“Els nens ja saben als 5 anys quines joguines volen” | El Periódico de Catalunya | Societat
Escola Roser Capdevila - Polinyà | 4 gener 2009 |Benvolgudes famílies del Roser Capdevila de Polinyà.
Els Reis ja han rebut les seves cartes i ja saben que volen els nens i nenes de Polinyà.
Aquí podem veure l’opinió d’una pedagoga sobre les joguines que demanen els infants.
Bons Reis 2009
Direcció
Judit Ponsirenas, Pedagoga: “Els nens ja saben als 5 anys quines joguines volen”
ERICA ASPAS
BARCELONA
Comprar els regals nadalencs es converteix en tota una odissea, dies de tensions, aglomeracions i nervis perquè no es troba, o no se sap, què és el més adequat per comprar. Judit Ponsirenas treballa en un Punt d’Orientació de Joguines d’uns grans magatzems a la Diagonal de Barcelona i l’altre a Sabadell.
–¿En què consisteix la seva feina exactament?
–Assessoro els clients que vénen a comprar joguines segons l’edat del fill, el que li agrada o si volen un joc didàctic. Per exemple, vénen uns pares i em diuen: “Vull una joguina per a un nen de 2 anys”. Els acompanyo a la secció i miro sempre que la joguina estigui recomanat per a aquesta edat. Hi ha pares que tenen idees clares i altres que van més perduts.
–¿Quin és el perfil de la gent que sol.licita el servei?
–Sobretot és gent gran, que són els que compren regals per als seus néts o nebots i no saben el que els pot agradar o el que és més indicat. De totes maneres, acostumem a assessorar sobre els nens més petits, perquè a partir dels 5 anys el nen ja té molt clar el que vol i és ell el que decideix.
–¿Quines són les joguines que més busquen els pares?
–Depèn de les edats. Per a preescolars solen ser joguines didàctiques que ensenyen números, lletres i música. També es venen molt les joguines dels dibuixos animats o de sèries de televisió i jocs de manualitats o disseny que fomenten la creativitat del nen. Però el que cada vegada es busca més són els jocs bilingües anglès-castellà perquè a les escoles ja s’ensenya anglès des de l’educació infantil.
–¿Com és una bona joguina?
–El principal és que sigui adequada per a l’edat. Això que “el meu fill té dos anys però és molt llest” és típic. L’important és que els pares coneguin de veritat els fills, perquè no totes les joguines són adequades. A més de divertir, la joguina ha de tenir un costat educatiu i que permeti desenvolupar les habilitats i els sentits dels nens. I que els ensenyi o pugui compartir els moments de joc amb altra gent. I, és clar, que siguin de qualitat i homologades.
–¿Els videojocs segueixen sent la joguina estrella?
–Sí. No veig malament que els pares comprin jocs d’ordinador, però que hi hagi un control, que puguin estar amb el nen mentre hi juga i que no l’aparquin deu hores a la seva habitació. Per una altra banda, els jocs de taula de sempre no perden força, és la forma de divertir-se en família i sense gastar-se gaires diners.
