BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquest mes de febrer comencem l’experiència de les parelles

lingüístiques a l’Escola. Hem aconseguit formar-ne tres.

La part oral de la llengua és important per afavorir un bon aprenentatge comunicatiu però no hem d’oblidar la gramàtica. Aquí us presentem un enllaç prou interessant.

Resum de gramàtica bàsica

Direcció

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí us presentem una poesia de Joan Maragall que parla del mes que aviat se’ns  marxa.

Direcció

LES MINVES DEL GENER

Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d’esclatar en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes,
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança’t, doncs, al carrer: si t’hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

Unescocat i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) col•laboren en la reconstrucció de vuit centres escolars a Gaza, coincidint amb el Dia Escolar per la Pau i la No-violència

El director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya,David Minoves i el director d’Unescocat,Miquel Àngel Essomba han presentat la col·laboració entre ambdues entitats en la identificació i canalització de l’ajuda cap als centres escolars que l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins al Pròxim Orient (UNRWA) té a Gaza. També han assistit a l’acte el director de l’Escola Valenciana, Diego Gómez, i el director del CEIP Roser Capdevila de Polinyà, Jordi Castellsagué, com a representants dels donants de la campanya.

Fa tot just un any, el Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat endegava la campanya humanitària “Educació a Gaza, llavor de pau” per donar suport al sistema educatiu a la franja de Gaza, amb la finalitat que el dret a l’educació dels infants i joves que viuen en aquest territori no quedés irremediablement afectat pels atacs que s’hi estaven produint. Unescocat va coordinar una recollida de fons econòmics destinats a lareconstrucció d’edificis escolars, en coordinació amb l’UNRWA, a la qual les escoles catalanes i valencianes han contribuït massivament tot recaptant més de 30 mil euros.

Minoves ha recordat que “la situació que viu actualment Gaza no només és el fruit dels atacs de l’any 2009, sinó que ve d’una situació de bloqueig que remunta a l’any 2007 i no ha fet més que ampliar-se fins avui. A banda de la manca d’aliments, de medicaments i tota mena de serveis bàsics, que manté la població sencera en una situació de precarietat, el bloqueig a l’entrada de combustibles i de material de construcció impedeix edificar les estructures educatives necessàries. Del centenar d’escoles que necessita Gaza, amb la contribució d’Unescocat, Escola Valenciana i altres donants internacionals, se’n podran reconstruir vuit, on assistiran més de 13.000 estudiants.”

Aquesta campanya també pretén transmetre un valor de compromís, és a dir que els nens catalans que han contribuït a la campanya aprenguin la importància de la continuïtat i del compromís a llarg termini. En aquest sentit, l’Escola Valenciana entrarà en contacte amb les vuit escoles que es beneficiaran d’aquest projecte amb la intenció d’establir agermanaments. Per a Unescocat s’acaba la fase de recollida però es dóna pas a una fase de sensibilització que inclourà un ciclede conferències a les facultats de Ciències de l’Educació catalanes per fer conèixer a la comunitat universitària el valor de l’educació en zones de conflicte i la importància de la cooperació educativa.

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Obra poètica de Miguel Hernández en el centenari del seu naixement.

Direcció

UN POEMA  DE MIGUEL HERNÁNDEZ, CUYO TITULO DEBIÓ  SER: EL GENERAL PITIMINÍ, PARA  VITUPERAR Y SATIRIZAR A  FRANCISCO FRANCO

El general Pitiminí

Tu famosa, tu mínima impotencia
desparramar intento
sin detener el paso ni un instante.
Para lo tal, me apeo en mi paciencia,
pulso un acordeón llorón de viento
y socarrón de voz, y ya es bastante.

Tu cornicabreada decrepitud purgente
exige estos reparos de escritura,
y con ellos ayudo a someterse,
no al manicomio, al tonticomio oscuro
que tu idiotez, sin mezcla de locura,
pide hasta que la muerte
venga a sacar tu vida de este apuro.

Llevas el corazón con cuello duro,
residuo de una momia milenaria,
concurso de idiotas,
que necesitas la alabanza diaria,
y descosido en la alabanza explotas.

Cocodrilito pequeñito, ñito,
lagartija de astucia,
mezquina, subterránea, con el rabo marchito,
y la mirada alcantarilla sucia.

Tarántula diabética y escuálida,
forúnculo político y gramático,
repúblico de triste mierda inválida,
oráculo, sarcófago enigmático.

Demócrata de dientes para fuera,
altares solicita tu zapato.
No hagas más reflexiones de topo y madriguera
en tu conejeril rincón de mentecato.

Humo soberbio, sapo que te hinches
cuando oyes un piropo:
disuélvete en berrinches,
resuélvete, desaparece, topo.

España no precisa
tu vaciedad de calabaza neta,
tu mezquindad que duele y que da risa,
tu vejez inconcreta,
venenosa, indecisa.

No te toca la sangre de los trabajadores,
sus muertes no salpican tu chaleco,
no te duelen sus ansias ni su lucha:
tu tiniebla trafica con sus puros fulgores,
su clamor no halla en ti ni voz ni eco,
tu vanidad su mismo ruido escucha
como un sótano seco.

Hay ojos que derraman raíces amorosas,
sobre tus ojos tienes
uñas que a hacerse dueñas de las cosas
avanzan por tus sienes.

Necesitan incienso e incensario
tu secundaria vida,
tu corazón de espino secundario,
tu soberbia de zarza consumida.

Sobre tu pedestal o tu peana,
monumento de oficio,
cuando tu salvación está cercana
quieres llevar un pueblo al precipicio.

