| Leer, leer, leer,
Vivir la vida
que otros soñaron.
Leer, leer, leer, el alma olvida
las cosas que pasaron.
Se quedan las que se quedan, las ficciones,
las flores
de la pluma,
las olas, las humanas emociones,
el pozo de la espuma.
Leer, leer, leer, ¿seré lectura
mañana también yo?
¿Seré mi creador, mi criatura,
seré lo que pasó?
Miguel de Unamuno
(1864–1936)
Amo, amas, amare, amavi, amatum
Jo estim en present d´indicatiu
i, de l´amor per fer-me un futur mèrit,
t´estimaré en pretèrit,
participi, gerundi i subjuntiu.
(Carles Fages de Climent)
Cant de l´enyor
Ni que només fos
per veure´t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d´una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel suau lliscar d´un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu pasta.
Ni que només fos
perquè sentissis com t´enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentíssis com t´enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
(Lluís Llach) |