BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

El proper dia 29 de gener celebrarem a l’escola el Dia de la No-Violència, el dia de la Pau. Un intent més de sensibilitzar a la comunitat educativa de la importància de fer les coses sense violència, d’evitar les guerres, d’afavorir el diàleg entre les persones.

Bé aquí teniu uns quants poemes que parlen sobre la Pau.

Recordeu que el dia 30 és la data de la mort de Gandhi, un gran defensor de la Pau i per això es commemora aquesta data com a dia de la Pau.

Direcció

solo tres letras que para siempre aprenderás.
Solo tres letras para escribir PAZ.
La P, la A, y la Z, solo tres letras.
Solo tres letras, tres letras nada más,
para cantar PAZ, para hacer PAZ.
La P de pueblo, la A de amar
y la zeta de zafiro o de zagal.
(De zafiro por un mundo azul,
de zagal por un niño como tú.)

Poesia Infantil i Juvenil: Poemas por la paz: poesia para celebrar el Día de la Paz

Benvolgudes famílies i comunitat educativa de Polinyà i de Catalunya en general, perquè les felicitacions han estat d’arreu.

Aquí teniu un missatge de la mateixa Roser Capdevila al descobrir la sorpresa de l’article del Bloc.

Direcció

“Moltes ,moltes gràcies !!! Estic molt contenta per les vostres felicitacions ! Han sigut les primeres. Us estimo moltíssim ! Ens veurem, mentres 71 petonets per repartir per tot Polinyà.”
La iaia Roser

Benvolgudes famílies de l’ Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teni l’ Oda a Espanya, poema escrit per Joan Maragall, autor que està treballant l’alumnat de l’escola per complir-se aquest 2010, 150 anys del seu naixement.

Direcció

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, la veu d’un fill
que et parla en llengua no castellana:
parlo en la llengua que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries i els teus records,
records i glòries només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang,
vida pels d’ara i pels que vindran;
vessada, és morta.

Massa pensaves en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies a mort els fills,
te satisfeies d’honres mortals
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos marxar replens
dels fills que duies a que morissin:
somrients marxaven cap a l’atzar;
i tu cantaves vora del mar
com una folla.

On són els barcos? On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!