TDAH
Escola Roser Capdevila - Polinyà | 22 gener 2009 |Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.
Avui dijous la Vanguardia publica aquesta carta d’una noia que té un diagnòstic de TDAH. Val la pena saber com s’afronta la diferència i com se supera la dificultat inicial.
Direcció
Tinc TDAH
http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20090121/53624417851.html
ALBA CASTEL JUANMARTÍ – Sant Cugat del Vallès
Sóc una noia de 20 anys, estudiant de psicologia, i tinc un TDAH (transtorn de dèficit d´atenció amb hiperactivitat). És un transtorn psicològic i social que pot afectar nens, adolescents i adults, però de diferent manera. Actualment es dóna entre un 5% i un 12% de la població; el pateixen 9 nois per cada 2 noies. El transtorn pot augmentar a causa de problemes socioambientals, genètics, alimentaris, en néixer, etcètera. A partir dels 16-18 anys comença a ser residual, ja que qui el pateix busca recursos per evitar equivocar-se i fer realitat els seus somnis en el temps que faci falta. És un tema molt important, perquè no només metges, psiquiatres, neuròlegs i psicòlegs l´estudien. I cada vegada hi ha més casos. Abans aquests nens eren una nosa per a la classe, però en realitat el seu coeficient intel · lectual és igual o més elevat que el dels altres. S´ha d´aconseguir que les escoles treballin per ajudar-nos i que no ens sentim diferents, perquè no ho som. Ida Scott Taylor va escriure: “No miris endarrere ni ploris pel passat, perquè ja ha marxat, i no et preocupis pel futur, perquè encara no ha arribat. Viu el present i fes-lo tan bonic que valgui la pena recordar-lo”. Caminarem pel camí de la vida caient, plorant, rient, enfonsant-nos, fent i desfent el verb estimar cadascú a la seva manera, com tothom.
Comentaris recents