L’article estudia com el parlar intern (inner speech) es representa a l’escorça motora i què implica això per a les neuropròtesis de parla.
Amb microelectrodes implantats a quatre participants amb paràlisi o disàrtria, l’equip mostra que l’inner speech comparteix el mateix “codi” neural que la parla intentada, però amb una intensitat més feble; a més, demostren un BCI capaç de decodificar frases imaginades en temps real i proposen estratègies concretes per protegir la privacitat mental.

BCI vol dir Brain–Computer Interface (interfície cervell–ordinador), un sistema que permet connectar l’activitat cerebral directament amb un ordinador o dispositiu extern per controlar-lo sense moviments físics.

Per què és important?

  • Un BCI de parla pot restaurar la comunicació en persones amb paràlisi; fer-ho a partir de parla interna pot ser menys fatigant que exigir “intentar parlar” físicament.
  • Aquest progrés obre dubtes sobre la lectura involuntària de pensaments; calen dissenys que evitin decodificar parla interna no volguda.

Què han fet?

  • Registres intracorticals (microelectrodes) a l’escorça precentral de 4 participants durant parla intentada, parla interna, lectura silenciosa i escolta.
  • Anàlisi de la “geometria” neural i entrenament de decodificadors en temps real (RNN + model de llengua) per a vocabularis de fins a 125.000 paraules.RNN vol dir Recurrent Neural Network (xarxa neuronal recurrent), un tipus de xarxa neuronal que processa seqüències de dades fent que cada pas tingui en compte informació dels passos anteriors, molt útil per reconèixer patrons en llenguatge, veu o sèries temporals.
  • Proves en tasques cognitives (seqüències, comptatge, pensament guiats) per veure si apareix parla interna “no instruïda”.

Resultats clau

  • Representació compartida: la parla interna, l’escolta i la lectura activen les mateixes zones motores que la parla intentada, amb patrons molt correlacionats però escala menor (senyal “atenuat”).
  • Decodificació en temps real: un BCI d’inner speech decodifica frases imaginades en tres persones amb disàrtria amb WER entre ~26–54% amb vocabulari ampli; els participants van preferir l’inner speech per menor esforç. La disàrtria és un trastorn motor de la parla causat per lesions o malalties del sistema nerviós que debiliten o dificulten el control dels músculs implicats en l’articulació, fent que la parla soni lenta, imprecisa o dificultosa. WER vol dir Word Error Rate (taxa d’error per paraula), una mesura de precisió en reconeixement de parla que indica el percentatge de paraules mal transcrites respecte al total; com més baix és el WER, més bona és la transcripció.
  • Parla interna no instruïda: en seqüències i en comptatge visual, es poden decodificar elements compatibles amb el repetir intern i números creixents, indicant ús espontani de parla interna durant la tasca.
  • Dimensió de “motor-intent”: existeix un eix neural robust que separa parla intentada i interna (canvis en to basal), útil per impedir confusions del decodificador.
  • Privacitat mental: dues defenses funcionen bé:
    • Entrenament silenciat per imatgeria: etiquetar la parla interna com a “silenci” durant l’entrenament manté el rendiment en parla intentada i redueix sortides falses amb parla interna.
    • Paraula clau per “bloquejar/desbloquejar” el sistema amb alta exactitud de detecció.

Implicacions

  • Usabilitat: decodificar inner speech pot reduir la fatiga i evitar sons/gestos visibles, millorant l’experiència d’ús del BCI.
  • Seguretat & ètica: és factible minimitzar el risc de “filtrar” pensament intern amb dissenys i entrenament adequats (motor-intent, paraula clau, etiquetatge de silenci).
  • Abast clínic: fins i tot en una persona anartràrica, l’intent motor vocal segueix representat, suggerint utilitat de BCIs tant amb parla intentada com interna.

Limitacions i futurs passos

  • Mida de mostra limitada  i variabilitat individual en l’ús de parla interna; cal reproducció. En l’estudi del teu document són 4 participants: tres amb disàrtria i un anartràric (sense parla funcional), tots amb microelèctrodes implantats per registrar l’activitat cortical.
  • Encara no és possible decodificar frases completes intel·ligibles durant pensament lliure; millores tecnològiques podrien canviar-ho.

Referència

Kunz, E. M., Krasa, B. A., Kamdar, F., Avansino, D. T., Hahn, N., Yoon, S., Singh, A., Nason-Tomaszewski, S. R., Card, N. S., Jude, J. J., Jacques, B. G., Bechefsky, P. H., Iacobacci, C., Hochberg, L. R., Rubin, D. B., Williams, Z. M., Brandman, D. M., Stavisky, S. D., AuYong, N., … Willett, F. R. (2025). Inner speech in motor cortex and implications for speech neuroprostheses. Cell, 188, 1–16. https://doi.org/10.1016/j.cell.2025.06.015