BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Ariadna va estar uns quants dies de tutora a 1r A i volia compartir un escrit amb vosaltres.

Centre d’Educació Infantil i Primària

Roser Capdevila Polinyà, 1 de juny de 2009

Benvolguts pares i mares de primer curs (gira-sols):

Em dirigeixo a vosaltres perquè d’alguna manera em vaig de l’escola amb el sentiment mutu de malestar en general, no sempre es té la “vareta màgica”. De veritat, en sap molt de greu.

Vull donar-vos les gràcies per haver-me donat l’oportunitat d’estar almenys com a docent durant mes amb els vostres fills. L’últim dia a l’escola vaig notar molta energia positiva dels nens cap a mi encara que ha sigut una batalla constant tot i així ha valgut la pena: Han après que s’ha de respectar el material, que hem d’ajudar els companys, demanar perdó, a respectar i escoltar a la mestra, a comunicar-se per torns,… Desprès de tot algunes coses s’han tret de positives tant per a mi com per els nens. Tothom que millora i prospera a la vida aconsegueix el que vol, sempre hi ha reptes que superar. Tot mestra/e neix a l’aula, es fa a l’aula i només en ella millora la seva pràctica educativa, tot això unit a la formació continua, la qual rebo i estic agraïda. Només espero que qui estigui ara amb ells aconsegueixi el millor.

Tot i així, família i escola hem d’estar coordinats, tots a una, preparar-los avui pel dia de demà perquè valorin la responsabilitat, dels deures, l’esforç com un valor significatiu per a arribar a ser feliços. Com diu aquest dit: abans del plaer vénen les obligacions.

Espero tot el millor per els vostres fills/es, de veritat. Per això us dono unes recomanacions, perquè pugui d’alguna manera compensar-vos, tot creant el màxim benestar possible. Com sovint dic, a mi també m’importa molt l’educació dels nens (la meva tasca docent), em satisfà enormement i espero de tot cor que us pugui ajudar com a mínim, en la vostra tasca com a pares, ja que sou molt importants pels vostres fills/es.

Gràcies per tot i bones vacances d’estiu!

La tutora de 1er: Ariadna

Límits i autoritat

Els límits cuiden i ajuden a créixer. Contràriament el que es pensa, els límits no reprimeixen, no son negatius. Ajuden a estructurar la personalitat, els nens necessiten que se li marquin fins on es pugui arribar:

• Perquè els nens sàpiguen obeir es necessari establir unes regles o normes familiars. Es a dir aquests límits han d’estar pensats i compartits entre els pares:

-Tenir una actuació ordenada, no comportar-se de forma diferent depenent de l’estat d’ànim. Ex: si avui està malament pintar la paret, saltar al sofà, obrir la nevera… demà també.

• Els nens han de tenir clar:

• Què s’espera d’ells.

• Què poden esperar quan compleixen les regles.

• Què succeeix si no les fan.

1. Quan establim uns límits, donem ordres d’una en una i ens assegurem que l’hagi entès (no més de 3).

2. Donar raons del perquè d’aquests límits (tenen lògica).

Ex: -No et pots pujar a la taula, et pots caure. Les taules serveixen per escriure o menjar.

-No pots córrer amb patinet per casa perquè no hi ha espai per el que et puguis fer mal, es faria malbé el parquet i les coses han de cuidar-se. Ja anirem al parc.

3) Establir unes conseqüències si el límit es ignorat. Es a dir de la obediència o desobediència.

Els límits deuen de ser apropiats i raonables:

1. Que es pugui complir (no mirar TV).

2. Avançar-nos a les seves demandes, marcar prèviament les normes. Ex.: Quan anem el súper advertim els nens del que pretenguem comprar. Sols un postres, una “chuche” després de sopar.

3. Presentem les regles de forma positiva (no abusar del NO). Ex.:Quan estigui l’habitació ordenada ens anirem a passejar, al parc…

4. Utilitzar un missatge proper: posar-nos a la seva alçada, un to de veu agradable, mirar-li als ulls…

5. No cedir. Si hem dit alguna cosa, no es negociable, complir les promeses o amenaces. Si no perdem credibilitat i autoritat. És un error més freqüent i que més mal fa als nens. Devem estar molt segurs al dir NO. Però és necessari ser realista. Ex: un dia sense postres, no un mes. Devem ser forts i no cedir als seus plors i rabietes.

6. No cridar. S’acostuma als crits i amenaces inclús als càstigs físics.

7. Donar temps per aprendre, tenir paciència i guiar-los: Ensenyar-los a demanar perdó, a rectificar.

8. Valorar els seus esforços: Tots necessitem un copet a l’esquena i sentir-nos valorats.

9. Confiar en ell/a i digueu-li.

Gràcies per la vostra comprensió i col·laboració

Direcció