Obrim un fòrum per compartir opinions sobre la lectura de Terra Baixa.
- Quina relació hi ha entre Marta i Sebastià? Què sent Marta per ell?
- Per què canvia la percepció de Marta respecte Manelic al llarg de l’obra?
- Per què creus que s’hi enamora finalment?
- Relaciona el títol de l’obra amb els temes que hi apareixen. Per què “Terra Baixa”?
Escriviu els vostres comentaris abans del dia 17 de desembre!
M’agradaria començar el debat amb una qüestió que avanç de començar el examen de “Terra Baixa” ens va assetjar a mi i a un parell de companys:
Al finalitzar la obra, Marta està realment enamorada de Manelic?
La meva opinió es que sí, doncs si no, no se n’aniria amb ell a la terra alta. Tot i que podria ser per simple refús a la terra baixa que se’n hi va.
Crec que el que més em va fer dubtar fora quan un company, remetent-se en la part en que Marta li diu a Sebastià que ella estima a Manelic, m’argumentà que ell creia que realment no se l’estimava si no que ho deia per fer enfurir al terratinent.
La veritat és que no se la resposta, que opineu?
Molt bé per trencar el gel, Salvador! Valent!
Però no m’ha quedat clar què opines tu. Per mi, Marta s’enamora per la seguretat que li proporciona Manelic. Un home fort que és capaç de lluitar per ella.
Jo crec que la Marta no s’estima en Manelic. Simplement ha conegut a algú, algú diferent. Un cop coneix la veritat sobre els plans d’en Sebastià, la Marta intenta agafar-se a algú. És una noia que no sap estar sola i viure la seva pròpia vida, sempre ha necessitat i continúa necessitant un pilar que l’ajudi a viure el dia a dia.
I en aquest cas, amb en Manelic, ha trobat la seguretat que ella buscava.
Cristina
Personalment tinc la certesa de que Marta està enamorada de Manelic, però difereix-ho amb la teva opinió del perquè. En el meu entendre crec que està enamorada perquè veu en ell totes aquelles qualitats que es incapaç de trobar a la terra baixa que tan odia.
Jo tampoc crec que l’enamorament de la Marta per en Manelic tingui una base sentimental.
En la meva opinió, la Marta no s’enamora d’ell, sinó que troba en aquell home innocent una sortida per escapar lluny d’en Sebastià.
La Marta és una dona amb esperit lliure i al principi no accepta el seu matrimoni amb en Manelic perquè això representa un lligam, però a mida que passa el temps i els assetjaments d’en Sebastià l’espanten cada vegada més, comença a tenir clares les seves prioritats.
Per mi la Marta decideix enamorar-se d’en Manelic per estalviar-se les relacions amb en Sebastià, i al final li acaba agafant afecte perquè se sent agraïda, però no l’estima de debò.
Però Clara, realment penses que algú, en aquest cas la Marta, pot “decidir” enamorar-se d’algú expressament?
Jo crec que la Marta prové d’un ambient totalment diferent al de la terra baixa, igual que en Manelic; i encara que sembli que està adaptada, no ho està: no té una “bona” relació amb els seus “veïns”, l’amo s’aprofita sexualment d’ella, etc…
La Marta, al començament, cegada encara per l’amor ilusori que sent pel Sebastià, no estima al seu marit. Però la semblança existent entre Manelic i Marta (més que no pas el descobriment de la veritable manera de ser d’en Manelic) acaba fent que la Marta es senti acceptada.
Aquest sentiment d’acceptació, la impulsa a anarse’n de la terra baixa [amb en Manelic], i es podria dir que d’aquest sentiment d’acceptació deriva un sentiment d’amor.
Amb això vull dir que més que estimar, la Marta es sent identificada amb en Manelic.
Trobo que està ben vista aquesta identificació entre els dos personatges principals, César. A més, al llarg de l’obra es van complementant. Al mateix temps que la Marta coneix la bondat, en Manelic coneix la hipocresia i la maldat dels homes.
Sincerament, sí és cert el que defenses, em sembla realment paupèrrim que la única cosa que Marta aporti a Manelic sigui la hipocresia, mesquinesa (continuo pensant que aquesta paraula no existeix…) i demés “virtuts” del humà.
Tinc un petit dubte que m’agradaria suggerir: realment si vosaltres fóreu Marta (salvant qualsevol tipus de distancia) marxaríeu, a un lloc allunyat, amb algú que es capaç d’abraonar-se i matar a sang freda a una altre persona?
La meva opinió és que molt desesperada ha d’estar Marta per fugir amb Manelic (per molt bona persona que sigui i per molt amor que et professi), doncs una bèstia feréstega mai ho deixa de ser-ho.
Responent a la pregunta que m’ha proposat la Francina sobre si realment algú pot “decidir” enamorar-se d’algú altre…
Potser vaig mal expressar la meva idea, però el que va decidir la Marta no va ser enamorar-se d’en Manelic sinó que va escollir una vida al seu costat.
