<

 

Estudi multiòmic d’una persona amb longevitat extrema

Què han estudiat?

Investigadors han analitzat exhaustivament diferents capes biològiques (genoma, metiloma/epigenoma, transcriptoma, metaboloma, proteoma i microbioma) d’una supercentenària (“M116”) per entendre per què va viure >117 anys amb bon estat de salut. Aquest resum simplifica les conclusions per a docència.

Punts claus (resum ràpid)

Longevitat extrema

M116 va arribar als 117 anys; estudi multiòmic comparat amb cohorts

Envelliment vs malaltia

Tot i biomarcadors d’envelliment (telòmers curts, clonal hematopoiesi), no va desenvolupar malalties importants.

Perfil antiinflamatori

Baixos marcadors d’inflamació i metabolisme lípid molt eficient.

Microbioma “jove”

Riquesa elevada de Bifidobacterium i composició similar a individus més joves.

Epigenoma desacelerat

Rellotges epigenètics indiquen una edat biològica menor que l’edat cronològica.

Mètodes en una frase

  • Seqüenciació de genoma complet (WGS) per variants genètiques rares.
  • ScRNA-seq de cèl·lules sanguínies per perfilar el sistema immune.
  • Anàlisi metabolòmica (1H-NMR) i proteòmica d’extracellular vesicles.
  • Microbioma fecal per 16S i metiloma/epigenoma amb microarrays i WGBS per calcular rellotges epigenètics.

Interpretació pedagògica — què aprendre?

  1. Envelliment és multifactorial: no hi ha un sol factor responsable; interaccionen genètica, metabolisme, microbioma i epigenètica.
  2. Marcadors d’envelliment no impliquen malaltia: tenir signes moleculars d’edat avançada (p. ex. telòmers curts) no obliga a desenvolupar malalties si altres sistemes compensen.
  3. Microbioma i dieta: la dieta (ex.: consum diari de iogurt) pot modular poblacions bacterianes beneficioses.
  4. Rellotges epigenètics com a eina: poden reflectir una “edat biològica” diferent de l’edat cronològica i serveixen per a discussió crítica sobre biomarcadors.

Glossari curt

  • Multiòmic: estudi simultani de diverses capes biològiques (genoma, proteoma…).
  • Telòmer: segment final dels cromosomes; el seu escurçament s’associa a envelliment.
  • Clonal hematopoiesi (CHIP): expansió d’una línia cel·lular sanguínia amb mutacions; augmenta amb l’edat.
  • Rellotge epigenètic: model que estima edat biològica a partir del patró de metilació del DNA.

Propostes d’activitats a l’aula (ESO/Batxillerat/Universitat)

1. Debat guiada (30–45 min)

“Envelliment vs malaltia: podem separar-los?” Equip A defensa que la genètica és clau; Equip B defensa que el medi ambient i la microbiota són decisors.

2. Fullet informatiu (treball en grup)

Crear un tríptic en català per a la comunitat sobre hàbits (dieta, activitat física) que afecten microbioma i salut.

3. Mini-laboratori (batxillerat)

Analitzar articles senzills sobre telòmers i rellotges epigenètics i preparar una presentació de 10 minuts amb pros/contres d’usar aquests biomarcadors en medicina.

4. Activitat de pensament crític

Donar dades simplificades (ex.: perfils d’inflamació i lípids) i demanar que prediuen risc cardiovascular; comparar amb conclusions reals de l’estudi.

María Branyas Morera (1907–2023), coneguda mundialment per haver estat la persona més longeva del món en el moment de la seva mort, va ser designada a l’article científic amb el codi M116 per preservar la seva identitat i respectar la confidencialitat de dades mèdiques. L’ús d’un nom en clau és una pràctica habitual en investigació biomèdica per protegir els participants, fins i tot quan la seva identitat pot ser de domini públic. Referència APA 7: Santos-Pujol, E., Noguera-Castells, A., Casado-Peláez, M., García-Prieto, C. A., Vasallo, C., Campillo-Marcos, I., Quero-Dotor, C., Crespo-García, E., Bueno-Costa, A., Setién, F., Ferrer, G., Davalós, V., Mereu, E., Pluvinet, R., Arribas, C., de la Torre, C., Villavicencio, F., Sumoy, L., Granada, I., … Esteller, M. (2025). The multiomics blueprint of the individual with the most extreme lifespan. Cell Reports Medicine, 6, 102368. https://doi.org/10.1016/j.xcrm.2025.102368