Te rebuznó en el parto tu madre, y más valiera
a España que jamás te rebuznara
con esa cara de escobilla fiera,
de vieja zorra avara.

No llevarás mi pueblo a la derrota,
dictador fracasado, rey confuso,
y caerás por la punta de una bota
sobre tus flacos días puesta en uso.

28 de febrero de 1937, en Valencia.

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Autor Alacantí, nascut a Oriola, compta amb una escola a Catalunya.

No dubteu en visitar-la.

Direcció

Escola Miguel Hernández (08917 Badalona)

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà. En especial les que fan ús del servei de menjador del centre.

Ja disposem del menú per al mes de febrer, mes de Carnestoltes.

Bon Profit

Col·labora: Endermar

Direcció

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Aquí teniu la presència del nom de Joan Maragall a les escoles de Catalunya. Com podeu comprovar un autor molt estimat per l’educació.

Direcció

• Escola Joan Maragall (25001 Lleida)
• Escola Joan Maragall (08350 Arenys de Mar)
• Escola Joan Maragall (17500 Ripoll)
• Escola Joan Maragall (08788 Vilanova del Camí)
• Escola Joan Maragall (08190 Sant Cugat del Vallès)
• Escola Joan Maragall (08950 Esplugues de Llobregat)
• Escola Joan Maragall (08901 L’Hospitalet de Llobregat)
• Escola Joan Maragall (08120 La Llagosta)
• Escola Joan Maragall (08820 El Prat de Llobregat)
• Escola Joan Maragall (08191 Rubí)
• Escola Joan Maragall (08208 Sabadell)
• Escola Joan Maragall (08740 Sant Andreu de la Barca)
• Escola Joan Maragall – ZER Els Volcans (17811 Santa Pau)
• Joan Maragall (08918 Badalona)
• Joan Maragall (08912 Badalona)
• Llar d’infants Joan Maragall (17811 Santa Pau)

Benvolgudes  famílies de l’Escola Roser Capdevila de Polinyà.

Un nou poema per la col·lecció del bloc de Joan Maragall.

Direcció

Cant del retorn

Tornem de batalles, venim de la guerra,
i no portem armes, pendons ni clarins:
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Venim tots de cara al vent de la costa,
encara que ens mati per fred i per fort,
encara que restin en sense resposta
més d’un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

De tants com ne manquen duem la memòria
de lo que sofriren, de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d’un poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta
per oir les gestes que li hem de contar:
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua amb què l’haurem de fer plorar.

Si encara és ben viu el record d’altres gestes,
si encara les serres que ens han d’enfortir
s’aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu!

Benvolguda comunitat educativa de Polinyà i rodàlies.

Dijous realitzarem sessions Informatives de Preinscripció per al curs 2010-2011.

SIP’10

publivisita-al-centre10

Qualsevol dubte adreceu-vos al centre

Direcció

Benvolgudes famílies de l’Escola Roser Capdevila.

Nova aportació poètica de Miguel Hernández.

Direcció

MEMORIA DEL 5? REGIMIENTO

El alba del diecinueve
de julio no se atrevía
a precipitar el día
sobre su costa de nieve.
Nadie a despertar se atreve
hosco de presentimiento.
Y el viento del pueblo, el viento
que muevo y aliento yo
pasó a mi lado y pasó
hacia el 5? Regimiento.

Me desperté entre cañones,
y pistolas, y aeroplanos,
y un río de milicianos
como un río de leones.
Eran varios corazones
los que en el pecho sentía:
la sublevación ardía,
disparaba, aullaba en torno,
y eran el corazón de un horno
el gran corazón del día.

Hombres, de noble mirada
y de condición más noble,
que han hecho temblar al roble
y desmayarse a la espada:
héroes que parió la nada,
dejando sin movimiento
el monte, el campo, el aliento
de la paz y la labor,
iban a unir su valor
en el 5? Regimiento.

Herrerías y poblados,
minas, talleres y eras
ante las cajas guerreras
enmudecieron parados.
Se marchaban los arados,
y las demás herramientas,
a las casas cenicientas
donde la pobreza anida
al aparecer la vida
con pólvoras y tormentas.

Campesinos: segadores,
la fama de los yunteros,
la historia de los herreros
y la flor de los sudores:
albañiles y pastores,
los hombres del sufrimiento,
ante el fatal movimiento
que atropellarlos quería,
fueron a dar su energía
en el 5? Regimiento.

Lejos de los minerales,
los mineros más profundos
se movían irancundos
como los fieros metales;
ausentes de los trigales
y de los besos ausentes,
los campesinos vehementes,
con una sonrisa hostil
iban detrás del fusil
y de las malvadas gentes.

¡Qué largamente seguros
lucharon bajo sus ceños,
qué oscuramente risueños
y qué claramente oscuros!
Eran como errantes muros
generosos de cimiento,
y si llegaba el momento
de morir daban su vida
como una luz encendida
para el 5? Regimiento.

¡Cuántos quedaron allí
donde cuántos no quedaron
y cuántos se recostaron
donde cuántos de pie vi!
Así cayeron, así:
como gigantes lucientes,
enarboladas las frentes
como un orgullo de lanza,
y una expresión de venganza
alrededor de los dientes.

España será de España
y español el español
que lleva en la sangre un sol
y en cada gota una hazaña.

No seremos de Alemania
en ningún negro momento
porque el puro sentimiento
que nutre a los españoles
seguirá dando sus soles
para el 5? Regimiento.