ENTREVISTA AMB EL CONSELLER D’EDUCACIÓ
Escola Roser Capdevila - Polinyà | 19 febrer 2009 |Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà. En Joan Tapia ha fet aquesta entrevista al Conseller d’Educació, Ernest Maragall, i la reproduïm per si és del vostre interès.
Direcció
Ernest Maragall i Mira: "En el 40%
dels centres, ningú vol ser director"
És l’impulsor de la primera llei d’Educació de Catalunya.
JOAN TAPIA
–¿Quina nota posa al sistema educatiu?
–No vull posar-hi nota. Perquè no seria òptima. El que és essencial és superar inèrcies i començar a canviar les coses.
–¿El punt més feble?
–Potser el dèficit de continuïtat en els estudis després de l’ensenyament secundari. Però dubto de si és un problema del sistema educatiu o de la societat.
–La culpa és dels altres.
–No, però en poc temps hem passat d’una obligatorietat de vuit anys a una pretensió de 18. És un gran salt. I en set anys han arribat 150.000 escolars d’altres cultures. No és fàcil.
–¿Per això la nova llei d’educació?
–No hi havia llei d’educació de Catalunya, serà la primera. Necessitem un sistema més àgil i més fort. I menys presoner d’un igualitarisme que porta a la mediocritat.
–I això exigeix…
–Més autonomia de cada centre, més paper dels directors i una avaluació solvent dels components del sistema.
–Autonomia del centre.
–Un cop definit l’encàrrec, cada centre ha de poder modular-lo. Amb més capacitat en la gestió dels recursos humans i en la formació d’equips directius.
–El director del centre ja existeix.
–Moltes vegades només és un primus inter pares per un període. Després torna a ser un professor més.
–¿És dolent?
–No, però la clau és que el director impulsi. Alguna cosa falla quan en el 40% dels centres ningú vol ser director i ha de ser designat. El càrrec ha de tenir més atractiu, des del punt de vista intel.lectual i des del material.
–¿Quant cobren els ensenyants?
–Entre 30.000 i 40.000 euros anuals. El director cobra un plus mentre exerceix. El problema és que hi ha poc recorregut entre el sou inicial i les etapes següents.
–¿Quants mestres?
–A la pública n’hi ha uns 65.000, i a la concertada, 18.000. I es disparen els de zero a 3 anys.
–¿Quina escola ha de ser més protegida, la pública o la concertada?
–El sistema s’ha d’enfortir i està format pels dos tipus d’escoles. L’escola pública és primordial. A la concertada se li ha de garantir llibertat a canvi de gratuïtat i responsabilitat social. Són complementàries.
–La percepció és que l’escola pública està garantida, però que el que és bo és la concertada. O la privada.
–Això és el que em nego a admetre, el que s’ha de combatre. I no és la realitat. Hi ha públiques que tenen una gran demanda i altres en canvi que no en tenen. Això no ha de sorprendre en una societat madura, perquè els pares volen el millor per als seus fills.
–¿S’ha de fomentar la competència entre escoles públiques?
–La paraula competència no és adequada i és essencial que l’escola de barri sigui bona. Les altres coses són de més a més. Està bé que busquin la millor. Però no que tinguin clar a quina no volen enviar-los.
–Els sindicats han convocat la tercera vaga. ¿Vol augmentar les hores lectives?
–S’ha d’estudiar i discutir. Voluntàriament, sense alterar les hores totals, s’ha de poder fer més hores de classe i rebre una compensació.
–¿I contractar menys professors?
–S’ha de garantir la qualitat i compassar l’increment de nous ensenyants. S’ha de discutir. No és lògica una vaga contra una cosa que s’ha de negociar.
–¿És necessari que la llei tingui el suport de CiU?
–És important que la primera llei d’educació no sigui partidària. L’han de poder administrar governs diferents. No ha de canviar amb l’alternança. Una bona llei s’ha de poder aplicar des de diferents posicions.
–¿Per què IC s’hi oposa?
–IC va votar a favor de la tramitació. No s’hi oposa però té preocupació per l’escola pública. La comparteixo i buscarem l’acord.
–¿Quan s’aprovarà?
–Han acabat les més de 70 compareixences al Parlament. Després anirà a ponència, a comissió i al ple. S’ha de votar aquest curs.
–¿No és temerari complicar el debat de la llei amb el canvi del calendari escolar?
–El calendari es discuteix des de finals dels anys 90 i és convenient. ¿Per què s’ha d’endarrerir una cosa positiva?
–Tres vagues en un any. ¿Es pot fer la reforma de l’ensenyament contra els sindicats?
–(Dubta) No s’ha de fer contra els ensenyants i confio a arribar a un acord. Però el sistema educatiu tampoc pot estar condicionat per interessos estamentals.
- Comentaris
- Sense Comentaris »
- Categories
- educació
Comentaris RSS 
Retroenllaç
Comentaris recents