ADAPTACIÓ DELS NENS?
Escola Roser Capdevila - Polinyà | 23 setembre 2008 |Benvolgudes famílies del Roser Capdevila,
Ja tenim superada la primera setmana d’escola, molt bé per a tots.
Diumenge passat va aparèixer aquest article al Periódico de Catalunya sobre adaptació…
Està escrit per la Gemma Tramullas a veure què en penseu…
La tornada al col·le dels adults
Fa diversos dies que intento que la meva filla Paula se’n vagi a dormir a una hora raonable perquè l’adaptació a la rutina escolar no resulti tan pirotècnica. Ho diuen els experts: almenys cinc dies abans de la tornada al col·le, els nens haurien de reprendre el seu horari habitual. M’encanten els experts. Un expert és aquell que dóna consells gairebé sempre impossibles de portar a la pràctica pel comú dels mortals, éssers imperfectes i més donats a l’espontaneïtat que a la previsió.
Durant el curs, la Paula, que té 7 anys, se’n va al llit a les nou del vespre, de pur esgotament, però aquests últims dies no aconsegueixo que s’adormi abans de dos quarts d’onze o les onze. Com més insisteixo, més desperta està, i em temo que la nit d’avui serà la pitjor: sap que se li acaba el xollo de les vacances i té la intenció d’aprofitar-les fins al final. I no la culpo.
De cara a la rentrée escolar, fa diversos dies que llegim contes que parlen del tema. Gairebé totes les historietes de la seva revista favorita, La cucafera, tenen com a protagonistes nens encantats de retrobar la seva mestra i de perdre les seves mares de vista. ¿D’on surten aquests personatges? ¿O és que la Paula és l’única nena que prefereix quedar-se a casa jugant? Encara sort que la germana gran de la La Cucafera, Tiroliro (a partir de 7 anys), ens porta les desventures acadèmiques d’Anton Lapífia, un nen molt més semblant als de veritat que ens fa riure d’allò més a totes dues.
I tornant als experts (ja veuen que em fascinen) ¿Algun podria dir-me com ens adaptem els adults a la tornada al col·le? A fer aixecar als nens amb presses, a volar fins al col·legi, a sortir corrents de la feina a la tarda per recollir-los, a aguantar que es desfoguin de la tensió del dia amb nosaltres…
No, si ja ho diu la meva psicòloga: el problema amb l’escola no el té la Paula; el tinc jo.