BLOC ESCOLA ROSER CAPDEVILA – POLINYÀ

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.

Avui diumenge o demà dilluns tenim el costum de menjar la “Mona”.

El nom de la Mona de Pasqua pot venir de l’àrab”munna”que vol dir “obsequi”. Se sap que ja al segle XV es feien uns pans especials per a celebrar la fi de la Quaresma. Al damunt s’hi posava un ou, símbol del retorn a la vida. Diuen que va ser el 1900 quan alguns pastissers van incorporar l’ou de xocolata al damunt de les mones que menjaven les famílies més riques de Barcelona.

Ja heu vist les fotos de la “Mona” feta pels alumnes del Roser Capdevila…

MONA A L’ESCOLA ROSER CAPDEVILA

Direcció

 Ep no oblideu que dimarts amb la panxa plena de mona tornem per començar el 3r trimestre.

Bon Profit i Bon Inici de Trimestre

Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà

Les preinscripcions per al curs vinent comporten escollir voluntàriament quina opció religiosa o no triem per als nostres fills. Aquí tenim un article  del periódico d’avui que ens pot fer reflexionar sobre la necessitat o no d’avui en dia d’oferir aquesta assignatura.

Direcció

La majoria de l’alumnat gira l’esquena a la Religió catòlica | El Periódico de Catalunya | Societat
12/4/2009 Edición Impresa EL PES DE L’ESGLÉSIA|PREFERÈNCIES A L’ENSENYAMENT CATALÀ
La majoria de l’alumnat gira l’esquena a la Religió catòlica

1. • Només un de cada quatre matriculats al sector públic cursa l’assignatura

MÉS INFORMACIÓ

La Setmana Santa cau del calendari dels col.legis més laics
El Dia de les Cultures guanya terreny al Dia de la Hispanitat

EL PERIÓDICO
BARCELONA

La Religió catòlica s’ha convertit als centres públics catalans tant escoles com a instituts en una matèria destinada a una minoria de l’alumnat. De fet, només un de cada quatre alumnes de l’ensenyament obligatori primària i ESO la cursa. Fins i tot segueixen sent una minoria si als matriculats a la xarxa pública se’ls afegeixen els que van a la privada concertada, majoritàriament en mans de les congregacions religioses. Dels aproximadament 918.880 alumnes d’entre 3 i 16 anys de l’ensenyament públic i concertat, únicament el 38% segueix l’assignatura.
A diferència del que passa a la resta d’Espanya, on la disciplina confessional compta amb un respectable índex d’adeptes, a Catalunya la matèria perd alumnes de manera lenta però ininterrompuda. Això és més evident en etapes com l’ESO 12-16 anys, on les preferències de l’alumnat se superposen a les dels pares.

L’EFECTE DE LA CONCERTADA
Segons les dades subministrades per la Conselleria d’Educació, al curs actual 91.112 alumnes d’ESO el 34% cursen Religió entre un total de 271.018. Però si es descompta l’efecte de la concertada catòlica, on la majoria dels estudiants estan matriculats d’ofici a l’assignatura, no són més de 25.000 els que l’han elegit.
On l’oferta d’aprenentatge de la doctrina catòlica té més èxit és a l’etapa de primària 6-12 anys, ja que en aquest cicle el 46% dels 417.000 alumnes catalans s’han decantat aquest any per cursar aquesta assignatura. Si d’aquest còmput se’n resta el sector privat, el percentatge cau fins al 30%. A l’altre extrem se situa el batxillerat. Dels més de 84.000 matriculats en els dos cursos d’aquest tram en l’any acadèmic 2008-2009, tant al sector públic com al privat, 18.632 van escollir la matèria de Religió.
Les estadístiques que fa servir Educació reflecteixen, de la mateixa manera, que 1.308 alumnes d’entre 3 i 16 anys han manifestat la voluntat, directament o a través de les seves famílies, de cursar Religió islàmica, sense que la seva petició s’hagi vist atesa.

UNA TASCA IMPOSSIBLE
La conselleria argumenta que, a més a més dels problemes tècnics que comporta donar satisfacció a un cúmul de sol.licituds disseminades per diferents centres, trobar professorat que reuneixi els requisits exigibles i que aconsegueixi el reconeixement de les dues principals organitzacions que representen l’islam a Espanya segueix sent una tasca impossible. No ho és en altres comunitats autònomes, on sí que s’imparteix la matèria confessional.