Si ens fan dibuixar una molècula d’ADN, és probable que hom faci la representació gràfica que visualitzeu a la imatge. De fet, ni tan sols mirant amb el més potent dels microscopis existents podríem visualitzar-ho.

Va ser Rosalind Franklin la química britànica que va desenvolupar el procés de cristal·lografia i ratjos X que va fer possible la creació de la famosa imatge que Watson i Crick posteriorment van utilitzar per crear el primer model a escala.

De totes maneres potser quedes sorprés que amb uns utensilis de la teva cuina podries obtenir l’ADN de les cèl·lules de la teva mucosa bucal, o de les cèl·lules d’una maduixa o un kiwi. T’animes????

MATERIALS :

• 1 got de paper petit
• 1 ampolla petita incolora de beguda isotònica
• SABÓ LÍQUID (el sabó més incolor o clar que puguis aconseguir)
• unes gotes de suc de pinya/ananà
• 1 palet de fusta dels que s’utilitzen per fer broquetes (pintxo)
• Alcohol ( quant més a proper al 100% de graduació, millor )
• 1 recipient estret amb tapa (un tub d’assaig és la millor opció)

PROCEDIMENT

24 hores abans de començar, col·locar l’alcohol a la part més freda del frigorífic per a que es refredi el màxim.  Abans de començar, es pot deixar uns minuts al congelador.  Fer un glop de la beguda isotònica i fer esbandides amb la beguda com a mínim durant 2 minuts, com si d’una esbandida bucal es tractés. Surt millor si ajudem amb la llengua per intentar desprendre el màxim de cèl·lules de la mucosa bucal.  Expulsar la beguda suauement dins del got de paper i després abocar-ho al tub d’assaig. Cal 1/3 part de la seva capacitat.

Afegir sabó líquid al recipient fins completar una altra 1/3 part (1/3 + 1/3 = 2/3). Col·locar una tapa (si és un recipient) o film de plàstic si és el tub d’assaig i mesclar bé el contingut evitant al màxim la formació excessiva de bromera i bombolles.  Afegir unes 3-4 gotes de suc de pinya i tornar a mesclar.  Completar el recipient amb l’alcohol que ben fred, abocant-lo amb molt de compte, procurant formar una petita capa que suri  per sobre de la mescla (es recomana donar una ullada a aquests  experimentos caseros de densidad de líquidos per comprendre millor aquest punt). Deixar reposar tota la solució durant 1 minut.

Després d’almenys 60 segons, observa detingudament el que succeeix a la zona de la capa d’alcohol que hi vas afegir. Podràs observar una mena de banda formada per fils de material viscós i blanquinós suspès. Insertar l’escuradents/ pintxo, remoure suaument per intentar adherir l’ADN per tal de portar-lo a la capa d’alcohol on s’hi veurà millor. Això que hi veus és el teu ADN.

QUÈ HA SUCCEÏT?

Quan et vas fer el rentat de boca amb la beguda isotònica, la beguda s’ha mesclat amb gran quantitat de cèl·lules que hi viuen a la nostra boca. Les sals de la beguda isotònica  junt amb el suc de pinya (que conté enzims capaços de trencar les membranes cel·lulars, incloent la membrana nuclear i alliberant l’ADN).

Les membranes cel·lulars es composen de 2 capes lipídiques, algun glúcid i sals. Els lípids  es troben a la part interna de la membrana, on eviten tot contacte amb l’aigua que les envolta ja que els greixos són immiscibles en aigua. d’una altra banda, les molècules de sabó líquid poseeixen 2 extrems, un és atret pels lípids i l’altra cap a l’aigua, cosa que el fa molt extremadament útil en el moment de rentar la vaixella. Això, a la solució cel·lular que vam aconseguir abocar al tub, mou les membranes cel·lulars trencades cap amunt, separant-ho del nostre ADN.

L’ADN va ser dissolt en l’aigua que conté la beguda isotònica, pero no es dissol en alcohol. Quan vam afegir l’alcohol ben fred vam fer precipitar l’ADN i el va fer visible. Al introduir l’escuradent milers de molècules d’ADN van ser atrapades creant un material visible d’ADN.