BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Un dels poemes més coneguts de Joan Maragall…

El poema La vaca cega és un dels poemes més coneguts i populars de Joan Maragall. Amb una gran contenció descriptiva l’autor explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics. Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno.

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí tenim un article proposat per una mare del centre per tal de demanar que els reis no només portin coses sinó que també se les enduguin.

Direcció

Que los Reyes se lleven los piojos

NAJAT El Hachmi

Aprovechando la multitud de cabezas infantiles que habrá reunidas en torno al paso de su cabalgata, a los Reyes Magos les pido que se lleven algunos millones de desaprensivos conquistadores que campan por todas partes sin freno. Ya que han venido de tan lejos y tienen poderes especiales, les propongo que saquen un doble rendimiento a su viaje y, en cuanto hayan dejado todos los regalos, echen una ojeada a las cabezas expectantes y se lleven a todos sus habitantes. Verán que es algo que tienen en común muchos niños de Catalunya (y de España, de Europa, del mundo occidental y no sé si también del resto del mundo): los malditos piojos.
Si su hijo no está aún en edad de socializarse, le recomiendo que deje de poner cara de asco y se prepare para lo que le va a venir: una plaga tras otra durante toda su escolarización. Que sepa que piojoso/a ha dejado de tener la carga negativa de antaño, no porque tener piojos haya dejado de ser un estigma social, sino porque hay tantos niños con piojos que ya no tiene sentido gritar a alguien piojoso con voluntad de ofender, puesto que es más que posible que el emisor esté infectado de ellos. Hasta que uno no topa con el primero de los pequeños colonos suele creer que son cosa del pasado, de gente sucia, que a su pequeño no le ocurrirá jamás. Hasta que descubre el primer cuerpo semitransparente moviéndose alborozado por el cabello de su hijo y se le hunde el mundo recordando inmediatamente a los monos del zoo hurgándose las cabezas unos a otros. Después de unas cuantas plagas sazonadas con colonias, champús, vinagres y aceites esenciales del árbol del té, pasar el peine estrecho ya es un acto cotidiano que proporciona pequeñas dosis de placer sádico al aplastarlos con las uñas. Es la etapa en la que los padres hemos salido del armario de los padres con hijos piojosos y nos pasamos las recetas para aniquilarlos.
Aunque más que de los reyes, ésta podría ser una misión para la doctora Forcades: estoy convencida de que la culpa es de las farmacéuticas, que rocían los patios de las escuelas con piojos bien equipados con paracaídas.

Benvolguda comunitat educativa de Polinyà.

Avui s’ha conegut el que pensa el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya sobre l’aprenentatge del castellà a les escoles catalanes.

Direcció

El Periódico: El TSJC nega que l’escola discrimini el castellà

El TSJC nega que l’escola discrimini el castellà

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per bona la decisió de la Conselleria d’Educació d’eliminar de la sol·licitud de preinscripció de places escolars la casella en què es preguntava als pares si desitjaven que els seus fills rebessin l’ensenyament en castellà en el segon cicle d’educació infantil (3-5 anys) i durant el primer cicle de primària (6-7 anys).
El tribunal considera que el dret de les famílies que els seus fills siguin educats en la llengua familiar queda prou garantit en el procés de matriculació, quan, una vegada adjudicada una plaça, es pot demanar a la direcció del centre escolar que es faci efectiu a través de la recepció d’una atenció individualitzada a classe durant els primers anys. La sentència, que ha estat recorreguda en cassació per un pare, nega que es produeixi cap mena de discriminació.