Benvolguda comunitat educativa del CEIP Roser Capdevila de Polinyà.

El present article ha estat publicat a “El Punt” el dia 2 de novembre de 2008, probablement som coneixedors d’algun cas i podem intentar posar remei.

Direcció

El petit tirà i l’adolescent que

fracassa a l’escola

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3050953

El pediatre Aldo Naouri parla de dos «models» de fills: el petit tirà domèstic i l’adolescent que repeteix assignatures cada trimestre. El primer és un nen que des de la infància més tendra ha manat a casa seva. Demana constantment l’atenció dels pares i els exigeix que li comprin tot el que desitja. Si ells s’hi neguen, el nen plora i crida, i no desisteix fins que els pares l’obeeixen. «En aquest cas, els pares s’han d’afrontar al fill amb la convicció que guanyaran; al cap i a la fi, el nen no té cap altra alternativa que obeir-los», explica el pediatre. Naouri recomana, si cal, utilitzar el càstig, no el físic, sinó l’entès com un trencament de la comunicació entre pares i fills, ja que al petit li agrada que hi hagi aquesta comunicació. «Els pares decideixen quan comença i quan s’acaba el càstig, i en el moment de finalitzar-ho no han de donar explicacions als fills, ells ja han comprès el perquè de la sanció mentre estaven castigats», aconsella Naouri, que afirma que el petit tirà «es multiplica com si fos una epidèmia».

D’altra banda, el pediatra perfila un tipus de jove que passa tot el dia jugant amb l’ordinador o al carrer amb els amics i, com a conseqüència, fracassa a l’escola. «És un nen que té manca d’educació i que creu que no ha de fer cap esforç, perquè la societat li ho deu tot», diu Naouri. I hi afegeix: «Aquest és el resultat que la mare l’ha mimat massa.» Els pares haurien de treballar perquè l’actitud d’aquest noi canviï: «Si el nen és petit, els pares haurien d’intentar agafar les regnes de la situació i ser exigents amb el fill; en canvi, si es tracta d’un jove caldria buscar ajuda de terceres persones: un educador o un terapeuta.»