Segons la meva opinió la Marta vivia atrapada a la Terra Baixa. Angoixada per tots els veïns, pels abusos del seu amo… Li ofegava tot aquell món, doncs no és una noia per viure entre xafarders.
Quan va arribar en Manelic va trobar una sortida per escapar d’aquella vida i és per això que va decidir marxar amb el seu marit, de manera que la decisió que havia de prendre era entre una vida obscura a la Terra Baixa o una forma de viure més lliure al costat d’en Manelic.
Aquesta última intervenció de la Clara la veig molt associada a la simbologia del títol. De fet, associes a la “Terra BAIXA” una sèrie de paraules de caràcter negatiu: atrapada, angoixada, abusos, ofegava, xafarders. Amb la “Terra ALTA”, associes la llibertat. Així, es reflecteix la simbologia que s’amaga darrera del títol. No hi ha res positiu a la “Terra Baixa”?
És cert que per a la Marta en Manelic se li va aparèixer com l’oportunitat per ser lliure i poder portar una vida més pura, però penso que si en la Marta no hagués sortit aquest afecte (que cap al final jo diria que ja era amor) pel Manelic mai s’hauria marxat amb ell, és al final quan la Marta veu la seva bondat i decideix anar a la Terra alta amb ell.
Per altra banda com diu la Francina no tot ha de ser dolent a la Terra Baixa, penso que hi ha una cosa que difícilment es troba a la Terra Alta, la companyia ja que Manelic s’ha criat entre els animals i això és el que li ha configurat el seu caràcter pur a la vegada que salvatge.
Hola a tohom!!
Com tots savem la Marta a estat una noia que a tingut una vida complicada, sobretot en la infantesa. Desde petita a hanat veien, sense adonar-se’n, com es trobava en un món clasista. Qué li dificultava la vida per la seva clase social.
Per una banda crec que ella és el reflex de la seva mare. Una mare cega, que dificilment pot tirar la seva filla endevant i es veu obligada a ajuntarse amb un home els ultims anys de la seva vida per poder donarli una vida millor a la seva filla.
És així, amb aquest esperit, com la Marta en comptes de demanar menjar al sebastia en la seba primera trobada li demana treball. Només per poder viure millor.
Y es així com la Marta en veure una vida millor al costat de Manelic, una vida que no la deixa viure, que l’encadena. que li convida a ovlidarse del seu pasat per poder continuar la seva evolució com a persona, una vida en la qual veu la llibertat, decideix anar-se’n amb Manelic.
Per altre banda crec que aquest sentiment de llibertat y aquestes noves sensacions que deu sentir ella al veure que perfí algú lluita per defensarla encara sabent-hi que el fereix (al Manelic). Aquest esperit misericordios y a l’hora defensor d’en Manelic es el que li fa anar-se’n amb ell a la recerca d’una vida millor y potser definitiva.
A la Marta li agrada aquest seguit d’oportunitats que li brinda el Manelic. Li agrada com li deixa sempre les portes obertes per cambiar. Perque només es tenen l’un a l’altre. Es complementen perfectament.
Manelic ensenya a Marta a defensar-se y a no tenir por d’obrir-se als demés y Marta ensenya a Manelic a no ser tan extrovertit, a no explicar tot el que li pasa a la gent.
Al meu parer és l’equilibri perfecte que Pot generar admiració entre ells no y perqué no arribar a fer-los inseparables per sempre
Pero en aquestes obres només es parla de final feliços. Ens haurem d’imaginar la resta de les seves vides.
Potser haurien de fer la segona part per deixar-nos sense aquest dubte no?
Què creieu? jajaja
Potser som una mica massa curiosos tot plegats. Deixem-los que facin, pobrets…
Una saludada!
Pel que fa referència a la simbologia que diu la Clara, hi estic d’acord. D’una banda, la “Terra Alta” representa la llibertat que Marta vol i que pot aconseguir amb Manelic. De l’altra, la “Terra Baixa” representa una mena de presó de la qual Marta vol sortir. És per això que marxa amb Manelic, per tal de sortir de la presó en què viu.
En quan a la pregunta que es planteja el Salva, desde el meu punt de vista la Marta no s’enamora del Manelic, sinó que li interesa que el Sebastiá la deixi en pau, i per aixo fa veure que estima en Manelic, i provoca que hi hagi un enfrentament entre ells 2, que per sort acava amb la vida de Sebastiá, com la Marta volia. Marxen molt enamorats, pero crec que la Marta ho fa veure, no és amor de veritat el que sent pel Manelic.
Moltes gràcies a tots els que heu contribuït amb les vostres opinions en aquest fòrum. Ha estat força participatiu, oi? De moment el donem per clausurat. Més endavant n’obrirem d’altres.