat del Vallès)
• Escola Joan Maragall (08950 Esplugues de Llobregat)
• Escola Joan Maragall (08901 L’Hospitalet de Llobregat)
• Escola Joan Maragall (08120 La Llagosta)
• Escola Joan Maragall (08820 El Prat de Llobregat)
• Escola Joan Maragall (08191 Rubí)
• Escola Joan Maragall (08208 Sabadell)
• Escola Joan Maragall (08740 Sant Andreu de la Barca)
• Escola Joan Maragall – ZER Els Volcans (17811 Santa Pau)
• Joan Maragall (08918 Badalona)
• Joan Maragall (08912 Badalona)
• Llar d’infants Joan Maragall (17811 Santa Pau)

Benvolgudes  famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Un nou poema per la col·lecció del bloc de Joan Maragall.

Direcció

Cant del retorn

Tornem de batalles, venim de la guerra,
i no portem armes, pendons ni clarins:
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Venim tots de cara al vent de la costa,
encara que ens mati per fred i per fort,
encara que restin en sense resposta
més d’un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

De tants com ne manquen duem la memòria
de lo que sofriren, de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d’un poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta
per oir les gestes que li hem de contar:
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua amb què l’haurem de fer plorar.

Si encara és ben viu el record d’altres gestes,
si encara les serres que ens han d’enfortir
s’aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu!